El compositor Claude Michel Schönberg
ha assegurat en la presentació musical
“Los Miserables” a Barcelona que “espero
que totes les nits arribem a aconseguir el
miracle de que el públic senti que assisteix
per primer cop i ultima vegada a un espectacle excepcional. En la presentació també han intervingut dos dels protagonistes
del espectacle, Gerónimo Rauch que dona
vida a Jean Valjean i Ignasi Vidal, que interpreta a Javert.
Considerat “el musical dels musicals”,
arriba a Barcelona amb una renovada posada en escena del exitòs espectacle que
es manté en cartell ininterrompudament
des de 1985. Barcelona es converteix així
en una de les primeres ciutats del mon en
veure aquesta nova producció. Amb motiu de la celebració del 25è aniversari del
musical a 2010, el productor de l’obra original, Cameron Mackintosh, ha renovat
la llegendària representació amb decorats inspirats en les pintures originals del
novel·lista romàntic francès.
Vist per més de 56 milions de persones
a 42 països, aquest musical segueix sent
el més, i s’ha convertit en el de major
permanència en cartell en tot el mon.
Aquesta nova producció ha rebut el reconeixement de la critica des de la seva presentació a Londres, Nova York i Madrid.
Stage Entertainment ha aprofitat el mà-
xim potencial de Catalunya com a pedrera
d’actors i actrius com ho demostra la selecció de diferents artistes catalans com
Ignasi Vidal, que interpreta a Javert, Lidia Fairen, en el paper de Eponine, i altres
intèrprets com Edgar Martínez, Xenia
Garcia o Malia Conde. Tots ells formen
part d’un repertori de 34 grans veus, una
companya espectacular que ha meravellat
no solament a la critica, sinó al públic que
diàriament ha omplert el teatre i que ha
sabut distingir-lo’s com un dels millores
catàlegs que ha tingut aquest musical en
la seva història i que continuaran forjant
la llegenda també a Barcelona.
Los Miserables està escrit per Alain Boublil y Claude-Michel Schönberg basant-se
en la novel·la de Victor Hugo. La musica
es del propi Claude-Michel Schönberg
i el llibret de Herbert Kretzmer, i el text
Els miserables a Barcelona
Damià Usón
Membre de les JERC Sant
Just-Esplugues
Passats uns dies de les eleccions municipals i amb prou temps per haver fet
un primer anàlisi del diumenge passat,
començo aquest article, en el qual faré
un repàs de la trajectòria electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya a la
nostra comarca i, més concretament, a
Sant Just Desvern.
Una comarca sempre dura per a l’independentisme a causa de l’alta penetració del PSC i, en menor mesura, d’ICV.
I en que, per errors de comunicació, no
hem sabut entrar adequadament en
territoris castellanoparlants, unes zones que podrien ser sensibles al nostre
programa, ja que des d’Esquerra es vol
aconseguir un estat propi i socialment
lliure. En que la classe mitjana sigui la
que domini el país, tot acabant amb l’espoli fiscal i redistribuint millor la riquesa mitjançant una pujada d’impostos a
les rendes més riques, com podria ser
la reimplantació de l’impost de successions per al 5% més ric, apujar l’impost
sobre la renda o establir una taxa Tobin
per a les transaccions financeres que
pretenen especular amb els diners de
les classes mitjanes.
Però, bé, no s’ha pogut aconseguir un
bon resultat electoral per una sèrie de
factors, no només el de comunicació.
Un que podríem trobar de determinant
és la devaluació de la marca Esquerra
d’ençà de la manca d’objectius concrets
i lideratge clar del segon tripartit, un
fet que ha donat una imatge negativa
del partit que ha provocat un allunyament dels electors tradicionals i nous
del partit. Tot això, ajudat per una falta
de canvis al partit després de la caiguda
electoral de novembre.
Un altre factor és l’auge dels partits de
dreta tradicional, auspiciats per una crisi econòmica a la que l’esquerra global
no ha sabut donar solucions o, si més
no, no davant l’opinió pública.
El tercer factor que trobo és que en algunes localitats on s’ha format part del
govern, no s’ha sabut materialitzar l’acció de govern de les regidories controlades per Esquerra o, per la crisi, no s’ha
pogut desenvolupar un programa social
tan extens com els seus predecessors,
cosa que els electors s’han deixat imbuir
per discursos, a vegades, populistes.
I un quart factor que extrec és l’aparició de nous partits independentistes
que lluiten pel mateix vot. Després de
les eleccions nacionals, algun ha sabut
veure que la unió fa la força, però, també n’hi ha d’altres, que han cregut més
convenient atacar Esquerra per desgastar-la i si no ara, si el 2015 aconseguir
implantació municipalista. Un partit
que no ha dubtat a crear divisió independentista per afeblir el partit gran
sense pensar en les conseqüències que
això comporta. En aquest cas, entro en
el cas concret de Sant Just Desvern.
En aquest municipi, no només es va
presentar JUNTS (Esquerra, Rcat i Independents de Sant Just), sinó que
també hi va ser present Solidaritat, això
sí, després de refusar participar en la
coalició electoral ja esmentada.
Solidaritat no va aconseguir cap regidor, com era d’esperar ja que van fer el
manta i no van treballar pel municipi
(fins al punt de no fer cap acte principal). “Només” uns 160 vots que van
permetre que JUNTS perdés el segon
regidor d’Esquerra (li haguessin calgut unes 130 paperetes més) i, per llei
d’Hondt, aquest regidor l’aconseguís el
PP.
M’agradaria saber quina és la forma de
crear independentisme d’aquest partit
(Solidaritat), que amb la seva presència
li va donar el segon regidor al PP.
A no ser que estigui equivocat i resulti
que el Partit Popular estigui a favor de
l’estat propi.
Eleccions municipals
francès original és de Alain Boublil i Jean-Marc Natel, amb material addicional
de James Fenton. L’obra ens situa a la
Presó de Toulon, on el presidiari numero
24601, Jean Valjean, rep el seu passaport
groc de llibertat condicional desprès de 19
anys de presidi en mans del policia Javert.
Per la seva condició de ex-convicte es veu
obligat a portar una existència miserable
apartada de la societat. Desprès d’un tèrbol episodi a casa del Obispe de Digne,
aquest guanya per a bé l’ànima de Jean
Valjean, qui des d’aquell moment, i rere
una delirant i estripada reflexió, es convertirà en un home nou.
Vuit anys més tard i molt lluny de Digne,
en un poble anomenat Montreuil-SurMer, una jove mare soltera anomenada
Fantine tracta de treure endavant a la
seva filla Cosette, a qui ha deixat visquent
amb uns mesoners en Montfermeil. Per
això treballa en una fàbrica propietat del
alcalde. Cert dia, surt a la llum que manté
amagada una nena i, donat que en diverses
ocasions Fantine s’ha negat a complaure
els basts desitjos del capatàs, és acomiadada de la fàbrica quedant-se al carrer
sense diners. Veu una sortida venent el
seu cabell, un medalló i treballant com a
prostituta, però malalta irremeiablement.
En una ocasió, agredeix a un client que
s’havia proppassat amb ella i acudeix al
cap de la policia, Javert, que ha estat destinat allà, amb intenció d’empresonar-la.
En aquest moment apareix l’alcalde, que
no es un altre que Jean Valjean reformat,
i ho impedeix. Javert creu reconèixer en
ell al presoner 24601, del que no havia
tornat a saber res i que està buscat per les
autoritats per haver trencat el passaport,
i les seves sospites es confirmen quan Valjean confessa la seva identitat per salvar
a un home que anava a ser jutjat injustament en el seu lloc. En el seu últim dia a
Montreuil-Sur-Mer, li jura a la moribunda
Fantine que recollirà i vetllarà a la seva
nena i empren la fugida ocultant-se de Javert. Una vegada a Montfermeil,Valjean
paga als hipòcrites mesoners Thénardier
per totes les despeses ocasionades i s’emporta a la maltractada Cosette per iniciar
una altre nova vida.
El compositor Claude Michel Schönberg ha assegurat en la presentació musical “Los Miserables” a Barcelona que “espero que totes les nits arribem a aconseguir el miracle de que el públic senti que assisteix per primer cop i ultima vegada a un espectacle excepcional. En la presentació també han intervingut dos dels protagonistes del espectacle, Gerónimo Rauch que dona vida a Jean Valjean i Ignasi Vidal, que interpreta a Javert. Considerat “el musical dels musicals”, arriba a Barcelona amb una renovada posada en escena del exitòs espectacle que es manté en cartell ininterrompudament des de 1985. Barcelona es converteix així en una de les primeres ciutats del mon en veure aquesta nova producció. Amb motiu de la celebració del 25è aniversari del musical a 2010, el productor de l’obra original, Cameron Mackintosh, ha renovat la llegendària representació amb decorats inspirats en les pintures originals del novel·lista romàntic francès. Vist per més de 56 milions de persones a 42 països, aquest musical segueix sent el més, i s’ha convertit en el de major permanència en cartell en tot el mon. Aquesta nova producció ha rebut el reconeixement de la critica des de la seva presentació a Londres, Nova York i Madrid.
Stage Entertainment ha aprofitat el màxim potencial de Catalunya com a pedrera d’actors i actrius com ho demostra la selecció de diferents artistes catalans com Ignasi Vidal, que interpreta a Javert, Lidia Fairen, en el paper de Eponine, i altres intèrprets com Edgar Martínez, Xenia Garcia o Malia Conde. Tots ells formen part d’un repertori de 34 grans veus, una companya espectacular que ha meravellat no solament a la critica, sinó al públic que diàriament ha omplert el teatre i que ha sabut distingir-lo’s com un dels millores catàlegs que ha tingut aquest musical en la seva història i que continuaran forjant la llegenda també a Barcelona. Los Miserables està escrit per Alain Boublil y Claude-Michel Schönberg basant-se en la novel·la de Victor Hugo. La musica es del propi Claude-Michel Schönberg i el llibret de Herbert Kretzmer, i el text francès original és de Alain Boublil i Jean-Marc Natel, amb material addicional de James Fenton. L’obra ens situa a la Presó de Toulon, on el presidiari numero 24601, Jean Valjean, rep el seu passaport groc de llibertat condicional desprès de 19 anys de presidi en mans del policia Javert. Per la seva condició de ex-convicte es veu obligat a portar una existència miserable apartada de la societat. Desprès d’un tèrbol episodi a casa del Obispe de Digne, aquest guanya per a bé l’ànima de Jean Valjean, qui des d’aquell moment, i rere una delirant i estripada reflexió, es convertirà en un home nou. Vuit anys més tard i molt lluny de Digne, en un poble anomenat Montreuil-SurMer, una jove mare soltera anomenada Fantine tracta de treure endavant a la seva filla Cosette, a qui ha deixat visquent amb uns mesoners en Montfermeil. Per això treballa en una fàbrica propietat del alcalde. Cert dia, surt a la llum que manté amagada una nena i, donat que en diverses ocasions Fantine s’ha negat a complaure els basts desitjos del capatàs, és acomiadada de la fàbrica quedant-se al carrer sense diners. Veu una sortida venent el seu cabell, un medalló i treballant com a prostituta, però malalta irremeiablement. En una ocasió, agredeix a un client que s’havia proppassat amb ella i acudeix al cap de la policia, Javert, que ha estat destinat allà, amb intenció d’empresonar-la. En aquest moment apareix l’alcalde, que no es un altre que Jean Valjean reformat, i ho impedeix. Javert creu reconèixer en
ell al presoner 24601, del que no havia tornat a saber res i que està buscat per les autoritats per haver trencat el passaport, i les seves sospites es confirmen quan Valjean confessa la seva identitat per salvar a un home que anava a ser jutjat injustament en el seu lloc. En el seu últim dia a Montreuil-Sur-Mer, li jura a la moribunda Fantine que recollirà i vetllarà a la seva nena i empren la fugida ocultant-se de Javert. Una vegada a Montfermeil,Valjean paga als hipòcrites mesoners Thénardier per totes les despeses ocasionades i s’emporta a la maltractada Cosette per iniciar una altre nova vida.
