Wed01062011

Ultima Actualitzacio08:01:11 GMT

Font Size

Profile

Menu Style

Cpanel
Back Articles de opinio
Articles de opinio
Articles de opinio

Articles de opinio (9)

29 May 2011
by Josep Pons - 
Publicat a Articles de opinio
El compositor Claude Michel Schönberg
ha assegurat en la presentació musical
“Los Miserables” a Barcelona que “espero
que totes les nits arribem a aconseguir el
miracle de que el públic senti que assisteix
per primer cop i ultima vegada a un espectacle excepcional. En la presentació també han intervingut dos dels protagonistes
del espectacle, Gerónimo Rauch que dona
vida a Jean Valjean i Ignasi Vidal, que interpreta a Javert.
Considerat “el musical dels musicals”,
arriba a Barcelona amb una renovada posada en escena del exitòs espectacle que
es manté en cartell ininterrompudament
des de 1985. Barcelona es converteix així
en una de les primeres ciutats del mon en
veure aquesta nova producció. Amb motiu de la celebració del 25è aniversari del
musical a 2010, el productor de l’obra original, Cameron Mackintosh, ha renovat
la llegendària representació amb decorats inspirats en les pintures originals del
novel·lista romàntic francès.
Vist per més de 56 milions de persones
a 42 països, aquest musical segueix sent
el més, i s’ha convertit en el de major
permanència en cartell en tot el mon.
Aquesta nova producció ha rebut el reconeixement de la critica des de la seva presentació a Londres, Nova York i Madrid.
Stage Entertainment ha aprofitat el mà-
xim potencial de Catalunya com a pedrera
d’actors i actrius com ho demostra la selecció de diferents artistes catalans com
Ignasi Vidal, que interpreta a Javert, Lidia Fairen, en el paper de Eponine, i altres
intèrprets com Edgar Martínez, Xenia
Garcia o Malia Conde. Tots ells formen
part d’un repertori de 34 grans veus, una
companya espectacular que ha meravellat
no solament a la critica, sinó al públic que
diàriament ha omplert el teatre i que ha
sabut distingir-lo’s com un dels millores
catàlegs que ha tingut aquest musical en
la seva història i que continuaran forjant
la llegenda també a Barcelona.
Los Miserables està escrit per Alain Boublil y Claude-Michel Schönberg basant-se
en la novel·la de Victor Hugo. La musica
es del propi Claude-Michel Schönberg
i el llibret de Herbert Kretzmer, i el text
Els miserables a Barcelona
Damià Usón
Membre de les JERC Sant
Just-Esplugues
Passats uns dies de les eleccions municipals i amb prou temps per haver fet
un primer anàlisi del diumenge passat,
començo aquest article, en el qual faré
un repàs de la trajectòria electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya a la
nostra comarca i, més concretament, a
Sant Just Desvern.
Una comarca sempre dura per a l’independentisme a causa de l’alta penetració del PSC i, en menor mesura, d’ICV.
I en que, per errors de comunicació, no
hem sabut entrar adequadament en
territoris castellanoparlants, unes zones que podrien ser sensibles al nostre
programa, ja que des d’Esquerra es vol
aconseguir un estat propi i socialment
lliure. En que la classe mitjana sigui la
que domini el país, tot acabant amb l’espoli fiscal i redistribuint millor la riquesa mitjançant una pujada d’impostos a
les rendes més riques, com podria ser
la reimplantació de l’impost de successions per al 5% més ric, apujar l’impost
sobre la renda o establir una taxa Tobin
per a les transaccions financeres que
pretenen especular amb els diners de
les classes mitjanes.
Però, bé, no s’ha pogut aconseguir un
bon resultat electoral per una sèrie de
factors, no només el de comunicació.
Un que podríem trobar de determinant
és la devaluació de la marca Esquerra
d’ençà de la manca d’objectius concrets
i lideratge clar del segon tripartit, un
fet que ha donat una imatge negativa
del partit que ha provocat un allunyament dels electors tradicionals i nous
del partit. Tot això, ajudat per una falta
de canvis al partit després de la caiguda
electoral de novembre.
Un altre factor és l’auge dels partits de
dreta tradicional, auspiciats per una crisi econòmica a la que l’esquerra global
no ha sabut donar solucions o, si més
no, no davant l’opinió pública.
El tercer factor que trobo és que en algunes localitats on s’ha format part del
govern, no s’ha sabut materialitzar l’acció de govern de les regidories controlades per Esquerra o, per la crisi, no s’ha
pogut desenvolupar un programa social
tan extens com els seus predecessors,
cosa que els electors s’han deixat imbuir
per discursos, a vegades, populistes.
I un quart factor que extrec és l’aparició de nous partits independentistes
que lluiten pel mateix vot. Després de
les eleccions nacionals, algun ha sabut
veure que la unió fa la força, però, també n’hi ha d’altres, que han cregut més
convenient atacar Esquerra per desgastar-la i si no ara, si el 2015 aconseguir
implantació municipalista. Un partit
que no ha dubtat a crear divisió independentista per afeblir el partit gran
sense pensar en les conseqüències que
això comporta. En aquest cas, entro en
el cas concret de Sant Just Desvern.
En aquest municipi, no només es va
presentar JUNTS (Esquerra, Rcat i Independents de Sant Just), sinó que
també hi va ser present Solidaritat, això
sí, després de refusar participar en la
coalició electoral ja esmentada.
Solidaritat no va aconseguir cap regidor, com era d’esperar ja que van fer el
manta i no van treballar pel municipi
(fins al punt de no fer cap acte principal). “Només” uns 160 vots que van
permetre que JUNTS perdés el segon
regidor d’Esquerra (li haguessin calgut unes 130 paperetes més) i, per llei
d’Hondt, aquest regidor l’aconseguís el
PP.
M’agradaria saber quina és la forma de
crear independentisme d’aquest partit
(Solidaritat), que amb la seva presència
li va donar el segon regidor al PP.
A no ser que estigui equivocat i resulti
que el Partit Popular estigui a favor de
l’estat propi.
Eleccions municipals
francès original és de Alain Boublil i Jean-Marc Natel, amb material addicional
de James Fenton. L’obra ens situa a la
Presó de Toulon, on el presidiari numero
24601, Jean Valjean, rep el seu passaport
groc de llibertat condicional desprès de 19
anys de presidi en mans del policia Javert.
Per la seva condició de ex-convicte es veu
obligat a portar una existència miserable
apartada de la societat. Desprès d’un tèrbol episodi a casa del Obispe de Digne,
aquest guanya per a bé l’ànima de Jean
Valjean, qui des d’aquell moment, i rere
una delirant i estripada reflexió, es convertirà en un home nou.
Vuit anys més tard i molt lluny de Digne,
en un poble anomenat Montreuil-SurMer, una jove mare soltera anomenada
Fantine tracta de treure endavant a la
seva filla Cosette, a qui ha deixat visquent
amb uns mesoners en Montfermeil. Per
això treballa en una fàbrica propietat del
alcalde. Cert dia, surt a la llum que manté
amagada una nena i, donat que en diverses
ocasions Fantine s’ha negat a complaure
els basts desitjos del capatàs, és acomiadada de la fàbrica quedant-se al carrer
sense diners. Veu una sortida venent el
seu cabell, un medalló i treballant com a
prostituta, però malalta irremeiablement.
En una ocasió, agredeix a un client que
s’havia proppassat amb ella i acudeix al
cap de la policia, Javert, que ha estat destinat allà, amb intenció d’empresonar-la.
En aquest moment apareix l’alcalde, que
no es un altre que Jean Valjean reformat,
i ho impedeix. Javert creu reconèixer en
ell al presoner 24601, del que no havia
tornat a saber res i que està buscat per les
autoritats per haver trencat el passaport,
i les seves sospites es confirmen quan Valjean confessa la seva identitat per salvar
a un home que anava a ser jutjat injustament en el seu lloc. En el seu últim dia a
Montreuil-Sur-Mer, li jura a la moribunda
Fantine que recollirà i vetllarà a la seva
nena i empren la fugida ocultant-se de Javert. Una vegada a Montfermeil,Valjean
paga als hipòcrites mesoners Thénardier
per totes les despeses ocasionades i s’emporta a la maltractada Cosette per iniciar
una altre nova vida.
El compositor Claude Michel Schönberg ha assegurat en la presentació musical “Los Miserables” a Barcelona que “espero que totes les nits arribem a aconseguir el miracle de que el públic senti que assisteix per primer cop i ultima vegada a un espectacle excepcional. En la presentació també han intervingut dos dels protagonistes del espectacle, Gerónimo Rauch que dona vida a Jean Valjean i Ignasi Vidal, que interpreta a Javert. Considerat “el musical dels musicals”, arriba a Barcelona amb una renovada posada en escena del exitòs espectacle que es manté en cartell ininterrompudament des de 1985. Barcelona es converteix així en una de les primeres ciutats del mon en veure aquesta nova producció. Amb motiu de la celebració del 25è aniversari del musical a 2010, el productor de l’obra original, Cameron Mackintosh, ha renovat la llegendària representació amb decorats inspirats en les pintures originals del novel·lista romàntic francès. Vist per més de 56 milions de persones a 42 països, aquest musical segueix sent el més, i s’ha convertit en el de major permanència en cartell en tot el mon. Aquesta nova producció ha rebut el reconeixement de la critica des de la seva presentació a Londres, Nova York i Madrid. 
Stage Entertainment ha aprofitat el màxim potencial de Catalunya com a pedrera d’actors i actrius com ho demostra la selecció de diferents artistes catalans com Ignasi Vidal, que interpreta a Javert, Lidia Fairen, en el paper de Eponine, i altres intèrprets com Edgar Martínez, Xenia Garcia o Malia Conde. Tots ells formen part d’un repertori de 34 grans veus, una companya espectacular que ha meravellat no solament a la critica, sinó al públic que diàriament ha omplert el teatre i que ha sabut distingir-lo’s com un dels millores catàlegs que ha tingut aquest musical en la seva història i que continuaran forjant la llegenda també a Barcelona. Los Miserables està escrit per Alain Boublil y Claude-Michel Schönberg basant-se en la novel·la de Victor Hugo. La musica es del propi Claude-Michel Schönberg i el llibret de Herbert Kretzmer, i el text francès original és de Alain Boublil i Jean-Marc Natel, amb material addicional de James Fenton. L’obra ens situa a la Presó de Toulon, on el presidiari numero 24601, Jean Valjean, rep el seu passaport groc de llibertat condicional desprès de 19 anys de presidi en mans del policia Javert. Per la seva condició de ex-convicte es veu obligat a portar una existència miserable apartada de la societat. Desprès d’un tèrbol episodi a casa del Obispe de Digne, aquest guanya per a bé l’ànima de Jean Valjean, qui des d’aquell moment, i rere una delirant i estripada reflexió, es convertirà en un home nou. Vuit anys més tard i molt lluny de Digne, en un poble anomenat Montreuil-SurMer, una jove mare soltera anomenada Fantine tracta de treure endavant a la seva filla Cosette, a qui ha deixat visquent amb uns mesoners en Montfermeil. Per això treballa en una fàbrica propietat del alcalde. Cert dia, surt a la llum que manté amagada una nena i, donat que en diverses ocasions Fantine s’ha negat a complaure els basts desitjos del capatàs, és acomiadada de la fàbrica quedant-se al carrer sense diners. Veu una sortida venent el seu cabell, un medalló i treballant com a prostituta, però malalta irremeiablement. En una ocasió, agredeix a un client que s’havia proppassat amb ella i acudeix al cap de la policia, Javert, que ha estat destinat allà, amb intenció d’empresonar-la. En aquest moment apareix l’alcalde, que no es un altre que Jean Valjean reformat, i ho impedeix. Javert creu reconèixer en 
ell al presoner 24601, del que no havia tornat a saber res i que està buscat per les autoritats per haver trencat el passaport, i les seves sospites es confirmen quan Valjean confessa la seva identitat per salvar a un home que anava a ser jutjat injustament en el seu lloc. En el seu últim dia a Montreuil-Sur-Mer, li jura a la moribunda Fantine que recollirà i vetllarà a la seva nena i empren la fugida ocultant-se de Javert. Una vegada a Montfermeil,Valjean paga als hipòcrites mesoners Thénardier per totes les despeses ocasionades i s’emporta a la maltractada Cosette per iniciar una altre nova vida.
09 May 2011
by Xavi Paz - 
Publicat a Articles de opinio
Entrats ja en la primavera, pugen les temperatures: l’ambiental i la política. Els socialistes de Molins de Rei anem superant etapes en aquest període preelectoral.Ara fa dues setmanes vam presentar l’excepcional equip que m’acompanyarà a les properes eleccions municipals. Una combinació d’experiència, joventut, renovació, de persones independents compromeses amb Molins de Rei, tots junts units en la il·lusió per la nostra vila i per la feina a fer. És la imatge més real de l’actual Molins de Rei. La nostra vila que també ha canviat els darrers anys i on els seus vilatans aspiren a mantenir l’actual identitat de vila i a guanyar uns serveis de qualitat.En aquestes setmanes abans de setmana santa, finalitzarem els treballs per tenir la millor proposta electoral. Un programa que connectarà amb la majoria de molinencs i molinenques que viuen aquests dies com la fi de l’actual etapa política i tenen la il.lusió d’un canvi a millor per Molins de Rei.Són moments complexes; són temps en els que la rigorositat, la credibilitat i la serietat en les propostes i en les maneres de fer són més importants que mai. I a Molins de Rei estem molt orfes d’aquestes característiques després de la tasca de l’actual Govern Municipal, caracteritzat pel desgavell, les picabaralles i la irresponsabilitat de moltes actuacions.Són moments en els que hem d’afrontar les decisions amb honestedat i explicar què es podrà fer i què no podrem fer. Els ciutadans agraeixen la sinceritat i aquesta és l’única manera en la que entenc l’acció política. No es pot continuar enganyant a la ciutadania amb falses promeses, tal i com ha fet l’actual Govern de Molins de Rei. Això és el que farem els socialistes molinencs el dissabte 16 d’abril. Explicar i debatre la nostre proposta electoral amb tots els que vulguin acompanyar·nos. Ho farem en la Convenció Municipal que farem el matí del 16 d’abril a la sala polivalent del Foment.I mentre, sense parar, continuarem escoltant i parlant, directament, amb els molinencs i molinenques. Continuarem copsant la voluntat de canvi, present en tota la població de la vila. I per la nostra part continuarem afrontant la situació amb honestedat i amb rigurositat, sempre pensant en el millor per Molins de Rei. Treballarem per unir i no dividir. Treballarem amb respecte als treballadors municipals; recuperarem la confiança en l’Ajuntament de Molins de Rei. S’han acabat els temps de les picabaralles i del desgavell.
08 May 2011
by Jaume marfany - 
Publicat a Articles de opinio
Des del 13 de setembre de 2009, han passat moltes coses en aquest país que ningú, absolutament ningú, no hauria pogut mai ni imaginar-se.Barcelona ha tancat un cicle que es va iniciar en una petita població de la comarca del Maresme. Potser ja va sent hora de fer un reconeixement a la gent que ho va començar tot a Arenys de Munt. Entitats i persones que han restat en un cert anonimat com el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, en Pep Jordana, en Jordi Bilbeny, en Josep Manuel Ximenis... i tants d’altres, que van aconseguir situar Arenys de Munt en el mapa de la història com a bressol de les Consultes SobiranistesLes consultes han fet possible una mobilització sense precedents en la història de Catalunya. A més, han servit primordialment a dos objectius: el primer, sensibilitzar la gent sobre la independència i, més encara, sobre la possibilitat democràtica d’assolir aquesta independència. El segon, ens han demostrat a uns i a altres la viabilitat de realitzar un treball unitari, independentment de la ideologia política de cadascú. Més enllà de partits, organitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú.Les consultes, amb el seu desenvolupament al llarg d’aquest any i mig, han demostrat que la unitat de l’independentisme és possible si es fa des de la base, des de la construcció d’estructures on es puguin aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals. El proper 30 d’abril, donarem un nou pas en aquesta unitat de base, en la creació d’aquesta estructura que ens ha de facilitar el camí per a l’assoliment d’un Estat propi. Des d’aquí, us convidem a participar en la Conferència Nacional per a l’Estat Propi. Us convidem a continuar sent protagonistes d’aquest il·lusionant i esperançador camí de la llibertat nacional.Participeu en el futur del país. Inscriviu-vos-hi a : http://mxi-anc.blogspot.com/
08 May 2011
by Jaume Sole - 
Publicat a Articles de opinio
El nou govern de la Generalitat va trigar ben poc en anunciar el camí de la seva política educativa amb dues decisions significatives: el canvi de nom de la conselleria d’educació pel d’ensenyament i la creació de dues direccions generals separades: una per a l’escola privada i concertada, i l’altra per a l’escola pública.En pocs mesos ha quedat clar que per al govern de CiU l’escola pública no és una prioritat. Convertida la crisi en una oportunitat per retallar inversions i recursos, la consellera Irene Rigau no ha parat d’anunciar retallades. El pressupost administratiu dels centres públics per fer front a les despeses corrents com l’aigua, la llum, el gas, el manteniment, la compra de material educatiu o la neteja dels centres, s’ha reduït en més d’un 25%, única font d’ingressos dels centres escolars públics que veuen reduït el pressupost mentre augmenten els costos de les despeses en general.Menys recursos econòmics, menys dotacions de mestres i qui ho paga són els infants i els adolescents de l’escola pública mentre atònits observem l’augment del fracàs escolar. Quan més necessari resulta la disponibilitat de mestres i de recursos per poder atendre les necessitats educatives dels nostres fills, el govern de la Generalitat retalla les inversions previstes en l’educació pública.La decisió d’aturar les inversions per a la digitalització del les aules pot obrir una fractura en el model educatiu públic entre les escoles amb recursos tecnològics i les escoles sense la implantació de les TIC i generar diferències i desigualtats.La crisi econòmica no justifica retallades en la salut o en l’educació que perjudiquen serveis fonamentals. La manca de recursos malmet la qualitat de l’escola pública, l’únic model educatiu que garanteix el compromís amb l’equitat, amb la igualtat d’oportunitats i amb la universalitat de l’accés a l’educació. Les inversions, els recursos i les dotacions de mestres són necessàries per mantenir la qualitat de l’educació on invertir en el sistema educatiu és invertir en el futur de les noves generacions.
08 May 2011
by Arnau Funes - 
Publicat a Articles de opinio
Tercera setmana del SOM Cornellà. Trobades amb persones i entitats del Centre i de Riera, i acte al Patronat on s’estrenava la nova Junta directiva. Segur que ho faran molt bé i li donaran encara més vida a l’entitat! Quan es parla dels barris de Centre i Riera, barris ja físicament indisociables, es parla del Cornellà històric, del Cornellà de tota la vida. Però també s’ha de parlar del barri que ha concentrat majors impactes urbanístics i d’inversió pública i privada els darrers anys. Per aquí, per la façana sud, pel Riu, per l’SPLAU, el RCD Espanyol, el Parc Esportiu Llobregat, l’Abat Oliba i l’Area Residencial Estratègica de Ribera Salines, giren la majoria dels debats que hem tingut aquests dies. També sobre les troballes arqueològiques de l’entorn de l’església i pel funcionament de la desitjada biblioteca del Titàn; la Marta Mata. Crec que compartim amb molta gent que hem parlat aquests dies que el crack immobiliari i urbanístic pot ser una oportunitat per reflexionar amb profunditat i de manera compartida sobre si cal fer i com determinats planejaments urbanístics a Cornellà. El diàleg amb la ciutadania és avui una exigència, és el millor sistema de legitimar les polítiques i les decisions, és una garantia d’eficiència. Avui la política pública no s’entén sense Transparència i sense Participació. Cal compartir el diagnòstic, explicar els objectius estratègics, consensuar les mesures a aplicar, i avaluar de forma transparent els resultats.Com he anat dient aquests dies i com m’havia recordat un dels meus profes “la bàscula no aprima”. L’Ajuntament i Cornellà ha de reflexionar entorn de què ens serveix tenir eines com les Agències Transversals, el Citilab, l’Acord Contra la Crisis, l’Auditori, la Fira, PRECSA, EMDUCSA, els Consells de Participació, el Parc Esportius, o els Acords de Governança, si no aconseguim transformar la realitat, si no aconseguim millorar Cornellà, i fer a la nostra gent més feliç. Aquest és l’objectiu. Per això ha de treballar l’Ajuntament.
08 May 2011
by Josep Pons - 
Publicat a Articles de opinio
Mentre a Londres es va celebrar la boda real entre Catherine i William, a Espanya s’ha confirmat el divorci total o la guerra fratricida entre Barça i Madrid, traspassant el terreny personal entre dos entrenadors molt diferents per arribar a l’ànima de dos equips també molt diferents. Per què sempre acaba amb deu jugadors el Reial Madrid? Molt fàcil, perquè com entrenador Mourinho inculca als seus jugadors practicar l’anti-futbol i el joc brut. I caminar per la corda fluixa té els seus riscs. Què ha succeït? Doncs que per molt que es queixi, en ocasions, els àrbitres encerten i frenen els partits de rugbi o futbol americà, convertint-los en partits de futbol. L’estil elegant del Barça ha tornat a demostrar que pot més que el jull i les protestes de pati d’escola, i més li valdria al senyor Mourinho tornar al camí de la lògica i l’esportivitat, si vol recuperar el seu prestigi. Mourinho és molt llest, sap jugar molt bé les seves cartes però tots els equips que entrena acaben igual i ell, queixant-se. El portuguès pràctica una guerra freda que dura massa, arribant a un límit que traspassa la part esportiva per convertir-e en quelcom que no es pot tolerar.A la vida hi ha persones i personatges. En ocasions, una persona pot dedicar-se al cine o al teatre, creant interessants personatges que aporten quelcom al públic. El mateix succeïx amb la música, la cuina o qualsevol art. Pots crear un personatge, però sempre amb la persona al radera. Si tan sols ets un personatge, estàs buit, estàs mermat d’ànima, de sentiment, de racionalitat,... i et perds en el teu món, en un món artificial, fals, sense lògica i de veritat. És el que li ha passat a Mourinho, una persona convertida en personatge que carrega contra el Barça davant de l’espectacle de veure a Messi marcant un dels gols més espectaculars de la seva carrera. Un 0-2 no tan sols va ser just, sinó que demostra com juguen uns i com juguen els altres. Com pot Mourinho deixar passar les atrocitats que cometen alguns dels seus jugadors física i verbalment i posar-se ara amb Alves, Busquets i Pedro? Si la UEFA t’obre un expedient, tu vas i vols obrir-ne un altre per tornar-els-hi la pilota al·legant comportament anti-esportiu. Escandalós. El comportament anti-esportiu és quelcom que defensa i aplica Mourinho dins de la seva particular filosofia com a tècnic, i fins ara semblava que li funcionava, no? Doncs no, rotundament no. Senyors, si volem retornar a l’espectador el plaer de visionar un bon partit de futbol, personatges com Mourinho, Pepe, Chendo i altres molts haurien de plantejar-se si realitzen la seva feina amb la correcció i professionalitat que s’espera d’ells.El món va ser testimoni de com va jugar Holanda i del joc d’Espanya a l’últim mundial. El món va ser testimoni del joc del Barça davant dels seus rivals, que si bé és cert que últimament s’ha deslluït una miqueta per culpa del desgast, d’un plantilla curta i de les lesions, al primer partit de les semifinals va retornar la brillantor i esforç que tant agrada. Em sembla lamentable el que va passar a la mitja part a Madrid. Però que la UEFA hagi d’obrir expedient a un entrenador és quelcom que ha alçat les senyals d’alarma al futbol europeu, marcant l’inici d’una etapa de reflexió. Tot val...? No, no val tot a l’hora de desestabilitzar a un rival, i menys amb el joc brut, els riures a la banqueta, les declaracions punxants i els insults morals d’una baixesa tal, que obliga sota el meu punt de vista, a la disculpa immediata per part de la directiva del Reial Madrid i del seu entrenador.La elegància, el savoir-faire i les ganes d’oferir espectacle són i han de ser la realitat del futbol, i més en els circuits de la Champions, on tan sols estan els més grans. Aquesta realitat s’ha d’aplicar des de la base, fomentant un joc en equip que la selecció va saber aprofitar, i fomentant que mig món et respecti i aplaudeixi. Hi ha altibaixos, ningú és perfecte, però la realitat s’imposa, encara que els hi pesi a alguns.Potser Mourinho hauria de fer un repàs a les estadístiques del seu equip i fer autocrítica abans d’atacar a àrbitres i rivals.
08 May 2011
Esquerres per Molins de Rei és la suma d’Esquerra Republicana + Esquerra Nacionalista + un grup de molinencs independents procedents del món associatiu i de l’organització de la consulta per a la independència “Molins Decideix”. Ara anem junts per a donar continuïtat als principis i valors que ens han llegat els homes i dones que han treballat, i molt, per a fer avançar la vila i el país. Veïns i veïnes que ens definim com a persones arrelades al país, progressistes i amb un fort sentiment de pertinença a Molins de Rei.Ara sumem i anem junts, per a combinar l’experiència adquirida al Govern amb les noves idees dels qui s’incorporen per primer cop a la política local. El resultat és un projecte renovat amb un nou grup de persones amb experiència, amb formació professional, amb xarxes socials, arrelades a la vila, amb ganes de treballar i amb molta il·lusió per tirar endavant el poble amb solvència.Les Esquerres volem representar a l’Ajuntament el sentiment nacionalista i d’esquerres que compartim molts molinencs i molinenques i que els darrers 20 anys ha governat lavila amb solvència. Orgullosos de la feina feta fins avui som ben conscients que encara queda molta feina per fer, tot i que la crisis, les retallades de l’Estat (PSOE-PSC) i la Generalitat (CiU), i la reducció dels ingressos dels municipis catalans no ens ho posarà gens fàcil.Tenim les idees molt clares i sabem el que cal fer a l’Ajuntament. La situació econòmica dels municipis fa necessària una profunda reorganització política, tècnica i administrativa per a reduir costos i augmentar l’eficiència de l’administració. Cal treballar de valent per mantenir la cohesió i l’estat delbenestar que tenim a la vila defensant les polítiques d’infància i família, d’emancipació juvenil, de gent gran i de suport a les persones amb dependència. Cal continuar millorant els carres i places, especialment els del “Centre”; i dotant dels equipaments culturals, esportius, educatius i socials que necessitem. I alhora, hem de contribuir a que la nostra nació obtingui cotes més altes d’autogovern i perquè es convoqui un referèndum per a la independència de Catalunya.Aquests és l’ideari que ens mou a les Esquerres i que assolirem amb el suport i la confiança de la gent.
08 May 2011
by Jordi Figueras - 
Publicat a Articles de opinio
Ens Sembla ser que el govern de la Generalitat tirarà enrere el plantejament de les àrees residencials estratègiques, ARE, fet que pot comportar eliminar les dues ARE previstes a Esplugues, la de Can Cervera i la de Montesa, reduint de forma important el nombre d’habitatges de promoció publica previstos de fer a Esplugues. Com a regidor aplaudeixo la possibilitat d’evitar un altre disbarat urbanístic, ja quehem de recordar que les ARE a Esplugues significaven doblar o triplicar la densitat urbanística de les dues zones amb la sospitosa practica de requalificar terrenys industrials,d’equipaments o de zones verdes per aconseguir sol urbanitzable sota l’excusa d’aprofitar aquest creixement desmesurat per aconseguir un 50% d’habitatge públic, recordem que d’aquest 50% un 30% era realment habitatge públic i el 20% restant de preu concertat amb les mateixes constructores. Després de veure la crisi actual agreujada per la bombolla immobiliària resultava difícil d’entendre que Esplugues fes una aposta tant decidida per mantenir aquelles politiques que més ens han empobrit. Pensem que molts ajuntaments depenen del “totxo” per mantenir equilibrats els seus pressupostos i ara, amb la congelació de la construcció, ajuntaments com el d’Esplugues pateixen per garantir l’equilibri en els seus comptes davant la davallada de l’activitat constructiva. Caldrà doncs tornar a plantejar les previsions de futur sobre Can Cervera i Montesa, oblidant-nos d’especular amb el sòl i les sucoses requalificacions urbanístiques per plantejar un nou model de creixement urbà, que afronti un equilibri entre l’activitat emprenedora, ja sigui de caràcter industrial o de serveis, i les noves construccions d’habitatge, aconseguint mantenir l’equilibri i la cohesió d’una població que no es mereix ser convertida en un verd suburbi d’alt standing.
07 May 2011
by Enric Giner - 
Publicat a Articles de opinio
El gobierno de Zapatero ha mostrado, una vez más, su compromiso con Esplugues, destinando 400.000 euros de los presupuestos generales del Estado del año 2010 para la construcción del nuevo teatro auditorio municipal de Esplugues. Esta es la tercera aportación del gobierno de España a la construcción de este importante equipamiento cultural. Un equipamiento donde hacer cultura y donde hacer ciudad. El gobierno socialista sabe que pueden confiar en Esplugues y en los Ayuntamientos. Una clara muestra es el Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL) que ha significado una inversión en el conjunto de España de 8.000 millones de euros (8 millones de euros en Esplugues) y que los ayuntamientos hemos sabido gestionar con eficacia, contribuyendo al mantenimiento de muchos puestos de trabajo y destinando la inversión en obras de gran importancia para nuestros vecinos y vecinas. En nuestra ciudad, la iniciativa socialista ha hecho posible, entre otras, la reforma de las calles Dr. Riera y Joan Corrales, la construcción del nuevo recinto del mercado de Can Vidalet, las cubiertas de la Pista del parque Pou d’en Fèlix y de los campos municipales de fútbol Salt del Pi y el Molí, la ampliación del Centre d’Informació i de Recursos per a Dones Vil·la Pepita, así como otras mejoras en la vía pública de menor impacto pero igualmente importantes. Este plan, impulsado por el gobierno del presidente Zapatero, tiene su continuidad en 2010, con 5.000 millones de euros más, destinados a proyectos vinculados con la sociedad de la información, el bienestar social y el ahorro energético. Los 5 millones de euros para Esplugues serán, entre otros, para proyectos de eficiencia energética que permitirán medidas de reducción del gasto municipal y contra el cambio climático; acciones vinculadas a la sociedad del conocimiento; reformas y mejoras de la accesibilidad; la ampliación de la biblioteca Pare Miquel, la habilitación de la oficina de emancipación juvenil en el Casal Robert Brillas, la mejora de las dependencias de servicio sociales y del Centro de terapia ocupacional Proa y la creación de un nuevo espacio apto para actividades deportivas, culturales y cívicas en el Parc dels Torrents. Con los socialistas en el gobierno de España, de Catalunya y de muchos ayuntamientos, la crisis nunca será una excusa para una peor sanidad, para recortar en educación o para reducir la aplicación de la ley de la dependencia. Nunca será una excusa para reducir servicios para las familias o para poner trabas a la mejora de la financiación de Catalunya. Finalmente, un emotivo y emocionado recuerdo, en nombre del Grupo Municipal Socialista y la Agrupación local del PSC, a la memoria de Antonio Salazar, que nos dejó hace unos días y que seguirá vivo en nuestro recuerdo. Hablamos de un servidor público, enamorado de Esplugues. Una buena persona, con convicciones profundamente socialistas y sociales, que luchó por conseguir una sociedad y una ciudadanía, más libre y con mayor oportunidades. Un verdadero ejemplo a seguir.

Galeria de imatges I

frame_03133.198.jpg

Galeria de imatges II

frame_03024.322.jpg

Galeria de imatges III

frame_03037.179.jpg

Galeria de imatges IV

frame_03025.433.jpg