Amb una presència sòlida arreu del país, consolidant i ampliant el lideratge a les capitals, començant pel "cap i casal", emergint nous referents polítics arreu del país, CiU es presenta com la força que sap interpretar millor i de manera més equilibrada una Catalunya que canvia. I és que, més enllà dels resultats concrets a cada municipi del país, amb la seva explicació en clau local, els corrents de fons expliquen l'èxit electoral de CiU.

D'entrada, la plena vigència del catalanisme polític com a motor de la política catalana. Fa uns deu anys alguns anunciaven l'entrada a una fase postnacionalista, i ha estat tot el contrari. El nacionalisme i la seva exigència de més poder i més reconeixement són hegemònics no només per a CiU, però sobretot per a la federació. Difícilment es pot entendre el país sense l'eix nacional com a articulador principal dels espais politics a Catalunya. I, qui millor interpreta on és la majoria de la gent, guanya les eleccions.

En segon lloc, les transformacions en els estils de vida i els valors de les classes més actives del país que connecten amb la síntesi entre socialdemocràcia i liberalisme, una conjunció que concreta la proposta de CiU. I que, millor que ningú, personalitza la figura d'en Xavier Trias i de bona part dels nous alcaldes convergents. Una aposta molt clara pel model social europeu posat al dia, una convicció en la necessitat d'alliberar les energies de la societat com a font de progrés col·lectiu i l'aposta per la convivència, la tolerància,el civisme i la cohesió social com a virtuts ciutadanes a promoure. I tot plegat regat pel comunitarisme de base personalista i arrel pujolista.

En tercer: el sentit de la responsabilitat i la vocació de partit de govern, que allunya CiU tant de la demagògia i el populisme, com de plantejaments més propis dels moviments socials que no pas de qui aspira a governar per a àmplies majories. Justament en temps de turbulències i incerteses són aquestes actituds les que valoren els sectors centrals del país com a absolutament contingents per tal de superar la greu situació econòmica i social que patim.

I finalment, els lideratges sòlids que CiU ha anat consolidant des de la retirada del President Pujol i la seva generació. Sense lideratge, difícilment es pot aspirar a representar majories molt fortes. I avui en tenim uns quants.

La responsabilitat de CiU ara és enorme. La confiança dipositada és molt gran. Caldrà ser generosos en la victòria, no oblidar la pluralitat del país i oferir amplis acords que ens permetin superar la pitjor crisi que hem viscut en dècades, modernitzar el país aspirant a estar entre les societats més avançades del nostre entorn i preparant-nos per al salt endavant en termes nacionals, que es fa inevitable.