 |
Capítols |
|
|
|
Tria el teu inici |
|
|
|
Diccionaris i obres de consulta |
|
|
|
Revistes |
|
|
|
Més enllaços d'interès |
|
|
|
|
|
Ferran Mascarell lliura els premis de Ficcions
El certamen, organitzat pel Grup Nació Digital, arriba a la seva cinquena edició. L'acte reuneix unes 200 persones a la Fontana de Gràcia
Laia Muntadas i Bonilla, de Roda de Ter (Osona), ha estat la guanyadora de la cinquena edició del concurs literari Ficcions.cat, adreçat a tots els estudiants de secundària dels territoris de parla catalana. Alumna de l’Institut Miquel Martí i Pol, la jove té 17 anys i ha aconseguit el primer premi amb el relat històric “La dona en flames”, presentat sota el pseudònim de Beate Klarsfeld.
El premi li ha estat lliurat pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, en un acte celebrat aquest dilluns, dia 30, a l’Espai Jove de la Fontana de Gràcia, de Barcelona, que ha reunit unes 200 persones entre concursants, professors i familiars.
En el seu parlament, el conseller Mascarell ha convocat els joves a “llegir i escriure molt” i a desplegar al màxim les seves virtuts creatives perquè la força d’un país “resideix en bona part en la dels seus creatius”. El conseller ha recordat el llarg procés de gestació de l’espai municipal que ha acollit l’acte, que havia iniciat ell mateix quan era regidor de Barcelona i l’edifici es trobava en estat d’abandonament en mans privades. També ha fet ús de la paraula la regidora de Dones i Joventut de Barcelona, Elsa Blasco.
El relat de Laia Muntadas fa referència a la guerra civil de 1936, un fet històric “que vaig estudiar en el meu treball de recerca, i que val la pena que no s’oblidi, ja que avui encara ens està condicionant”, ha explicat la guanyadora al públic assistent, força emocionada. El pseudònim elegit, “Beate Klarsfeld”, és el nom d’una coneguda activista alemanya dedicada a la recerca de criminals de guerra nazis.
El segon premi ha correspost a Gerard Faiges i Llauradó i Marta Curull i Sentís, de l’Institut Lluís Domènech i Muntaner, de Reus (Baix Camp), presentats amb el pseudònim “Marta_Gerard”. El premi de votació popular dels participants a través de la xarxa Internet ha anat a l’olotina Iris Caterina Schneider Pérez, de l’Escola Pia d’Olot, amb el pseudònim “Atzar”.
El segon premi ha estat lliurat per Mireia Zapata, representant de Futuroscope a Barcelona, i consistia en un viatge a aquest parc temàtic audiovisual de Poitiers (França). El premi de votació popular ha estat entregat per Jordi Font, director d’Estratègia del Grup Nació Digital.
El concurs Ficcions.cat ( www.ficcions.cat ) l’han organitzat conjuntament el Grup Nació Digital i l’empresa Edicat, com a editores de la revista Secundèria. En aquesta cinquena edició, ha comptat amb un total de 1.150 participants, que han anat publicant els quatre capítols dels seus relats a través d’Internet durant els mesos de març i abril.
En el mateix acte, han estat lliurats els premis del concurs de disseny Deià, organitzats per l’escola de disseny Deià, de Barcelona, i les dues empreses abans esmentades. En la categoria de disseny d’Habitatge Alternatiu Jove, el guanyador va ser Borja García i Quiroga, de Barcelona, i en la de Redissenya el teu Espai Urbà, Nico Sentís i Vidal, de Premià de Mar. Tots dos han rebut els premis de mans del director de l’Escola Deià, Ricard Roura i del president del consell editorial de Secundèria i ànima i fundador dels concursos Ficcions i Deià, Josep Ritort.
L’acte ha esta presentat per Hortènsia Galí i Quico Sallés. Han comptat també amb la col·laboració en els lliuraments de premis als finalistes d’Antònia Cortijos, membre del jurat de Ficcions, junt amb Pau Vidal, Diego Giménez i Hortènsia Galí.
Galeria de fotos (Albert Alemany)
Moltes gràcies a tots per participar!
Ficcions |
| Últims relats publicats: |
| m2e | |
Doncs bé, aquella desició que havien plantejat no els hi va servir de res, perquè era innevitable no parlar-se. A en Roger també li havien anat malament les notes, però a ell tant li feia.
Era algo impossible, fos d'on fos sempre hi havia algo a la seva relació que era un empediment. La Laura a més tenia alguns problemes a casa i gens li era fàcil. Ella |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (2) |
|
| Sheila i Elena | |
Després de plantejar-me moltes qüestions m'ho vaig repensar molt i havia arribar a la conclusió que havia de saber alguna d’ell. Vaig anar cap a l’hospital i amb el cor a la mà vaig preguntar per ell. Ja feia un mes que l’havien operat i jo no tenia cap notícia del seu estat de salut el qual m’ocasionava un immens negit incalculable. A |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| blaucel | |
A vegades els sons es panseixen, es dissipen i deixen d’existir per formar part d’un simple i melancòlic record.
No ho sabia, no s’havia que els meus pares s’estaven separant, poc abans que ell moris. No sabia que l’Alex no va aparèixer a la meva vida per una mera casualitat, i no s’havia que la meva vida, poc després, |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Evii | |
Vaig arribar a l’edifici. Era una fàbrica antiga abandonada amb les parets i el sostre trencats. Tenia una escala trencada que pujava fins a una porta, la qual estava tancada amb dues grans làmines de fusta, impedint que es pogués obrir. El sostre estava mig caigut cap a la dreta, però encara tapava una part de la sala.
Vaig rodejar l’edifici, per mirar per |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Déu-n'hi-dó! | |
| Després de setmana santa vaig centrar-me encara més en els estudis. No volia acabar com la Marina. Des que va marxar estava sola a l’habitació, però gracies a això passava moltes nits amb l’Àlex. Cada cop li anava donant més i més confiança. Havia perdut molt de pes des que la Marina va marxar. Finalment vaig decidir dir-ho a l’Àlex. Sabia que s’ho prendria malament, que s’enfadaria i em renyaria, al cap i a la fí, ell |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| SariiChan | |
|
|
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| els alahasta | |
| Mentre tots lluitaven en el camp de batalla, en Pol va aconseguir arribar a dalt de la torre on es trobava el dictador, aquest intentava matar a les criatures que anaven contra el seu exèrcit. L’Alahasta va notar la presència d’en Pol i li va llançar un atac que va sorgir d’una mena de bastó que sempre portava amb ell, afortunadament en Pol va esquivar l’atac i va fugir de la torre corrent quan es va adonar que el bastó |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (1) |
|
| VAR | |
| Després de partir cap el present ens adonàrem de què hauríem de pensar alguna forma de convèncer a aquella gent sobre els perills que tenia construir la màquina reductora de la intensitat dels rajos solars sobre la Terra i les persones. A n'en Lluc se li varen ocórrer moltes bones idees però cap era suficient per convèncer-los, així que continuarem |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Puxi's | |
| M’entres li explicava tot allò que hem va passar, notava com ell m’escoltava, com en ell li importava com estava. Jo anava plorant i hem vaig sentir molt bé quan m’entres li explicava tot el que havia passat, ell m’agafava de la ma i hem deia que m’oblides d’ ell que ell no m’estimava .
- Júlia, fes-me cas. La veritat que, les vegades que veiem el poc estona que parlem, per mi son únics, i et vull dir que ell no |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| 476 | |
Capitol 4
D’ara endavant l’Oriol trucava dia a dia a la seva família, alguns dies trucava a la mare, altres al pare, altres als tiets s’ho anava combinant. Des de que a Japó va veure el seu estimat cosí no feia res més que pensar amb la seva família. L’Oriol li va explicar algunes coses de Menorca a la Zungitan, ella al•lucinava, perquè |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (5) |
|
| Veure tots els capítols publicats |
|
|
|
