La Seu d'Urgell

Autor/a: Oscar Augé Martínez

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Número 2 de la candidatura d'ICV-La Seu, i exdelegat de Medi Ambient i Habitatge a l'Alt Pirineu i Aran

Des d’ICV sempre hem considerat que el medi ambient i la sostenibilitat han de ser eixos centrals i vertebradors de les polítiques sectorials a Catalunya, també a nivell local. És en els pobles i les ciutats on les persones vivim, treballem i ens movem, per la qual cosa és aquí on es fixa la nostra relació amb el medi, i és aquí on hem d’actuar de manera més directa per fer front als reptes ambientals que tenim damunt la taula. És en l’àmbit municipal on cal posar les bases d’un nou model de creixement, més eficaç en termes ecològics, i més just i equitatiu socialment.
Quan nosaltres defensàvem fa vint anys un canvi de model productiu, que integrés criteris ambientals i de sostenibilitat, molts ens qualificaven de poc realistes i d’il·luminats. Afortunadament, la consciència ambiental de la nostra societat és cada cop més elevada, i ara no hi ha cap grup polític que no tracti en els seus programes aquest tema. Novament però, cal discernir entre l’eslògan i l’actitud real davant la responsabilitat ambiental, tant individual com col·lectiva.
El medi ambient està ara en boca de molts: que si una passarel·la al riu, que si mantenir els camins, que si biomassa... Penso però, que La Seu ha d’anar més enllà, i fer un salt qualitatiu en l’aposta pel desenvolupament sostenible i l’equilibri ambiental. Podem, i hem de pretendre, ser el referent verd del Pirineu. Cal que totes les polítiques de la nostra ciutat integrin criteris de sostenibilitat ecològica, que internalitzin els costos ambientals en les seves planificacions. Per exemple, en el desenvolupament urbanístic; la mobilitat urbana; el consum energètic; etc... Per això alguns creiem que cal potenciar una regidoria de Medi Ambient ben definida, amb els recursos humans i econòmics suficients perquè les polítiques ambientals tinguin una major transversalitat en el futur de la nostra ciutat.
Cal fomentar la participació ciutadana en aquest aspecte, reforçant el Consell Local per la Sostenibilitat, perquè aquest organisme sigui un veritable òrgan assessor en les polítiques mediambientals de La Seu, i al mateix temps impulsar una xarxa de voluntariat ambiental, que permeti traduir aquesta participació en accions concretes de defensa i millora dels aspectes ambientals de la nostra ciutat i el seu entorn. Per això és clau fer campanyes de sensibilització a les escoles i centres educatius de la Seu i comarca, i aprofundir en el coneixement del nostre marc natural per part de la nostra joventut.
És el moment perquè La Seu s’adhereixi al Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per la Sostenibilitat i la Lluita contra el Canvi Climàtic, impulsat per la Unió Europea l’any 2008, i que compromet als seus membres a reduir un 20% les emissions de CO2, millorar un 20% l’eficiència energètica, i incrementar un 20% la producció d’energia de fonts renovables en un horitzó de dotze anys, fins al 2020.
La capital urgellenca té les eines i les condicions per lluitar contra el canvi climàtic des del món local. Per exemple, promovent un nou polígon industrial sostenible energèticament a partir de la instal·lació de sistemes fotovoltaics d’autoproducció i d’autoconsum elèctric en els futurs equipaments industrials, i d’una xarxa de calor centralitzada, alimentada amb biomassa, que consumeixi la producció de la futura planta de Montferrer.
Amb el mateix objectiu de rebaixar les emissions de CO2, i la dependència energètica dels combustibles fòssils, també caldria apostar per la instal·lació de calderes de biomassa als edificis de titularitat pública i municipal, tant de nova planta com els existents. Potenciar l’adquisició de vehicles elèctrics per als serveis municipals; i la utilització de material reciclat per la millora i reposició del mobiliari urbà de la ciutat (bancs, papereres, pivots,...).
D’altra banda, el medi natural i el paisatge que envolta La Seu són elements d’atracció turística que els converteixen en actius econòmics de primer ordre, i per tant, cal una aposta decidida en la seva conservació, millora i promoció adequada, vetllant però en que això no impliqui la seva degradació. La proposta que vaig fer a l’actual ajuntament, quan era delegat del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, referent a la necessitat d’aprofitar la situació estratègica de la nostra ciutat, entre els dos parcs naturals més grans de Catalunya, anava en aquesta direcció. Relacionar La Seu amb aquests dos grans Espais Naturals Protegits és una bona aposta perquè la ciutat sigui un referent per l’ecoturisme, i per les activitats econòmiques que s’hi relacionen (hosteleria, guiatge ambiental, btt,...).
Per aquest motiu també crec que seria positiu promoure la creació d’un parc agrari protegit en el marge esquerra del Segre, que permetés mantenir el paisatge agrícola de la ciutat, establint ajudes als propietaris amb el condicionament de realitzar-hi un tipus d’agricultura i farratge ecològics, sense plantacions transgèniques.
En definitiva, la Seu té un ampli camí per córrer per convertir-se en una ciutat més verda i millor. Depèn d’una petita acció individual que el proper diumenge, 22 de maig, això sigui possible.