Europa

Autor/a: David Cid

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda

Mitjans on s'ha publicat l'article: El Punt

El passat 17 i 18 de juny el Parlament Europeu va sotmetre a debat i aprovació l’anomenada directiva de Retorn o també ja coneguda com directiva de la Vergonya.Aquesta directiva, juntament amb la directiva sobre la jornada laboral de 65 hores, ha aconseguit que Europa estigui de moda, encara que per mal, i el debat sobre les polítiques europees que sempre passa de puntetes en l’actualitat mediàtica, social i política, estigui avui en boca de tothom.

No podria ser d’una altre manera davant d’un text que permet mantenir una persona (sí estrangera, però al capdavall una persona) retinguda durant 18 mesos per haver comés només una falta administrativa, que és viure a Europa de manera “il•legal”, que al ser finalment expulsada no podrà tornar abans de 5 anys al continent.

Per bona part de l’esquerra d’aquest país, Europa sempre ha estat símbol de democràcia i de defensa dels drets humans. Especialment abans de la transició, però fins i tot en aquest tombant de segle on els Estats Units van decidir actuar amb la cara descoberta amb la guerra d’Iraq, Guantanamo i companyia.

Per aquells que hem nascut i crescut social i políticament en democràcia el somni europeu requereix un esforç, cada vegada més majúscul, de fe, en les nostres conviccions, que el futur passa per una Europa que sigui referent democràtic, de drets i llibertats i també social, i el fer que Europa pot i ha de jugar un paper diferent a nivell internacional.

No som ingenus però. Ja entra dins del joc polític que Berlusconi i Sarkozy ens vulguin robar el somni de l’Eruopa Social. Però aquesta directiva ens ha permès confirmar alguns dels nostres temors.

Durant la passada campanya electoral, defensàvem la necessitat d’enfortir una esquerra transformadora, que enteníem que a Catalunya representa ICV, que segueixi creient en el somni de l’esquerra, un somni que avui passa per defensar les conquistes socials que es van assolir a tota a Europa en el segle passat, en bona mesura gràcies a polítiques socialdemòcrates.

Lluny de liderar aquesta somiada Europa Social, que només existeix als carrers i als debats del Fòrum Social Europeu nascut a Florència el 2003, el PSOE s’ha sumat a la locomotora de dretes de Berlusconi i Sarkozy i no ha tingut pudor de votar amb l’extrema dreta europea un text que rebenta principis recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans

Ni Europa ni l’esquerra europea no tindran futur sinó són capaços de construir una alternativa social real, no renunciar als valors que la defineixen, decideixen jugar a l’ofensiva i no competir amb polítiques de dretes seguint el dictat de les enquestes.

Caldrà doncs seguir articulant un europeisme crític, que cregui en la construcció Europea però alhora que una altra Europa és Possible. Malauradament els partits socialdemòcrates hi han renunciat, especialment el PSOE; la proba, la que serà recordada per sempre més com la directiva de la Vergonya Socialista.