La final va deixar de ser un somni per convertir-se en una realitat tangible per al conjunt bilbaí, aquest convidat inesperat que es va colar a la festa pel títol de Lliga i que, després d'eliminar tot just començar al Power Electronics València, engrandeix ara la seva llegenda deixant a l'estacada a un dels grans favorits.
Els de Fotis Katsikaris van apel·lar una vegada més al 'efecte Miribilla' per pujar aquest graó, petit, però alhora enorme, que li separava de donar la gran campanada o d'haver de tornar a Madrid per jugar-se-la en el cinquè partit, i Miribilla no els va defraudar.
L'afició del Bilbao Arena va ser aquesta nit el sisè jugador, el que va fer possible que l'equip superés les dificultats que es van plantejar durant el partit, com en el tercer quart, quan les decisions arbitrals van posar el xoc costa amunt pel BBB; o a el quart, quan les forces van desapareixer i va caldre tirar mà del cor i la casta per superar un desavantatge de 6 punts (56-62) que feien esvair-se les il·lusions. En aquest moment Aaron Jackson (17 punts) va ser l'home que va sortir al rescat i va liderar la remuntada.
La primera part va oferir emoció a dolls i igualtat, amb lleuger domini del Reial Madrid, que es va 'resetejar' per a aquest quart xoc. De fet, el rebot ofensiu, que el va costar molt car en el tercer partit (tan sols va capturar tres en tot el xoc), va estar en aquesta ocasió una de les virtuts que va exhibir l'equip blanc (10).
La igualtat del primera quart es va mantenir en el segon, en el qual el Bilbao Basket va arribar a posar-se per davant en una ocasió (26-25). L'encert en tirs lliures mantenia als de Katiskaris dins del partit, malgrat que els triples seguien sense entrar i va acabar oferint una demoledora estadística (3/15). Però el Reial Madrid anotava, i de la mà de Sergio Rodríguez, Fischer, i la direcció de Prigioni, aconseguia un avantatge màxim de set punts (32-39).
Un parcial de 6-2 va permetre al Bilbao Basket escurçar distàncies i arriba al descans amb un resultat de 38-41 que deixava tot per decidir.
Després de la represa el Reial Madrid mantenia el seu avantatge en el lluminós, però no aconseguia obrir bretxa. A 2'48 per a la conclusió del tercer quart, imperava la igualtat absoluta (50-50) i el Bilbao Basket mantenia les seves opcions, malgrat que el cansament acumulat començava a fer mossa en els 'homes de negre'.
Però una discutida decisió arbitral va encendre al públic de Miribilla ("Mans a dalt, això és un atracament") i va posar de nou per darrere als locals. Una falta clara no xiulada sobre Vasileiadis va permetre a Sergio Rodríguez armar el contraatac perquè Tucker construís un mat que va posar fi al quart (54-55).
Un triple de Suárez va inaugurar l'últim i decisiu quart i amb un parcial de 2-7 el Reial Madrid es col·locava de 6 punts (56-62). Però el Bilbao Basket va respondre amb un parcial de 5-0, amb dos tirs libes de Banic i un triple de Mumbrú. L'encert exterior va arribar en el millor moment, i una altra canastra de Blums des de la línia de 6,75 va permetre als de Miribilla empatar el xoc i apropar-se de nou al seu somni (64-64). A partir d'aquest moment, el partit va entrar en el deliri.
Mumbrú (15 punts), Banic (12 punts) i Hervelle (6) estaven fosos. Era el moment que el cap oblidés les cames i pensés el cor. I en aquestes va aparèixer Jackson,en el qual el cansament no havia fet mossa, per inventar-se un contraatac i anotar una canastra que va empatar de nou el xoc (70-70) i va fer rugir a Miribilla.
L'ambient jugava en contra del Reial Madrid, li ensordia i limitava les seves decisions. A canvi rebia un parcial de 8-0 (74-70) que augmentava més si cap els decibels. Dos tirs lliures de Tomic van posar al conjunt blanc a dos i un tap de Prigioni impedia a Banic encistellar una pilota que es quedava encaixat en la cistella i donava pas a un temps mort.
En aquest moment, el Bilbao Basket va anar directe cap al seu somni. Primer, amb una canastra d'Hervelle a 27 segons. I, quan restaven 18 segons, dues faltes consecutives sobre Jackson, de Tucker i Suarez, que l'Hartford va transformar en la victòria definitiva (80-72) i va fer realitat el somni.
