Els ambientalistes demanen millores a les obres de la C-17. Foto: ElRipollès.info

Set entitats ambientalistes han reclamat a la direcció general de Carreteres millores als “acabats” de les obres de desdoblament de la C-17, que han de finalitzar les properes setmanes. El Grup d'Estudi i Defensa de la Natura (GEDENA), el Grup de Defensa del Ter (GDT), el Centre d'Educació Ambiental (CEA) Alt Ter, l'Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals de Gombrèn, l'associació Arç, el Cercle de Sostenibilitat Territorial (CST) i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) volen que s'incideixi als túnels, en la utilització de vegetació autòctona i en la creació de passos de fauna.

Les entitats consideren que les boques dels túnels no tenen el nivell d'acabats que caldria. En aquest sentit afirmen que “la seva entrega amb els pendents de les muntanyes no és prou rigorosa i produeix, de rebot, el mal efecte dels acabats de gunitat i talussos formigonats”. De fet, la crítica va més enllà ja que entenen que en alguns dels casos els túnels són “curts” i “mal entregats” respecte als plans inclinats de la muntanya. Aquest fet produeix que en les boques calgui tapar talussos sovint amb flora que no és pròpia de la zona.

Precisament aquesta és una altra de les exigències dels ambientalistes, la necessitat de revegetar amb planta autòctona. També reclamen –com van fer en les al·legacions- que es retirin totes les plantes exòtiques que es van plantar en la construcció dels túnels de Terradelles i la Cúbia del traçat antic.

Finalment, assenyalen que tot i construir fins a cinc túnels no s'han previst els passos de fauna necessaris, especialment en els punts on ja hi hagut un índex elevat d’atropellaments de fauna i de risc d’accidents amb cotxes (entre la depuradora i Can Villaura i vora la central hidroelèctrica de la Cúbia).

Els ambientalistes consideren que es pateix un “minso criteri” a l'hora de fer les aportacions econòmiques pels “acabats” d'una inversió tant important quantitativament com el desdoblament de la C-17 que en conjunt ascendeix als 312 milions euros.

Comunicat de premsa de les entitats ambientalistes