Un dia d’aquests et convidaré a sopar. Diuen que sóc un bon cuiner, tot i que em considero millor amfitrió que no pas artista en l’art dels fogons. Passarem una bona vetllada, d’això no en tinguis cap dubte.

Ara que n’és temporada, podem començar amb un gaspatxo ben refrescant, amb un punt just de picantor que ens activi la vèrbola i ens ajudi a dibuixar complicitats. Què et sembla? Ho acompanyarem d’una esqueixada de bacallà amb un toc de guacamole. I és que m’agrada experimentar, conjugar colors, aromes i textures. Tot això ho regarem amb un Camino Real xilè, una mescla extraordinària de Cabernet Sauvignon i Carmenère. De fons, el folk tendre i reposat de Tracy Chapman.

Continuarem amb un cús-cús, que admeto que em queda de primera, o bé un pollastre tandoori amb arròs pilaw. Encara no ho tinc decidit, tot i que la meva aposta és per un plat de tast contundent. Arribats a aquest punt ens haurem començat a conèixer, i possiblement la tertúlia haurà derivat a somnis, projectes, desitjos o fins i tot a confidències més íntimes. Serà el moment d’encetar un Priorat, un vi majestuós per coronar el nostre encontre. Llavors sonarà Sau o Sopa de Cabra i segurament m’engrescaré a cantar. Tot i que m’agraden els Manel i els Amics de les Arts, jo sóc més del rock català d’una altra època.

Per acabar, et serviré els meus postres estrella: gelat de te verd amb espuma de sake. Acompanyat de cava, naturalment. Una cloenda hipnòtica i suggerent a la commixtura de sabors que haurem experimentat. Segurament el licor ja ens haurà començat a fer efecte i les paraules brollaran sense sentir-se cohibides, amb llibertat i deseiximent. Potser llavors em parlaràs de les teves pors i de les teves angoixes. Fins i tot podria ser que pronunciïs el seu nom. Et demanaré silenci i et tornaré a omplir la copa. Millor parlar de nosaltres que engreixar la sordidesa i l’engany. Què et semblaria rematar-ho amb el ritme de Yossou N’Dour? Qui sap si ens atrevirem a ballar i tot...

Quan vulguis, et convido a sopar.