Pere Fontanals: Deixant a banda el capítol de la important errada de no tenir en compte l'articulat referent a la paritat de gènere que ha de mantenir una llista segons la Llei electoral i de si aquesta normativa és justa o injusta, de la roda de premsa que van fer els veïns de MoVeM divendres passat cal fer-ne altres reflexions, sobretot en el que es refereix a l'ideari de partit que van fer públic.

MoVeM es declara compromesa nacionalment, municipalista, propera als problemes de les classes menys afavorides, propera, també, als barris i ferma defensora de la democràcia participativa. Si no fos que potser jo sóc molt dolent buscant el matís tota aquesta expressió em sona a CUP. No només em sona, sinó que fins i tot diria que és clavada: les mateixes coses i amb les mateixes paraules.

Així doncs, si a Manresa des de l'època en que la CUP era AUP hi ha una formació compromesa nacionalment, municipalista, propera a la població més desafavorida i als barris i defensora de la participació directa, i que, a més a més, ha demostrat en la seva acció a l'Ajuntament de la ciutat que les seves mocions en forma de proposició i els seus vots han anat sempre en aquesta direcció, i que, a més a més, no han estat al govern i, per tant, no se'ls pot dir que hagin fet acció contra el seu ideari; si a Manresa, tot això ja ho tindríem, quin és el propòsit real de MoVeM? En una legislatura en que la CUP ha estat, amb diferència, el grup del consistori amb més proposicions presentades.

Els veïns de MoVeM no confien en la capacitat o en la voluntat de la CUP per desenvolupar aquestes polítiques. O des de MoVeM es considera que la gent de la CUP s'ha aburgesat. O la formació veïnal pensa que la CUP està massa estigmatitzada entre la població. O, potser creuen que la CUP no els hagués acceptat a les seves files d'haver-ho proposat o no els haguessin escoltat les propostes per portar-les a l'Ajuntament. Una d'aquestes ha de ser, perquè si no és cap d'aquestes la raó per a presentar-se a les eleccions creant llista nova, hom pot arribar a pensar que ho fan per ser regidors, únicament, o fer de lobby d'influència. En tot cas volent el millor per a Manresa –no ho dubto- però sense voler deixar morir aquell cuquet de ser-ne protagonista.

Pere Fontanals: Espero que en Francesc Xavier Navarro em perdoni la indiscreció però veient els resultats que s'estan obtenint a l'enquesta que Manresainfo va publicar a finals de setmana passada no he pogut evitar recordar una conversa recent amb ell on m'advertia de la perillositat del racisme existent ja no en formacions concretes de l'estil PxC sinó de manera transversal entre els simpatitzants de totes les altres formacions. El racisme, com a fenomen, no entén de sigles polítiques.

És cert que a l'enquesta de Manresainfo, que –recordem- ni és ni pretén ser científica, una quarta possible resposta de l'estil "No, si només estan de pas" o "Sí, sempre que tinguin vocació de seguir vivint aquí" potser hauria afegit matís al quadre i el resultat no seria tant matusser com ho és ara, però malgrat tot també és fàcil entendre que les opcions proposades no són llei, ni vinculen a qui les vota, sinó que només pretenen recollir l'esperit d'una novetat electoral.

Vora un 70% de vots en contra que els immigrants puguin votar és una xifra alta i preocupant. No es pregunta si els molesta que les dones portin mocador al cap, ni si s'ha de fer menú especial a les escoles per a que no mengin porc, ni tampoc es fa una valoració sobre si es té la sensació que amb la immigració ha pujat la delinqüència; tot plegat molt discutible, però entenc, també més visceral. La pregunta de si els immigrants han de votar és una qüestió sobre la democràcia i els drets fonamentals. És una pregunta que reflexiona sobre un dret que els immigrants no tenien i ara alguns –pocs- tindran. No és donar-los més drets sinó que alguns –pocs- tinguin uns drets semblants als nostres –entenguis com a nostres els que tenim nacionalitat espanyola.

Però el resultat està essent clar, més de 2 de cada 3 dels que voten no volen que alguns immigrants votin. I encara més tenint en compte que els africans no podran votar i per tant no entrarien a la pregunta de l'enquesta. Quin és el temor? Que es presentin i entrin a les institucions amb càrrecs polítics? I això a Catalunya no en tenim experiència prou propera a la història del segle XX amb l'arribada d'immigració espanyola que si no va votar abans era perquè hi havia la dictadura? I? Vull dir, ha canviat el panorama, o contràriament els immigrants espanyols i els seus descendents –i els descendents de parelles mixtes- s'han integrat transversalment a totes les formacions existents? És por? Malauradament no. I m'agrada poc el maniqueisme, però és racisme directament.

Pere Fontanals: Arriba un moment que donen ganes de dir: voleu segregació? Doncs teniu segregació! Voleu un futur a Catalunya on hi hagi un grup de la població bilingüe i un altre grup monolingüe castellà? Voleu això? Doncs llestos. Acatem la sentència dictada pel Suprem sobre els recursos d'uns pares que estimen més el seu nacionalisme que els seus fills i ja s'ho trobaran d'aquí a 15 anys. És això el que voleu els demagogs de Ciudadanos i els Populars? Doncs miri, ja ho heu aconseguit! La veritat, donen ganes de treure el Labordeta a passejar per respondre l'estultícia sinó fos perquè les vegades que he escrit amb aquest to a l'"Anotació al marge" he rebut la desaprovació dels lectors.

La immersió lingüística busca garantir la supervivència del català, sens dubte, però per sobre d'això és una eina de convivència i d'igualtat d'oportunitats de primer ordre. Per això sorprèn que qui sempre se n'ha mostrat més contrari sigui precisament el col·lectiu a qui més beneficia. I la veritat és que tot plegat cansa: cansa que ens diguin egoistes tot i el desequilibri a les balances fiscals, cansa que es vulguin carregar una immersió lingüística que ha permès que tothom qui ha sortit del sistema educatiu els darrers 20 anys sigui bilingüe de forma natural.

No comparteixo les visions apocalíptiques sobre la supervivència del català que s'han sentit les darreres hores. Hòsties més fortes ha rebut la nostra llengua a través de la història. Aquestes sentències, si s'apliquen, afectaran només un petit grup de kamikazes que han prioritzat la seva tonteria i els seus complexes per sobre del futur dels seus fills. Però si fem les coses, fem-les bé: no el 50% de quota lingüística per tothom. Les meves filles ja treuen notables i excel·lents de castellà sense necessitat de quotes lingüístiques. Fem que triïn els pares la llengua d'escolarització dels seus fills. Comprovarem en realitat quina és la veritable magnitud de la preocupació lingüística de l'ensenyament a Catalunya i, de passada, veurem quan tarden els segregacionistes a apreciar la seva estupidesa. Això sí, comencem a preparar gent per donar classes de català per a adults.

Pere Fontanals: No perquè la gent passi gana tot l'any hem de deixar de fer seure un pobre a la nostra taula per Nadal. Amb una ullada al diari podem veure que els Mossos recullen joguines, Ampans fa el Concert de Nadal i Rotary farà el de Reis, que el Banc d'aliments continua infatigable la seva tasca, que la Marató torna amb un munt d'actes per a tots els gustos, que Creu Roja manté a la comarca el seu Rock'n'Reis*... Hem de ser egoistes i compartir. Ho hem de fer per a nosaltres. La satisfacció d'aquest gest ens omplirà les Festes més que qualsevol regal. No només moltes persones passaran el seu Nadal més trist, sinó que altres volent compatir no podran més que deixar una poma d'amagat al costat del portal. Aquell que pugui fer-ho desacomplexadament, que no se n'estigui. Seurà a la taula de Nadal més cofoi que mai.

(*) Si m'he descuidat alguna acció, que segur que sí, agrairia ho deixéssiu com a comentari

Pere Fontanals: Vista en perspectiva, aquesta crisi que ens toca viure serà com una calcomania del crac del 29 a Nova York. Una societat americana mal educada –o gens- en el funcionament d'una borsa que després de la seva primera mecanització no feia més que pujar especulativament. Fins que va sortir el primer acollonit -amb un petit dubte n'hi ha prou- i va fotre l'invent enlaire com si estiguéssim en una mà de "farols" de pòquer. La crisi global, que a Catalunya és immobiliària sobretot, ha seguit el mateix camí: s'ha anat inflant mentre tots pensaven que podrien vendre per 4 allò que havien adquirit per 2. Com a petits tallerets xinesos a la clandestinitat tothom amb quatre duros d'estalvi es veia amb cor d'imprimir-se unes targetes i emprendre el camí de l'or. Fins que va arribar un moment en que no pocs no havien calculat el límit que podia pagar una família treballadora ben pagada, o, millor dit, fins a quants terminis i de quin import estava disposat a assumir el banc com a risc per a la futura compra.

No m'ha estranyat escoltar Sor Lucía Caram als Matins de TV3 dir que entre els més de 2.000 usuaris del Banc d'aliments de Manresa n'hi ha un que té un Audi que no pot pagar ni pot vendre i només pot esperar a que el banc executi l'embarg que arribarà d'un dia a l'altre. En la mateixa situació, explicava la monja a l'Helena, es troben molts nous pobres avergonyits per haver perdut negocis o cases a mans d'un sistema bancari que, ara sí sense miraments, es mostra més depredador i inhumà que mai, i que ja no tolera el més mínim contratemps. "Embargar a la mínima que la llei ens deixa i el que falta per pagar de la hipoteca és molt menys que el valor de l'immoble" és l'ordre de dalt, em deia un director d'oficina.

Malgrat l'atur ha baixat al Bages els darrers quatre mesos, la travessia pel desert que porten molts empresaris ja no podrà aguantar a més promeses de recuperació si no van acompanyades de "molla", i la retallada dels 426 euros no farà més que deixar sense cobertura hipoteques i lloguers. És per això que el Banc d'aliments de la Fundació Rosa Oriol serà aviat també Banc de sostres. L'estat estalvia diners ara en subsidis per a gastar-los demà –demà de demà, no és una metàfora- en assistència social. I encara hi ha ponts quan s'haurien de prohibir els diumenges.

Pere Fontanals: No és per estereotipar però si Passeig, Viladordis, Balsareny i Aguilar de Segarra són feus històrics del nacionalisme, seria correcte afirmar que els Comtals, el Pont de Vilomara, Castellgalí o Súria ho són dels socialistes. Els resultats del passat diumenge no donen lloc a la matís: el fracàs del PSC, no només en les grans xifres, sinó en el detall és tan majúscul que ningú hauria apostat dos mesos enrere per una victòria de CIU a aquests nuclis, ni per més del doble a Sant Joan, ni per més del triple a Manresa.

A les municipals serà tota una altra cosa. Diuen, i és relativament cert, que a les municipals es vota a la persona, però una sensació d'enfonsament tan pronunciada no es pal·liarà amb facilitat, ni al Pont, ni a Sant Joan, ni a Manresa. Són les persones les que compten, però també les sensacions. I les sensacions d'aquestes primeres hores després de la desfeta no conviden a pensar en un PSC que hagi tocat fons. Els hereus del PSC-Congrés i els delegats del PSOE a Catalunya debaten qui ha de tenir la primacia ideològica a Nicaragua, i de passada traslladen el debat als municipis on no és massa difícil, fins i tot des de fora, imaginar on se situa cada regidor.

El PSC de Sarrià-Sant Gervasi va obtenir els millors resultats de la història. El PSC-PSOE "ni independentista ni de dretes", el que va renunciar fins i tot al discurs més moderat del 10-J i el que va aprovar un Estatut al Parlament amb l'esperança que el Congrés espanyol el raspallés, ha vorejat el ridícul amb menys de la meitat de vots que CIU. Per a mi són faves comptades, però és clar que jo no sóc socialista i a més sóc independentista.

Pere Fontanals: Afortunadament pels que pensem que l'etiqueta no fa la persona PxC no va entrar al Parlament català aquest passat diumenge, malgrat que en els primers moments va planar el fantasma d'aquesta possibilitat. Acabat, però, el recompte PxC va quedar molt lluny d'aquesta representació i fins i tot a Manresa, que és l'única població del Bages on podem establir comparatives, va baixar tant en nombre absolut de vots com en percentatge respecte de les municipals de 2007.

Repeteixo, quan totes les previsions apuntaven a un possible creixement del partit racista, la bona notícia per tots, fins i tot pels que la van votar, és que PxC no ha entrat al Parlament i fins i tot ha baixat a casa nostra. I encara més, en la cresta de la crisi econòmica.

Això, però, no pot fer-nos caure en el parany de pensar que l'ombra de la xenofòbia tendeix a desaparèixer. Que hagi perdut vots respecte de les municipals es pot donar al fet que els votants potencials d'aquest partit relacionen el suposat tracte de favor als nouvinguts a les polítiques més properes i no pas a un govern de la Generalitat que es veu llunyà com per a fer tot allò que no es fa però que ells pensen que sí que es fa com donar tiquets per a tabac o regalar cotxets per als nens. En tot cas, erròniament al que s'ha formulat sempre, amb l'exemple de Manresa queda clar que no és la convivència amb els immigrants el que fa votar PxC. Els tres barris on han recollit més vots (Font dels Capellans, Balconada i Xup) no són pas els barris amb més presència d'extracomunitaris.

També pot ser que en aquestes eleccions el PP, que sí que ha pujat i de quina manera, ha capitalitzat aquesta intolerància i ha aclaparat els rèdits d'un discurs fàcil, populista i manipulador.

En tot cas, parlar de les formacions racistes no fa que guanyin vots. Fa que qui se senti temptat de votar-los tingui algun argument més per a no fer-ho. Le Pen va patir un buit informatiu dels mitjans francesos la primera vegada que es va presentar. I encara no se l'han tret de sobre. Catalunya, si més no, es pot mostrar al món verge de racisme per ara. I això ens hauria de fer feliços a tots.

Pere Fontanals: La jornada de reflexió és un invent de quan només existia la premsa de paper per informar-se de l'actualitat i es situa el dia abans dels comicis precisament per això: per a que l'endemà, dia d'anar a l'urna, la premsa del dia no tingui informació dels partits en campanya. Primer amb el seguiment que les ràdios van començar a fer de la campanya i posteriorment amb l'aparició de la tele, aquesta jornada perdia tot el sentit. Si més no en el dia abans de la comtessa.

Ara ja, amb internet i les xarxes socials, el respecte a la jornada de reflexió només és una qüestió de bona voluntat o d'honorabilitat del mitjà de comunicació en qüestió i un dia de relativa festa pels cronistes que han seguit els partits arreu del país per prendre aire abans de la nit electoral. La imatge del dissabte serà la del candidat passejant amb la família o sortint a fer una excursió amb el gos. Imatge també que apareixerà a teles i internet i que l'endemà ornarà la premsa de paper. Campanya també. Qui reflexiona en la jornada de reflexió?

Pere Fontanals: La setmana passada uns agents dels Mossos d'Esquadra feien guàrdia a la porta de la Bodega Andaluza de Manresa mentre Josep Anglada, cap de la racista PxC, feia una cervesa en el seu interior envoltat de persones d'origen marroquí i de molts –no pas tots per sort- del país, o d'algun país, que malmeten en veu baixa contra la immigració.

Què buscava Anglada a la Bodega Andaluza, amb una antropologia tant pròpia, només ho sabrà ell. Si no va repartir publicitat ni va demanar el vot només se m'acudeix que va entrar o bé a buscar algú que li regalés les orelles o algú altre que se les arrenqués. Afortunadament no va aconseguir ni una cosa ni l'altra. Mentrestant però els agents van continuar a la porta perdent el temps per protegir un senyor que basa el seu discurs en demanar eficiència en els cossos de seguretat a l'hora de combatre la immigració il·legal.

Avui, dijous, a Manresainfo.cat hem rebut la primera nota de premsa de PxCat que és una escissió de la Segarra i l'Urgell del PxC original. De fet és la primera nota de premsa de qualsevol formació racista en l'any i nou mesos de vida regular del diari, malgrat que PxC té representació a l'Ajuntament. En ella ens fan partícips del seu acte de final de campanya: una convocatòria oberta per anar a fer el gest de la botifarra a la mesquita de Cervera tots plegats. Imagino que els fills díscols de l'Anglada requeriran també de la policia catalana, la que paguem entre tots. I no demanaran pas quatre agents. Això sí, després diran que els immigrants gasten perquè van més al metge i reben més assistència social. I encara el millor que ens pot passar a tots plegats es que cap musulmà de Cervera no caigui en la temptació de fer el que jo faria sense dubtar si la botifarrada la fessin davant de casa meva: intentar fotre'ls una cara d'hòsties.

Pere Fontanals: MoVeM proposa una auditoria, rebaixa del salari de tots els regidors, eliminació acrítica dels càrrecs de confiança i de la majoria de gerències, negociar tots els plets judicials pendents i actuar amb mesura. Tot plegat per reconduir la situació econòmica de l'Ajuntament de Manresa.

Els veïns diuen que ho faran "sense demagògia i sense populisme", però a mi m'agradaria esmentar algunes coses. Els regidors de l'oposició no cobren sou, cobren indemnitzacions, sense Seguretat Social, sense baixes i sense atur. Aquesta indemnització, o el sou en cas de ser al govern, és la garantia que tothom, sigui de la condició social que sigui, no veurà limitada la seva participació activa en política per una qüestió econòmica. A banda, la majoria dels regidors de l'oposició, a qui també volen retallar el "salari", cobren poc més de 400 euros al mes, del que s'ha de descomptar l'IRPF i en gairebé tots els casos, un percentatge que va a la formació política.

Estic d'acord que l'expressió "càrrec de confiança" és poc afortunada. Fent una eliminació absoluta d'aquests càrrecs, una eliminació acrítica com proposen els veïns, ens trobarem amb algun departament, per exemple comunicació, on caldrà començar a fer entrar funcionaris ràpidament doncs no hi quedarà gairebé ningú. No compto que aquesta sigui una mesura d'estalvi massa eficiant.

Tocar polítics, càrrecs de confiança i gerents per encarar la greu situació econòmica del consistori. Doncs gràcies a Déu que era "sense demagògia ni sense populisme" que sinó haurien proposat que el consistori el portessin els Mijacs de la ciutat.

Pere Fontanals: Aquest dimarts, com a mínim, CiU, PSC i PP han passat pel mercat de la Font a repartir flors, díptics i rialles. Diuen que també hi eren els de PxC però em costa imaginar-los en un ambient tant multicultural, tot i que tenen cara per això i per més. Mentre els socialistes repartien clavells rojos, els populars els repartien blancs i els paradistes de flor tallada es devien cagar en alguna cosa grossa. Els nacionalistes repartien allò que els havia deixat el tresorer, que segons diuen els ocellets té comptades fins i tot les xapes. És tradició, ja ho sé, i a falta de mercat setmanal, dimecres Laporta passejarà pel Mercat de Puigmercadal, i la resta de forces, segur, no hi faltaran dimarts entrant, però jo no acabo de veure-li la cosa al tema. De veritat es fa feina al mercat? No és més fàcil que et dirigeixin un improperi que una bona paraula?

Pere Fontanals: No som en campanya i per casa nostra ja han passat un enfilall de polítics de tots els colors que espanta, fins i tot excloent els que han vingut per qüestions de govern. En les properes dues setmanes i mitja la passejada es multiplicarà i no hi haurà dia que no hi hagi un all o una ceba per ensumar. Ja que ningú llegeix els programes, aquests actes, mítings i conferències haurien de servir per a que el poble pogués acostar-s'hi a escoltar i preguntar, independentment del seu ideari polític, i conèixer de primera mà la proposta d'aquell partit sobre els temes que li preocupen. Pot ser una bona alternativa a mirar obres, ara que n'hi ha tan poques, o a prendre la fresca, ara que comença a fer-ne. A més a més, una tria amb criteri encara pot suposar un croissanet i un got de Coca-cola. I pregunti vostè. Tot pot ser que no li responguin el que vol escoltar.

Pere Fontanals: Novembre, com febrer, són mesos d'activitat frenètica a la Manresa freda, bruta i envellida de la resta de l'any. La Fira Mediterrània i el Fecinema, la iniciativa pública i la privada, coincideixen en una ciutat massa acostumada a llepar-se les ferides i a tenir una pobra visió d'ella mateixa. Ja els tres futurs candidats a alcalde –els tres anunciats fins el moment- assenyalaven la necessitat que Manresa se senti "orgullosa", o "satisfeta", o que "es cregui la seva importància". No tant per la Mediterrània o el Fecinema, que uns ho seguiran més i els altres menys, sinó per la sensació que es mou quelcom important a casa nostra, novembre és un mes manresà. Per acabar-ho de reblar, les eleccions més atomitzades de la història portaran un bon elenc d'oradors a la comarca. Sort en tindrem que entremig hi haurà el Fòrum de la Catalunya Central que ens donen vacances ja que no volen gent de la premsa. Malgrat després s'afanyin a enviar les notes de premsa que calgui.

Pere Fontanals: Aquest diumenge l'article d'opinió principal d'un diari de paper de la Catalunya Central –excepte Osona- signat per Xavier Domènech tractava sobre les enquestes que es fan en el mitjans digitals i se centrava en els resultats d'una enquesta d'un mitjà de la comarca que, per les dades que oferia, no podia ser altre que Manresainfo. L'escrit refermava el que jo també puc assegurar: les enquestes d'aquesta mena, a Manresainfo o al Matí de Josep Cuní, no són científiques. I no són científiques perquè hi vota qui vol, qui té ànim per a votar. Si els sondejos diuen que CiU guanyarà les eleccions folgadament, els seus simpatitzants estan més predisposats a jugar; si la independència és l'eix del discurs polític, és lògic que els d'Esquerra vulguin fer-se sentir i si, malgrat no ser en el Parlament, SI és la formació amb més presència a les xarxes socials, també és lògic que això es mostri en l'enquesta. En tot cas, si aquest és el perfil del lector tipus de Manresainfo benvingut sigui, malgrat no renunciarem a informar equànimement i a mantenir la nostra línia editorial que és pública i manifesta.

Pere Fontanals: A simple vista 3 diputats del Bages a la composició del proper Parlament de Catalunya pot semblar ben poca cosa, però amb els números a la mà veiem que és la quantitat clavada que toca per població. A la demarcació de Barcelona 3 de 85 diputats és un 3,53% per un 3,35% de població, i pel total de l'autonomia catalana, 3 de 135 és un 2,22% d'un 2,46% del total de població. Però a ningú escapa que el reequilibri territorial obliga a compensar aquelles zones menys poblades. Si no fos així la demarcació de Barcelona ocuparia 99 escons en comptes dels 85 que té ara, Lleida en tindria 9 pels 15 que té ara, a Girona li'n tocarien 13,5 i en té 17 i Tarragona s'hauria de conformar amb 14,5 cadires per les 18 que té ara. Una altra cosa serà que, com va dir Xavier Rubio en una recent entrevista a Manresainfo, Manresa –pel Bages- té més importància a Catalunya del que es desprèn de la seva població. Només falta que ens ho creiem.

» veure més notícies