Es veu que l'11 de Julio del 2010 aquí no es van manifestar un milió de persones. Segons sembla, passaven pel Passeig de Gracia i van decidir armar-la contra el Constitucional, però sobretot contra aquells que havien presentat la denúncia. Molts vam anar amb la indignació en el cor i vam haver d'aguantar els insults i les escopinyades dels guardians de les essències nacionals. No ha passat un any i els qui capitalitzaven el rèdit polític d'aquella immensa riuada de gent s'han posat d'acord amb els culpables de la mateixa per repartir-se tot el poder, sense que a cap dels dos se'ls caigui la cara de vergonya. I el dolent és que aquesta "juntanza", com a Casablanca, "és el principi d'una llarga amistat". Un matrimoni d'interessos que es trencarà quan un dels dos aconsegueixi la majoria absoluta. En aquest moment, el que li demani a l'altre: escolta, què hi ha del meu Concert econòmic?; rebrà per resposta un CD d'Els Chichos amb l'últim que els González García van celebrar a Santa Coloma. Llavors, què li diran als seus?, que s'han equivocat? Mai a Catalunya s'hi havia vist semblant tripijoc. Un Govern nacionalista baixant-se els pantalons d'una forma tan clara i rotunda davant els seus injuriats enemics, perquè no sap negociar i també perquè que des que ocupa la Plaça de Sant no ha tingut ni una sola idea constructiva, ni ganes de tenir-la. Si visqués Celso Emilio Ferreiro segurament amb el que se'ns aveïna podria escriure la segona part del seu genial "Longa Noite de Pedra" la lectura del qual els recomano en aquest llarg cap de setmana.
Manuel Fernando González
Editor i director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
