Les eleccions del passat 22 de maig van tenir un gust agredolç per a la meva persona. D’una banda la dolçor la desprenia els bons resultats obtinguts per l’Entesa per Sant Pere – Acord Municipal que amb 1.200 vots va marcar  un increment clar respecte els resultats de l’any 2003 i l’any 2007. La “lògica” indicava que a partir del 2003 els resultats haurien d’anar canviant a la baixa fruït del propi desgast polític, de la manca d’alternatives, de l’abstenció…. Aquesta “lògica” però va quedar estroncada ja que Sant Pere va comptar el dia 22 de maig amb una participació del 77% del cens electoral aconseguint així un 87% dels vots i un total de 10 regidors per a l’Entesa per 1 de l’oposició (CIU) avalat per només 121 vots i per tant amb el pitjor resultat d’aquesta formació des de l’any 1999.

Sant Pere de Torelló és amb 2.500 habitants un municipi com qualsevol d’altra de Catalunya, amb les seves particularitats, amb un 14% de taxa d’atur, amb un 10% d’immigració, 18% de gent gran… Essent doncs dades que igualen el poble de Sant Pere amb molts d’altres de Catalunya i de la mateixa comarca d’Osona, quins són els factors que poden haver marcat aquesta diferència electoral?

D’una banda la manca d’una alternativa política coherent. CIU va elaborar una llista el mateix dia límit de presentació de candidatures. No podem pensar que un projecte polític, de la ideologia que sigui, es pot crear en hores. Cal treballar-lo amb temps i essent plenament coneixedors de la realitat i necessitats del municipi on ens presentem si és que realment volem que la població a qui ens dirigim hi cregui.

Així mateix evitar la confrontació política ha estat també un objectiu prioritari de l’Entesa per Sant Pere. Debatre amb tots els sectors socials de la població, ésser un referent i obrir el propi grup a persones noves amb voluntat de treballar pel poble ha estat una garantia clara d’acceptació de l’Entesa per part de la ciutadania així com ho ha estat la planificació d’una estratègia de campanya que va molt més enllà de les propostes purament mediàtiques i de partit. Sense deixar de banda l’edició de pamflets, cartells i fins i tot l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials, l’Entesa per Sant Pere ha apostat clarament i prioritària  pel treball directe de carrer.

El boca – orella (que no el porta a porta) i la voluntat de conversa i diàleg, escoltant i afrontant els problemes i opinions de tots i cada un dels sectors de la població: infants, joves (com a curiositat cal dir que el 80% de joves santperencs va anar a votar), adults, gent gran… ha estat la millor estratègia de treball i de difusió de les propostes de futur pel poble de Sant Pere. Unes propostes que l’Entesa ha tingut clar, i més en un context com l’actual que no han de ser grans promeses sinó coherents i sobretot molt realistes a les possibilitats. Creure’ns que prometre grans projectes ens donarà vots és un error així com ho és pensar que surts com a favorit perquè la candidatura alternativa ha estat presentada sota mínims.

Finalment l’Entesa per Sant Pere sempre ha pensat que el seu candidat ha de saber entrar a la pell d’aquells a qui es dirigeix. Ha de ser el màxim de sincer en les seves explicacions als veïns i sobretot ha de ser capaç de transmetre il•lusió i confiança així com també ha de tenir la capacitat de fer analitzar als ciutadans què és allò que realment convé i volen pel seu poble i per tant quina de les diferents opcions politiques ho pot fer possible.

És amb aquests paràmetres que des de l’Entesa hem treballat, conscients, i així mateix ho hem transmès al llarg de cada campanya, que mentre hem governat n’hem encertat i n’hem fallat, però ens hem cregut en tot moment allò que fèiem i hem rectificat quan ha calgut, sense amagar el cap i reconeixent els errors que els mateixos ciutadans amb tot el seu dret ens han assenyalat. I és amb aquesta sinceritat i complicitat directe amb el poble i expressant els sentiments i emocions en positiu que hem après que la veritat absoluta no la té ningú i a la vegada la tenim tots.

Satisfet doncs dels resultats al poble de Sant Pere, arriba la part agre d’aquest 22 de maig. Com a militant d’ERC tinc un desànim causat no només pels resultats decebedors de la formació en l’àrea metropolitana i en algunes de les principals capitals sinó sobretot per uns resultats electorals que evidencien decepció, frustració, desànim i desencant amb la majoria de les formacions polítiques.

En el cas concret d’ERC crec que és més que evident el problema de credibilitat i de necessitat de reorientació del projecte. És obvi que ens hem equivocat seguint estratègies incomprensibles per una part de l’electorat d’ERC, amb un excés de zel alhora d’institucionalitzar-nos, abandonant segurament part del perfil  que teníem de resistència d’un país que es nega a desaparèixer i sobretot oblidant la importància d’un discurs, propostes, continguts i maneres de fer més realistes i més properes als ciutadans. No hem prioritzat la idea que, no és qüestió de qui més convenç sinó de qui més transmet i que cal treballar una política de sentiments i d’emocions que generi vida i positivitat.

Cal doncs crear ponts, reconstruir, innovar el discurs, creure’ns de veritat que som part del moviment d’alliberament nacional i sobretot cercar, des de la suma, noves estratègies i noves maneres de fer política.