El que he vist
He tingut l'oportunitat de fullejar -abans que es presenti oficialment- una publicació titulada Confidencial El Galliner. La publicació es presenta en un format original i es converteix en totalment imprescindible per tenir clar i no oblidar perquè el Kursaal s'ha convertit en un espai indispensable per a la ciutat, que permet entendre perquè la gent té ganes d'anar al Kursaal i perquè és habitual veure molts plens a platea.
El que he vist
Jo no he pres mai cap tripi però la gent que sí ho ha fet explica que ha viscut un viatge a un altre estat, a un altre temps, a un altre espai diferent al terrenal. Aquesta és la sensació que vaig tenir a la sala petita del Kursaal en el concert del pianista Omar Sosa i el baixista Childo.
El que he vist
No us puc enganyar. Per diverses circumstàncies –que no venen al cas- aquesta quinzena no he anat a veure cap de les propostes que s'oferien al Kursaal. Ara bé, això no vol dir que no hagi estat atent a l'actualitat o a les activitats que s'hi han desenvolupat. Una em cridava l'atenció de forma especial. Es tracta del concert dels manresans Toia –Lluís Coll i Jordi Portabella.
El que he vist
D'entrada us vull confessar que el titular d'aquest text no és meu, sinó que són unes paraules que he manllevat al meu company Pep Garcia. Aquest gestor cultural va penjar al seu perfil de facebook l'admiració que li va generar que la pàgina web del Kursaal quedés saturada, la matinada del 20 al 21 de febrer, quan les entrades per als espectacles del Kursaal es van poder comprar amb un 50% de descompte. Aquesta va ser una de les iniciatives que es van prendre per celebrar el quart aniversari de la reinauguració del teatre.
El que he vist
En la meva etapa professional relacionada amb la petita infància vaig aprendre que els nadons, per créixer sans i feliços, no només necessiten bones atencions, sinó que a més necessiten una bona mirada, o dit d'una manera –si voleu més poètica- necessiten amor, molt d'amor, en el seu entorn.
El que he vist
Vaig confessar en el meu primer article que els musicals, d'entrada, no m'apassionen gaire. Doncs bé, després de veure el musical Hoy no me puedo levantar continuo afirmant que passió, el que es diu passió, a mi no me la van saber transmetre. Potser va influir la meva predisposició prèvia.
El que he vist
Benvolgudes i benvolguts. Avui començo en aquest mitjà, el Manresainfo, una espècie de crítica d'algunes de les activitats i espectacles que passen al Kursaal, aquest equipament que ha capgirat la vida cultural a la ciutat i que ens permet gaudir d'una programació extensa i per a tots els públics.
Veure més noticies
A la sala Stroika, dijous, 21 d'abril
Al Kursaal, el divendres 29 d'abril
