Comentaris

En els darrers anys el debat sobre l’obligatorietat d’emprar, almenys, el català en la retolació comercial a Catalunya ha generat rius de tinta i un profund debat, sovint atiat des dels mitjans de comunicació més escorats cap a la dreta i l’espanyolisme més ranci. Sovint aquests suposats defensors de la llibertat s’aixopluguen sota la bandera de la llibertat d’empresa, menystenint el dret dels consumidors catalans de rebre les informacions comercials en la llengua pròpia, i titllen la mesura de totalitària i, fins i tot, de feixista. Malauradament, molts d’aquests que titllen aquesta mesura de feixista no han condemnat encara una de les dictadures feixistes més sagnants i llargues del segle XX.

Fent una ullada a la legislació en matèria de protecció dels consumidors de diversos països europeus o d’altres amb tradició democràtica podem observar l’existència de diverses obligacions lingüístiques en l’àmbit comercial. Per posar alguns exemples de comunitats lingüístiques mitjanes, trobem els casos de Lituània, Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia d’entre d’altres, on l’ús de la llengua oficial en l’etiquetatge, la retolació comercial i la publicitat comercial és una obligació legal. Per altra banda, també trobem països multilingües amb democràcies avançades, com Bèlgica o Canada, on els drets lingüístics dels consumidors són garantits per llei: obligatorietat d’emprar el francès i el neerlandès, en el primer cas, i l’anglès i el francès, en el segon cas, tant en l’etiquetatge com en la retolació i la publicitat comercial.

Cal remarcar, també, que pràcticament tots els parlants de les comunitats lingüístiques esmentades tenen un alt coneixement d’una altra llengua i no per això renuncien a regular els usos dels idiomes propis en l’àmbit socioeconòmic.

Però, no només les comunitats lingüístiques mitjanes regulen els usos lingüístics en l’àmbit socioeconòmic. L’exemple més paradigmàtic és el de França, on el francès és d’ús obligat on tots els aspectes anteriorment comentats, malgrat ser una de les llengües més parlades del planeta. Exactament igual passa amb el romanès a Romania i el polonès a Polònia.

En resum, per molt que ens repeteixin la mateixa mentida mil vegades, si fem una ullada a la legislació internacional constatem que el català continua sent una de les llengües mitjanes del món amb menor protecció legislativa en l’àmbit socioeconòmic.