De la indignació a la indignitat

juny 15, 2011

Catalunya viu avui un episodi indigne, inacceptable. No hi caben mitges tintes: la condemna als fets d’aquest matí protagonitzats per les persones convocades a l’entorn del Parlament de Catalunya amb la consigna d’impedir l’entrada als diputats que en formem part ha de ser inequívoca i contundent. La indignitat ha ocupat els espais que noblement havia creat la indignació d’uns quants ciutadans preocupats per l’esdevenidor i les mancances del sistema democràtic. No és un sistema perfecte i necessita mirades crítiques que és segur que no podem adreçar només els qui en som representants. Unes mirades que han de conduir-nos a canvis de maneres de fer, llenguatges, formats. No és un combat nou, però si que és nova la magnitud de la seva socialització… i ara també són noves les formes antidemocràtiques que han caracteritzat l’acció d’avui.

Avui el Parlament de Catalunya ha estat objecte d’una acció pensada per entorpir-ne el seu funcionament. Qualsevol democràcia es basa en el funcionament normal i segur de les seves institucions, i d’una forma molt singular el seu Parlament que és format per les persones que són elegides pels ciutadans perquè s’ocupin de la tasca legislativa. Impedir la seva funció i violentar els seus membres és una forma més d’impedir la democràcia en una de les seves expressions més indiscutibles.

Avui he patit pels companys, de tots els partits, que han estat objecte d’agressions més o menys violentes. A mi només m’han intentat una estrebada de la bossa on duc l’ordinador, i m’han entorpit l’accés en un moment determinat, quan algú s’ha posat al meu davant i m’ha obstruït. Res que no hagi superat amb l’ajuda d’alguns concentrats que han contribuït a evitar que la cosa anés a més i, naturalment, a la professionalitat dels Mossos que estaven a l’aguait. Però he patit sobretot per la imatge del meu país i per la grapejada al meu Parlament que han perpetrat una minoria molt sorollosa, amb moltes complicitats amplificades, però que hauria de ser objecte de la mateixa mirada crítica que s’adreça –i és bo que sigui així– a la política.

El Ple ha pogut celebrar, malgrat tots els intents de boicot, la seva sessió. He enregistrat aquest vídeo en els instants previs i durant el moment en què la Presidenta De Gispert obre la sessió.

Publicat a: General