"Volem seguir sent solidaris"

Ha tingut la possibilitat de viatjar i veure la realitat dels discapacitats en altres països, descrigui'ns des del seu punt de vista com és aquesta realitat.
Fa ja cinc anys que no surto per a aquestes qüestions encara que he tingut informació i és molt diferent les realitats en altres països diferents. A Espanya per exemple, tenim "la sort", entre cometes, perquè ens ho hem treballat de tenir l'ONCE per una sèrie de circumstàncies històriques i a més tenim la sort que l'ONCE aquesta sota el paraigua del CERMI. Est aglutina a gairebé quatre milions d'espanyols que tenen algun tipus de discapacitat sota el mateix paraigua. I al final són la veu de totes aquestes persones. Això és una situació que en altres països no es dóna. En altres països les organitzacions són més atomitzades i sobretot hi ha una major dependència de l'Estat. Els cecs gràcies a la comercialització dels nostres jocs amb això podem oferir eines perquè els que vulguin puguin treballar fora de l'ONCE, puguin estudiar o formar-se, tenim una menor dependència estatal. D'alguna forma tenim el nostre negoci. D'ell vivim i ajudem al fet que les persones cegues puguin tenir el seu negoci i d'ell visquin. En altres països el que estan bé tendeixen a viure més de pensions i els que estan malament veritablement molt mal. O sigui, és difícil en països estrangers trobar-te tants cecs pel carrer com ens trobem aquí. És una cosa curiosa les persones amb discapacitat están una mica més tancats als domicilis, sense necessitat tant de sortir al carrer a guanyar-se el pa o a viure una vida tan digna com qualsevol altre ciutadà. Això no vol dir que el nostre model sigui ni millor ni pitjor. Sempre que anat a l'estranger mai he anat a colonitzar res ni molt menys sinó que són models diferents que en cada societat i en cada situació troben el seu punt d'utilitat.

Quins són el projectes de l'ONCE en la propera legislatura?
Els nostres plans van enfocats principalment a seguir avançant en la matèria de donar serveis socials als nostres afiliats, a totes aquelles persones que tenen una dificultat greu i que són cegues, i que per tant són afiliades a l'ONCE, A Espanya hem superat els 60.000 afiliats. A Catalunya superen les 10.300 persones que tenen aquestes dificultats. I a més volem seguir sent solidaris doncs amb persones que tinguin altres discapacitats diferents a través de la nostra Fundació ONCE. I les altres Fundacions que tenim com la Fundació d'Atenció a les Persones de Llatinoamèrica que intentem exportar d'alguna forma el treball i elements per a la formació en el treball, no del que fem pròpiament a Espanya però amb iniciatives noves. Tenim una Fundació ONCE del gos pigall, de la que ha vingut aquest que està aquí, que està en Boadilla de la Muntanya. I tenim la Fundació d'Atenció a les persones amb Sordoceguera que s'encarrega principalment de vetllar de les persones amb aquesta discapacitat que al final no és una summa sinó una multiplicació de dificultats doncs per tenir una vida digna. I per aconseguir tot això hem d'inventar i progressar en la nostra principal font de finançament que és la venda dels nostres productes. Est és el repte que tenim i que no és fàcil perquè la situació social i econòmica, en general estan en un moment que a veure si d'una vegada sortim de la crisi en un moment determinat. Jo crec que ho aconseguirem, que estem a més fent-ho.

Quina és la situació ara mateix de la venda del joc il·legal, el d'Internet i el de la venda directa?
Ara s'ha aprovat al Congrés la Llei del Joc, que cal veure com s'aplica, però ve a regular sobre tots els jocs per Internet i d'aquells que no estaven regulats i teòricament després de la seva aplicació, és un mercat que ha de quedar més regulat i que aquells que fins ara no oferien cap benefici a la societat per vendre un producte, ni fiscal ni de cap altra forma doncs ho hauran d'oferir. La Llei del Joc regula absolutament tot això. Potser de forma una mica tardana, però jo crec que al final de forma eficaç, tot el mercat del joc que estava una mica desregulat sobretot en el que suposen les noves tecnologies, els jocs per Internet i etcètera que són coses que han sortit relativament fa pocs anys.

Com defineix Xavier Grau a Xavier Grau?
Doncs em defineixo com un tipus molt treballador i molt exigent, també amb mi mateix. M'agrada fer les coses bé, el millor que sé. M'agrada dormir tranquil a les nits, amb la consciència tranquil·la d'haver fet tot el que he pogut, però a més amb la serenitat aquella que et dóna el tenir gairebé cinquanta anys, que encara no tinc però em falta poc i l'haver passat per molts llocs i el tenir unes vivències que et donen una perspectiva general i global, doncs que quan tens vint anys, m'acordo quan treballava quan tenia vint anys, tens més energia però menys experiència. Llavors crec que estic en un bon moment de la vida i em sento ara mateix com molt centrat.