Estem a pocs dies de la celebració de les novenes eleccions municipals dels nostres pobles i ciutats des de la restauració de la democràcia, l’abril del 1979. La veritat és que arribem a aquesta cita electoral amb una democràcia consolidada, amb una millora important de la qualitat de vida de les persones, però amb una societat que no acaba de sentir-se satisfeta amb les mancances del nostre sistema i, sobretot, amb els seus representats polítics.
De fet, les paraules d’Aristòtil són més vigents que mai quan deia que “Els discursos inspiren menys confiança que les accions”. No ens hem estranyar! Podem comprovar, massa sovint, com es dóna una importància excessiva a les formes o a la imatge i, molt poca, als fets i als resultats concrets.
Promeses incomplertes, mitges veritats, paraules sense contingut, situacions kafkianes,… Unes actituds que, conjuntament amb d’altres, cada vegada irriten més als ciutadans i no són tan difícils de canviar. Precisament ara, en aquests moments de dificultats, és quan la gent ens està demanant un cop de timó.
No costa tant d’entendre! Els ciutadans volen ser escoltats i poder confiar, i “la confiança, com l’art, mai prové de tenir totes les respostes, sinó d’estar obert a totes les preguntes” (Wallace Stevens). Hem de sortir al carrer per parlar i estar al costat de la gent. Escoltar, parlar, debatre i donar solucions i respostes a un món canviant i cada dia més complex. De les petites aportacions de cadascun en neixen els grans projectes de ciutat, projectes col•lectius que il•lusionen i engresquen a tothom.
La meva experiència personal, en aquest sentit, ha estat immillorable ja que he estat capaç durant els últims anys de contrastar idees i opinions amb els ciutadans de La Seu. En el darrers mesos he estat al carrer conversant i intercanviant opinions amb més de 800 ciutadans. Una gran quantitat d’hores invertides per tal que les persones puguin comprovar que pot confiar amb mi i amb la gent dels PSC-Progrés. Que no prometem el què no podem complir i que defensem, per sobre de tot, els urgellencs i urgellenques.
D’aquestes trobades n’han sortit múltiples propostes i iniciatives que faran avançar La Seu, i també inquietuds i problemes que caldrà abordar el més aviat possible. Es pot constatar com la improvisació i la falta d’idees tenallen i hipotequen els territoris i la seva gent, deixant escapar oportunitats i desaprofitant el seu potencial de creixement econòmic i social.
La immensa majoria de les persones necessitem confiar en aquells que han d’administrar i decidir sobre el bé comú. En aquells que decideixen sobre el nostre futur i el dels nostres fills. Seria molt arriscat mirar cap un altre costat sense preocupar-nos-en. Per tant, no s’hi val a dir que no hi ha res a fer. No s’hi val a dir que tots són iguals. Cal conèixer, preguntar, comparar i decidir sobre les persones i els projectes que es presenten a les eleccions municipals del dia 22. Aquells que no han complert les seves promeses i que continuen vivint d’esquenes al ciutadà, han de deixar pas a altres persones i projectes diferents.
Convido a tots els ciutadans i ciutadanes de La Seu a que no es deixin portar per aquesta inèrcia que no els satisfà, ni per la incondicionalitat cap a un únic partit polític. Necessitem una societat madura amb esperit crític que es decanti, en cada moment, cap a la millor de les opcions pel bé de tots i cadascun de nosaltres. Només així, deixarem de ser còmplices i benèvols amb aquells que no saben on van.
Tanmateix, tot això no ho aconseguirem si no som sincers, honestos i no treballem pel nostre dia a dia, deixant de banda arguments poc constructius. Com deia Einstein, “el pitjor és actuar per mètodes basats en la por, la força o l’autoritat perquè es destrueix la sinceritat i la confiança, i només s’aconsegueix una falsa submissió”. No volem ser submisos ni conformistes, sinó que volem confiar en el nostre país, la nostra ciutat i els nostres representants polítics. Per aquest motiu, si se’m permet, em presento com diu Einstein, oferint sinceritat i confiança.