40 ANYS
Ahir vaig fer 40 anys. Tinc aquella sensació que tot ha passat tan ràpid... Les frases que tothom et dedica quan fas 40 anys són aquelles de “ara és quan comences a viure de veritat, fins ara era un assaig”... o “ara és quan comencen els millors anys, els de debò”... No sé ben bé si alegrar-me o bé si m’he d’espantar...però la veritat és que em sento igual que ahir i amb tantes o més ganes de fer coses!!
Ja fa uns quants dies que m’estic pensant sobre què escriure, què dir. És una data senyalada fer 40 anys... També el fet de coincidir el meu aniversari amb el Dia Internacional de la Dona. Vaig néixer en bona data, sempre ho dic. La gent et felicita per ser dona i per que faig anys...I sempre aprofito aquesta data per reflexionar sobre la realitat de la dona.
Per això, avui és un bon dia per dedicar una estona a reflexionar sobre la dona en la nostra societat.
Fa un parell d’anys denunciava en un escrit la feminització de la pobresa en la nostra societat, destacant certs col•lectius vulnerables com les vídues o les famílies monoparentals. Des de CIU es va aconseguir la complementarietat del SOVI i les pensions de viduïtat. Va ser un pas endavant. Ara ens cal seguir treballant en aquest tema, que no només no està resolt sinó que s’ha agreujat amb la crisi econòmica actual.
Hi ha més situacions que cal denunciar. Encara avui, al segle XXI, on la relació home-dona es va normalitzant, les dones encara cobrem de mitja un terç menys que els homes per fer la mateixa feina. A part del sou, també hem de lluitat per uns horaris ben difícils a l’hora de poder conciliar la vida laboral amb la vida familiar. Aquest és un repte que com a societat moderna hem d’afrontar. I cal fer-ho conjuntament amb les empreses i els governs. També és un repte que tenim tots nosaltres, homes i dones. Celebracions com la d’avui ens han de permetre seguir denunciant les injustícies i a l’hora seguir treballant per fer del nostre, un país on la igualtat d’oportunitats i la justícia social siguin una realitat.
