Se dedica el diputado Duran últimamente a distraer mis ocios dándome ocasión de practicar ejercicios de estilo, tanto más estimulantes cuanto de más baja estofa és el genero en que Duran se enfanga. Todo empezó cuando Duran propaló una insidia que él sabe falsa en cuanto referida a mi humilde persona, pues el expediente que el Ministerio de Justicia me incoó hace 10 años fue archivado sin imponer sanción alguna, la Fiscalía del Tribunal Supremo a que el mismo Ministerio se remitió tomó la decisión de archivo sin obrir diligencia alguna en el año 2003, y el propio Ministerio me concedió en el año 2009 la Gran Cruz de San Raimundo de Peñafort, máxima condecoración de la Justicia en su grado más elevado. Llegir-ne més

El Sr. Duran i Lleida ha escrit avui la seva carta setmanal als militants d'Unió, referint-se a la presumpta falsificadora, i presumpta delinqüent segons l’article 403 del Codi Penal, la Sra. Ortega: 'Tu no has falsificat cap document públic, ni tan sols un document privat, i tampoc ets l’autora d’un error d’un document privat. No és el mateix un error en un currículum que, per exemple, que un notari deixi en blanc uns fulls del seu protocol, i ja m’entens de què t’estic parlant. Llegir-ne més

Quan l'any 2005 el ja llavors Secretari d'Estat d'Hisenda, Sr Ocaña, va presentar els comptes de l'Estat que reconeixien que més de 15.000 milions d'euros pagats en impostos per la ciutadania i empreses catalanes els hi quedava Espanya per les seves coses, i no s'invertien ni gastaven a Catalunya, va afegir "Això és la prova que el sistema funciona". Més de 100.000 milions d'euros han estat saquejats per Espanya a Catalunya des de llavors, i el mateix Sr. Ocaña amenaça ara amb fer seguir funcionant el sistema, negant el permís perquè el Govern català pugui emetre deute amb la de finançar la despesa pública. Llegir-ne més

La proximitat de les eleccions fa que totes les forces polítiques treguin les promeses i propostes que, al seu entendre, han d'aconseguir que els ciutadans els votin. Cal aplicar el criteri de la credibilitat, què fa que puguem confiar que cada partit farà efectivament allò que promet ara, quan abans no ho havia fet. La novetat, per si mateixa, no és signe d'engany: és ben lícit que un partit evolucioni i prometi ara el que no havia fet mai abans, quan podia fer-ho, bé perquè canvia de parer, bé perquè el canvi de circumstàncies i l'evolució de la societat i del seu electorat l'empeny ara a fer allò que abans mai no havia volgut o pogut fer. Llegir-ne més

La pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol ens ha dut a la misèria moral, cultural i econòmica. L'agressió de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut ha confirmat que l'autonomisme condemna el país a l'extinció i que la relació amb Espanya no és fruit d'un pacte entre iguals sinó d'una situació de dominació. Després de més de trenta anys de l'actual règim, la majoria de la societat catalana ja expressa inequívocament la seva voluntat d'independència, d'Estat català en el si de la Unió Europea, única alternativa viable per a la continuïtat del projecte nacional català davant d'una Espanya pètria decidida a uniformitzar l'Estat i en què qualsevol temptativa federal, tenint en compte la impossibilitat de reformar la Constitució, representa una fantasia irrealitzable. Llegir-ne més