Després de tornar de les vacances, molt a prop del meu pis, observo aquest cartell:
I em venen al cap dues reflexions:
1) com caram pretenem que el català assoleixi un nivell de normalització equivalent a la d’altres llengües oficials com el castellà, si la pròpia administració fa faltes d’ortografia?!? Seria impensable que hi haguessin faltes en un cartell escrit en llengua castellana on només hi ha nou paraules (11 amb les xifres). Però és clar…en català no és greu. tothom fa faltes en català! Volem que el nens siguin capaços d’escriure correctament, però l’administració no sap que en català la preposició equivalent a la castellana “desde” s’escriu per separat (des del 13 de juliol)? Pensem-hi.
2) el cartell ens adverteix que la carretera que comunica Badia amb Cerdanyola i la UAB estarà tallada per obres des del 13 de juliol. Ja… i a algú li interessa des de quan una via d’accès està tallada? no seria preferible dir fins quan aquesta via no estarà disponible? Però és clar, això és sempre perillós. De fet, el passat 4 d’agost el regidor d’urbanisme ens va comunicar per correu electrònic que les obres no finalitzarien en el període de temps establert, i que per tant, l’accessibilitat de la carretera es retrassaria uns dies. També ens va dir que dimecres dia 5 ens diria el nou termini. Estem a dia 9 i encara no en sabem res.
7 Responses
agost 11th, 2009 at 8:08
En cuanto tenga la fecha exacta os podré informar. Desgraciadamente las obras sabemos cuándo se inician, y no siempre, pero no cuando terminan, por eso el cartel informativo no habla de ello y solamente, con faltas de ortografía, informa de la fecha de cierre de la carretera. Aventurarse a dar una fecha de apertura es un ejercicio de fe y adivinación, todo en uno. Lo dicho, continuare informándoos, aunque tarde más de lo que creía.
agost 11th, 2009 at 9:21
Malauradament, jo no hi estic d’acord. Crec que és un problema generalitzat a l’Estat espanyol. Estem molt acostumats a que les obres s’allarguin sense explicació ni motiu aparent. Entenc que, de vegades, puguin sorgir imprevistos, faltaria més. Però això és una cosa, i una altra ben diferent és donar per fet que totes les obres s’allargaran. també estem molt acostumats a que ens diguin que una obra durarà un mes, no veure gaire activitat durant aquest mes, i després que s’allargui, en el millor del casos, el doble del temps previst. Jo no ho entenc. És una qüestió de previsió. I crec que, encara que això sigui costum a Espanya, un ajuntament ha d’exigir plaços. I penalitzacions quan els plaços no es compleixin (sempre i quan no hi hagi motius de força major, però aquests, insisteixo, haurien de ser una excepció). Recordem que, mentre les obres duren i la carretera està tallada, els afectats són els ciutadans.
Jo vaig aprendre, fa temps, que les coses podien ser diferents. Mira, durant 5 anys vaig haver d’agafar un tren de rodalies renfe per anar des de casa dels meus pares a la UAB a estudiar. I cada setmana, dels 5 dies lectius, mínim un d’ells hi havia algun tipus d’entrebanc amb el tren. El que més ràbia feia era quan et deien: “el tren circula con demora”. I tots allà ens preguntàvem: “¿con demora de cuánto?!?”. Vaig assumir que allò era “el normal”. Passat el temps, com saps, vaig estar vivint a Alemània. Allà també agafava el tren cada dia, de dilluns a divendres, durant un any, per anar a treballar a la universitat. Crec que durant tot aquest temps el tren va tenir problemes en 3 ocasions. 3!!! en 9 mesos! Sembla increïble, oi? Recordo especialment un dia, que el tren no va arribar a l’hora prevista, i ens van comunicar per altaveu que el tren arribaria amb 7 (7!!!!) minuts de retard. Tota la gent de l’andana es va exclamar indignada. En canvi, jo pensava: “i per 7 minuts ho diuen? a Espanya ni tan sols li donarien importància”. Potser vaig tenir sort amb la línia. No vull dir ara que a Alemanya no hi hagi problemes ferroviaris ni molt menys. El que vull dir és que les coses es poden fer bé, i no podem acceptar les coses mal fetes com a “normalitat”. Tornant a les obres, ja sé que ens mantindràs informats. Però crec que des de l’ajuntament no s’ha de caure en l’error d’acceptar el retràs injustificat com a “normal”. En tot cas, merci per participar!
agost 20th, 2009 at 16:19
Hola:
A Barcelona Ciutat ja és normal els talls d’agost per obres.
agost 31st, 2009 at 15:56
Sí, sí. Entenc que s’han de fer obres, i també entenc que el millor moment per dur-les a terme és durant el mes de vacances. Finalment l’accès cap a Cerdanyola, segons darreres notícies, s’obrirà el proper dijous, és a dir, d’aquí a tres dies. A veure si és veritat i no hi ha cap altre endarreriment. Ara bé, crec que l’Ajuntament hauria d’estudiar quines accions legals es poden dur a terme contra una empresa que s’ha saltat els plaços diversos cops, amb les conseqüències que això ha comportat a la població de Badia.
setembre 3rd, 2009 at 12:34
Marta, i els signes de puntuació? Observem sovint un “estalvi” per la part de les diferents administracions, en aquest sentit, com a mínim questionable… D’acord que la senyalització vertical ha de ser, per definició, ràpida de llegir / interpretar però un cert respecte a un hipotètic “llibre d’estil” no seria incompatible amb l’eficàcia del missatge, més aviat tot el contrari. Encare que els responsables d’una senyalització provisional siguin les mateixes contrates que fan les actuacions, l’administració (local, autonòmica, estatal…) és la directament responsable de la repercusió d’aquestes als ciutadans, tant a la forma com al fons. Ostres, els signes d’admiració finals es fan servir per enfatitzar, no? Un dia d’aquests podrem dir que som Europa…
setembre 12th, 2009 at 10:24
Sí. Els signes de puntuació, com bé senyales, són els grans oblidats de l’Adminstració. Des del govern sempre es demana que els alumnes de les escoles siguin capaços d’escriure correctament en català i castellà, que adquireixin habilitats de redacció i comprensió bàsiques -entre elles, el bon ús dels signes-, etc. Però després el propio govern no és capaç d’aplicar-s’ho a ell mateix, ni a l’Administració que dirigeix. Aquesta contradicció és força recurrent. Un altre exemple podria ser tot el tema dels idiomes: el govern es queixa perquè el nivell d’anglès dels nanos és insuficient, i perquè fins i tot els universitaris acaben sent llicenciats i sense saber parlar anglès. Però després resulta que alguns dels representants polítics amb presència a l’estranger (a Europa, o al ministeri d’exteriors) han de portar traductors perquè ells solets no sabrien com entendre’s més enllà del castellà. Patètic.
Merci per participar!
setembre 20th, 2009 at 23:29
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090920/53787079030.html
Deixa el teu comentari