Fantàstic article Sr.Carod-Rovira. Pel que he vist personalment, els indignats només són una colla de pollosos fracassats i inadaptats. Crec que n'hi ha de vinguts de fora per fotre'ns. No en tinc cap dubte. Les armes de l'enemic són d'allò més imaginatives. Falangistes pudents i amb rastes i quatre innocents que els fan de comparsa. I sí, Espanya és molt gran i molt resseca. A aquelles àrides terres els pixums espanyols faran més favor que no pas al nostre país. Espanyols, aneu a pixar a casa vostra.

Hi ha qui sembla no saber buscar mots al diccionari, atès que el Gran Diccionari de la Llengua Catalana sí que reconeix xavacana i basta, per molt que siguin mots d'origen castellà. Potser és que no sabeu com s'empra un diccionari. Així, doncs, només dir-vos que ho heu de buscar en masculí: xavacà i bast (per si de cas no sabeu treure la derivació femenina).

Un petó, ignorants meus! ;)

És indignant el que ha escrit el senyor Carod Rovira. ¿És que resulta que tothom que viu a Catalunya i que es sent indignat, ho ha d'expressar en català? Perquè sino, personatgets como aquest senyor es senten ferits en el seu ultranacionalisme obscè. Jo em pixo a les seves declaracions xenòfobes y racistes.

Què tindrà el Sr Carod que malgrat i estar sense partit, amb gairebé 60 anys, és tan profundament odiat pels espanyolistes que es passen la veu per tal d'entrar a aquesta pàgina des d'arreu de l'Estat espanyol i fins i tot des de l'estranger per dir-li el nom del porc.
És el tema de sempre. Els espanyolistes ferien el que fos, fins i tot donarien un braç per tal d'evitar el que tots sabem i que passarà ben aviat, que és el fet que Espanya es trenqui. En temps de democràcia ningú pot impedir que els pobles escolleixen el país al que volen pertànyer. I com que els espsnyolistes no tenen cap argument, cridin i criden com si fossin ximples, pensant que així ens convenceran de romandre fermats a la seva cadena, éssent membres d'un país ple de esquenadretes i de malagraïts

que decir "esos no son los de aquí, son los de fuera" cuando no te gusta lo que sucede en el país? xD

Por cierto, diría que la lengua vehicular del movimiento concreto de manifestarse frente al Parlamento es el catalán:
http://twitter.com/
#!/aturemparlament Imagino que será cosa de los agentes infiltrados del CNI, para despistar mejor.

Amigo Rovira, no te gusta el movimiento, como no le gusta a tanta otra gente. Solo que tú desde luego encuentras una forma mucho más sencilla de explicar por qué no te gusta. Otros tienen/tenemos que pensar un poco más.

La política española está jodida, pero la catalana es ya para hacer puré directamente con ella.

Els meu fills i jo mateix hem assistit als actes dels “ Indignats” Ells han fet ras a la plaça de Catalunya i han aportat els seus punts de vista. La pluralitat ha estat una constant. Aquesta enriqueix i també situa. La crisi econòmica o del sistema no té sortida airosa. Els joves i grans en som conscients. Ja sé que no és políticament correcte el que diré. Però al meu parer el canvi / un canvi comença per sotragar les arrels de la manca de democràcia i de llibertats. Tant sols comentar que mai com ara la monarquia ha restat invisible a la realitat dels indignats ni a la crisi de tantes famílies. És un dada empírica.
Potser son prou conscients que els “indignats” en un moment o altre poden qüestionar els seus privilegis. No convé de cap manera que cap debat centri l’atenció amb la reialesa. Feu la prova: si algú penja una pancarta prou divertida i ben visible a Madrid o Barcelona qüestionant la monarquia aquesta no tindrà més vida que uns dies o hores.

En el fons i en la forma el fre vers la llibertat per les bases d’un canvi de mentalitat i d’estructures socials a l’estat passa per “preguntar o tocar” la monarquia. Potser ens fa por deixar de ser menors d’edat. Ens cal encara ser tutelats per poder créixer? Jo diria que els Indignats saben molt bé que vol dir fer un canvi. Canviem el sistema, pregunto ? Com fer-ho? Aquesta és la qüestió.

Sr. Carod..(de veritat ho ha escrit vostè???) Com es nota que no ha entès res..Què no enten els estrats socials del seu país? Es pensa que els catalans i les catalanes, catalanoparlants, tenim la panxa tant rodona com la seva? Què no som als carrers? Perquè no surten més patriotes?? Que els nivells de misèria són iguals arreu del país? QUÈ HEM DE FER?? Té feina? (Ah, sí QUANT COBRA VOSTÉ PER FER QUÈ??) El faran fora de casa? Què potser té mútua?? I ESPANYOL VOSTÈ. Independència i SOCIALISME

Carod, repasa el catalán , xabacana y basta esta última en la acepción que usa el autor son barbarismos derivados del castellano y como tú bien sabes no figuran en el diccionario de nuestra común lengua.
Cuanto odio desprendes, que pena.

Un cantabro desde Lleida, otro dia escribiria en catalan pero creo que hoy toca así.

sr cARODO ROVIRA UN POLITICO O EXPOLITICO NO DEBE MENTIR; quiera usted o no, es español y despues catalan; que asi se escriba y asi se cumpla

Carod, vente pa nuestra tierra si tienes lo que hay tener y allí nos lo dices a la cara, pero como eres un pobre hombre y un cobarde, te escudas allí...

Parlem ara del que toca ara?: RETALLADES.
Prou cortines de fum.

Sr Carod, totalment d'acord amb el seu article. M'hi subscric plenament.

Me llama la atención que en este texto de Rovira se coloquen los intereses nacionalistas por delante de los democráticos, que son los que se están defendiendo en las acampadas, incluido el derecho a la autodeterminación. Según esa lógica, estaríamos mejor con un dictador catalán que impusiera el uso del catalán en los patios de todas las escuelas y que nos obligaran a bailar sardanas, construir castellets y comer calçots con cava y pá amb tomac... y que barriera de la toponimia de Catalunya y de sus calles, pueblos y ciudades cualquier vestigio del nefasto colonialismo español...

Molt bon article, per fi algú parla clar!!!!!

A més fas pujar les vistes al naciodigital.cat més de 100 comentaris.

Felicitats!

25% d'aturats i 20% de pobresa és insuportable... El que m'estranya és que no hagin cremat el Parlament amb l'helicòpter a dins.
‎"Si no aneu amb compte, els mitjans de comunicació us duran a odiar als oprimits i a estimar als opressors" Malcom X.

Vostès els nacionalistes sempre tan integradors... a la primera de canvi expulsa de Catalunya (els tracta com a estrangers, a casa seva!) a persones que emprenen una reclamació política al seu propi país...
... i el problema és la llengua?
... miri,, potser tots som kaleborrkas o inflitrats del CNI,, bruts, espanyols que pixem arreu... qualsevol cosa que li serveixi per reforçar el to marcadament racista del seu article
... lo que vostè digui, però el joc que està fent vostè només defensa l'estatus-quo... perquè el problema és que hi hagi gent que hagi començat a actuar políticament,,, quan vostè sembla considerar que això és un dret de naixement d'una minoria...
Salutacions

Me llama la atención que en este texto de Rovira se coloquen los intereses nacionalistas por delante de los democráticos, que son los que se están defendiendo en las acampadas, incluido el derecho a la autodeterminación. Según esa lógica, estaríamos mejor con un dictador catalán que impusiera el uso del catalán en los patios de todas las escuelas y que nos obligaran a bailar sardanas, construir castellets y comer calçots con cava y pá amb tomac... y que barriera de la toponimia de Catalunya y de sus calles, pueblos y ciudades cualquier vestigio del nefasto colonialismo español...
(M'hauria agradat escriure això en català, però no sé prou per expressar-me amb fluïdesa)

Sr Carod, totalemnt d'acord amb el seu article. M'hi subscric plenament.

Doncs jo he vist pancartes en català, i missatges en català...fins i tot per part dels acampats a la Puerta del Sol!!!
No dubto que hi haurà xovinistes espanyolistes anticatalans a les acampades.
Però som molts, tant dins com fora de les acampades, els catalans que ens sentim espanyols i sentim tan nostra l'acampada de Barcelona com la de Madrid. I ens repugna tant certs comentaris anticatalans d'alguns acampats com els comentaris totalment reprobables que tu, Lluís, has exposat en aquest deplorable article.

Em despedeixo amb uns versos del mestre Jacint Verdaguer:

Oh Catalunya, oh Espanya...
Com us he estimades!

Carod, si has plegat de la política perquè t'han tret el cotxe oficial, entenc perfectament que estiguis indignat.

Algú s'hauria de pixar, com tú mateix dius, però en eixa classe política, corrupta i negada, que menteix i parassita la ciutadania.

Els pobles som, o hauriem de ser, lliures, però no gràcies a gent com tu que només vetllen per escampar odi i seguir vivint la gran vida a costa de la gent mentrestant.

Si de veritat t'estimessis Catalunya no escamparies este odi tan asquerós. Pixar a qui? t'has llegit el que escrius? no et fa vergonya? entenc que no te la fa, perquè pertanys a una raça marciana de polítics que no els importa gens el seu poble.

No ho oblidis mai: són les persones les que importen, i importen més del que la política lladre professional preten fer-nos creure.

Està molt bé lluitar per l'autodeterminació de casa nostra, estem d'acord, però ara has pixat fora de test. No penso votar més Esquerra Republicana.

Us queda ben poquet de robar ja, no importa de quin partit sou. Quelcom ha de canviar ja, pel bé dels pobles d'Europa i per les PERSONES que en formem part.

Un altre món és possible, però de veritat, sense violència, sense mentides, sense odi i sense lladres.

Una abraçada.

En fi... ara entenc perquè s'han tret de sobre aquest personatge tan sinistre com patètic... Em fa vergonya com a català que sóc llegir aquest tipus de comentaris... Carod, deixa d'enxufar el teu germà i deixa de fer demagògia!

señor rovira flaco favor le hace al pueblo, a su partido y a su querida independencia! no ve que mezclando estas ideologías con el movimiento 15-m los amiguetes del pp lo usarán como arma para recuperar votos perdidos! para dividirnos! si se consigue el derecho a referendo, podrán ustedes hacer verdad la voluntad ciudadana sin impedimentos de políticas externas! este articulo es muy decepcionante, y por lo que veo a través del twitter hay muchos difundiendo esta idea de división!! mida sus palabras por favor!

Vostès els nacionalistes sempre tan integradors... a la primera de canvi expulsa de Catalunya (els tracta com a estrangers, a casa seva!) a persones que emprenen una reclamació política al seu propi país...
... i el problema és la llengua?
... miri,, potser tots som kaleborrkas o inflitrats del CNI,, bruts, espanyols que pixem arreu... qualsevol cosa que li serveixi per reforçar el to marcadament racista del seu article
... lo que vostè digui, però el joc que està fent vostè només defensa l'estatus-quo... perquè el problema és que hi hagi gent que hagi començat a actuar políticament,,, quan vostè sembla considerar que això és un dret de naixement d'una minoria...
Salutacions

Deixi'm pensar si fa sis segles que sóc viva...No, no en fa tant. Ah! D'acord, doncs com ningú s'ha queixat fins ara millor callo.
Si parlo català sóc independentista i si parlo castellà no m'estimo la meva terra (Catalunya). Doncs callo també, no vull ofendre a ningú.
Els de dretes són els xenòfobs no? Sí, però en saben molt d'economia. Ah! Potser els voto...Però, la gent d'esquerres respecta més la llibertat de tots els col·lectius no? I tant, el problema és que d'economia no sé si no en saben o no es pot fer més...I els partits minoritaris? No tenen tanta credibilitat, no sé quin és relament el motiu (falta d'organització, unió, marketing, propostes serioses). Doncs no voto, ara em diuen que si voto en blanc els vots es reparteixen entre els dos partits majoritaris. Ha de dependre el futur d'un païs de gent com jo que si votés ho hauria de fer sense creure en qui vota mínimament? No ho crec.
Indignada sí, però no em manifesto. Saben perquè? Perquè no crec en les persones. Pobres indignats, ells ho creuen. Creuen en el seu poble, lluiten pels seus drets i també pels meus, indignada a casa, desil·lusionada de la gent. Sempre haurà qui aprofiti la situació per fer escàndol, dubto que tots siguin així, en coneixo uns quants. Ara parlin, tots en sabem d'això. Però, si us plau, no manipulin la informació, no creguin tot el que els mitjans d'informació els diuen. Espero que no hi hagi més gent que pensi com jo, no m'agrada, tots hauriem de participar en la política, en els afers del poble, estimar-nos i tenir respecte els uns pels altres. Que maco, però no és així.
Només vull donar gràcies als indignats per seguir creient en el seu poble, per creure en els seus valors i defensar-los, per seguir creient en la bondat de la gent i la lluita col·lectiva. Jo em quedo al marge, no crec en el poble. Ja veieu com la gent agraeix les coses, i encara creieu en ells. Espero que arribi el dia en que tothom desperti, no uns quants només, i vegi en què s'ha transformat la societat actual i quins valors tenim...Alsehores, quan ens respectem, siguem crítics i no volguem lluitar entre nosaltres inútilment (ja sabem tots a on porta tot això)potser seré indignada 'activa'.

CUANDO CAÍN DEVORÓ A SUS PADRES
Son la generación NINI (elevada a la enésima potencia). Viven sin Dios, ni Patria (grande), ni pudor, ni jerarquía, ni otras tantas premisas que se les antojan de antaño. Tampoco sin tajo, ni techo. Fueron maleducados durante décadas, en las escuelas de la democracia, donde el profesor, ya no era un profesor, si no un colega con el nivel C de catalán en regla. Donde la filosofía podía ser canjeada por un taller de condones, y pasar de curso sin pegar palo al agua, era un derecho para no traumatizar su crecimiento. Nadaron el la abundancia material y simbólica, sin guardar la ropa, y sus progenitores -no siempre presentes- les hicieron creer que eran el ombligo del mundo. Les subvencionamos las universidades que expendían títulos como churros. A los que no llegaban al cinco, siempre les quedaría Operación Triunfo o el Gran Hermano. Cuando salieron a la calle en busca de trabajo, solo encontraron indiferencia y miseria. Entonces, el sueño se transformo en pesadilla.

Algunos hijos de Caín, borrachos de impotencia zarandean, agreden y persiguen a los padres de la micropatria en los jardines del Zoo de Barcelona. Las bestias con traje de Armani son cazadas por los perroflautas tuneados para la ocasión. Por primera vez, no sólo los políticos de PP, de Ciudadanos o de Plataforma per Catalunya, son recibidos a golpe de lapo. Por primera vez, los salvadores de la patria con carné de primera categoría, son linchados públicamente como violadores del verso libre. Saltan las alarmas. La maquinaria del poder filtra los primeros señuelos de distracción: los NINI indignados no viven en Sant Gervasi o la Bonanova (donde moran los Laporta, los Mas y los Pujol). Son del extrarradio, porque durante la cacería no empleaban la lengua vernácula de Pla o Verdaguer. Son los otros catalanes, los cholos, los protagonistas de la razzia delante del Parlament. Mal vamos, si sus señorías a lo único que llegan son a estas teorías conspirativas de taberna de pa amb tomàquet. Porque parece ser que mientras entre la turba no se encuentren alumnos de ESADE, miembros y miembras del Consejo de administración de la Caixa o votantes cautivos del conservadurismo asimétrico y abortista de CiU, el país sigue inmaculado y a resguardo de toda reflexión colectiva.

De encontrarme allí esa mañana, os juro por mi madre que abró más de una cabeza cantando el Segadors y la Moreneta. Y al ciego de Convergencia le hago tragar el palo de lazarillo del Segre y vendo al perro en Ebay. He dicho.
Arnau Jara. www.hispanismo.org

En algunes coses estic d'acord amb el que diu el sr. Carod i no en altres, però el que si és cert és que a Alacant hi havia sectors d'indignats que escridassaven cada vegada que algú intervenia en valencià (català) i no quan algú ho feia en anglés. També es cert que altres sectors aplaudia per fer callar els crits de "en castellano", "para que nos entendamos todos".

En fi, al final el mateix merder.

Os estáis convirtiendo en unos conspiranoicos mucho peores que los peperos. UUUUuuuuuhhhhhh!!!!! Que viene el español!!! Creo que es hora de que los políticos pongáis los pies en el suelo y veáis las necesidades reales de los ciudadanos ya sean catalanes, aragoneses, valencianos, madrileños o andaluces. La vida se debe ver maravillosa por encima del hombro del escolta.

Molt ben escrit, Carod!

mire sr.carod. os deseo toda la suerte del mundo para os den la independencia. estoy muy cansado de oriles llorar de lo mal que os tratan, del expolio que hace españa de su "nación". A ver si os independizais y el resto de españolitos dejamos de comprar productos "made in Catalunya". ¿creeis que os seguiríamos comprando, pues NO. Miraríamos las tapas de los yogures Danone, para ver que la sede social está en Barcelona, y los impuesto se pagan allí. Y como eso, con todo lo demás. La industria de Cataluña vive principalmente de bienes de consumo que los "malos" españoles compramos, y luego esos impuestos revierten ahí. Sin el consumo "español" se hirán a la m...da. Y eso es lo que os deseo. En mi empresa, los servicios técnicos y comerciales de las marcas alemanas de maquinaria están con su sede en Barcelona. Ya les exigiría que me atendiesen en España o desde Alemania. Ya os gustarìa tener una industria como la Vasca, la cual si que no depende en su mayoría del resto del pais. Además, me hace gracia cuando se ponen como locos unos cuantos mileruistas reclamando que sus impuestos pagan a los holgazanes andaluces, pero al fin y al cabo, el impuesto lo paga cada persona. En ese caso, que sería de mi paisano Amancio Ortega, que creo que paga bastante mas que la suma de unos cuantos miles de catalanes. Entonces él tendría que decir que para que va a pagar a las carreteras o los JJ.OO a los catalanes. No os engaéis, vuestra industria no es la que era, y estais en manos de multinacionales que ya no son catalanas. Mirad la lista de personas mas ricas de españa, y mirar cuanto empresario catalan ahi (solo 1). 1ºAmancio Ortega(Galicia) 2ºIsak Andin(Cataluña) 3º Rosalia Mera (Galicia) 4ºAngel jove(Galicia) 5º Alicia Koplowitz 6º Ester Koplowitz(¿?) 7ºFlorentino Perez(Madrid) 8ºJose M Aristain (Pais Vasco) 9º Emilio Botin (Cantabria) 10. Enrique Bañuelos(Valenciano). Pensad un poco en esto para ver que a pasado con vuestro tejido productivo y con vuestro futuro fuera de España. A usted las urnas le han puesto donde merece estar. Ha hablado la gente. Y los catalanes (que en su mayoría me parecen muy sensatos y buena gente) han decidido que ERC rebaje su peso. Un saludo a todos desde Coruña, siento no escribir en catalan pues no tengo la suerte de hablarlo. Podría haber escrito en gallego, pero tengo la educación de hacer que me entiendan, y no exijo que el resto de gente tenga que aprender mi idioma cuando tengo otro en el que se me entiende.

Aún en estos lares se sigue hablando castellano antiguo...

Senyor Carod-Rovira. Les banderes no són benvingudes a les manifestacions i concentracions precisament perquè tothom hi càpiga. La indignació contra l'abisme que s'ha creat entre la societat civil i els representants polítics va molt més enllà dels sentiments nacionalistes d'uns o altres. Però no han sigut només les banderes estelades les que no eren benvingudes. Era en general, ni banderes, ni símbols religiosos ni insígnies de partits polítics o sindicats, PERQUÈ TOTHOM HI CAP, I NO ES POT ASSOCIAR EL MOVIMENT 15M AMB UNA IDEOLOGIA CONCRETA, TOTHOM ÉS BENVINGUT A TÍTOL INDIVIDUAL.

A ver, aún entendéis castellano, ¿no? Vale, espero que sí, así podréis realizar correctamente la censura.

Pero qué borrico eres, José Luis. Por más que te duela, los estás conminando a mearse en tu país. ¿No te das cuenta, de verdad, que esa gente se queja por cosas que habéis hecho, entre otros, vosotros en Cataluña? Deja de mezclar esto con los nacionalismos, que no tiene nada ver (al menos directamente); tiene que ver con los desmanes, los despilfarros y la impunidad en la que os movéis vosotros, los políticos, nacionalistas o no.

Está claro que no hay peor ciego que el que no quiere ver.

Sr. Carod, es usted un político que, en todas sus andanzas,no ha cosechado más que fracasos.Se esconde detrás de un pretendido nacionalismo de barraca de feria,sin pies ni cabeza,y mientras tanto ,y mientras pudo, estuvo viviendo(chupando del bote) de esa España que usted denigra.Insolvente como político, como persona es usted despreciable.Póngase a trabajar,de verdad, por su pueblo.Esta usted muy visto y no engaña a nadie.

Sincerament no acostumo a llegir aquests mitjans, ni ganes, però per coses de la vida (recomenació d'un conegut) l'he llegit... em fa força por, molta, millor dit, les paraules que s'expressen en aquest artícle que només denota intolerància i xenofòbia, apart de ser demagogeg, és realment malvat fer ús de la intransigéncia cap a l'esser humà amb aquests arguments, dins del moviment 15m, de la gent que simpatitza, dels que han anat algún cop, dels que han sortit a fer soroll, dels que s'hi senten implicats a la distància, hi ha molts catalans, jo la primera, i em sento repudiada al meu propi país, ni em pixo al carrer, ni tinc polls, estudio empresarials, treballo, ( i a dos llocs) visc sola i tinc una vida completament normal, si fins i tot em dutxo, he tingut una educació en català i els meus pares i familia ho son, haig d'anar a Madrid, València, o Andalusia per dir que no em sento representada per els polítics que decideixen per mi? siusplau, fem un acte d'autocrítica, que com a moviment 15m no es possicioni per i cap a la independéncia no vol dir que no ens sentim catalans i que cada persona tingui la seva voluntat i les seves creences, el que tinc clar és que si l'independéncia ha de ser portada per aquests polítics, per el que ha escrit això i els que l'hi doneu soport, doncs NO, no vull la independéncia, ni cap representació vostre. Ser crítics és l'evolució del ésser humà, ser violents és l'endarriment... i aquest escrit, ÉS VIOLENT!

En resum... els problemes d'Espanya que es solucionin a Espanya... i que s'arreglin entre els espanyols!

A mi em sembla que, tot i saber-li/-nos greu, l'estat de coses és més que evident. Per molt que algun fet-esdeveniment s'hagi iniciat a Madrid, no per aquest motiu ha de renegar un d'aquest. És més; fer-ho em sembla una mera juguesca infantil, si vol que li sigui sincer. Si bé és cert que amb els calers que se'ns deu es resoldrien moltíssims problemes, no estic gens d'acord amb aquests megasous vitalicis amb comissions per aquí i per allà. Cert és que tenir responsabilitats s'ha de cobrar, doncs un s'hi juga molt tenint a la mà el futur d'uns quants; però miri. Miri i vegi quanta corrupció, a més a més. PP, sí; el partit corrupte per excel·lència. Però PSOE, PSC, etc. Jo, la veritat, trobo que això és un problema ben gros. I sabent que per les Espanyes passa de la mateixa manera, no veig pas problema unir-m'hi. És més; advocar incipient catalanisme com a contestació recriminatòria a aquest moviment, ho trobo un pèl hipòcrita. I tot, sent-li jo sincer.

Aquest article és un pou de veritats.
No hem d'aguantar que el castellà se'ns imposi, ni a les institucions, ni al supermercat, ni al forn, ni a les escoles, ni a unes acampades, per més legítimes que li puguin semblar a algú.
Els acampats, a més, han votat ja uns quants cops pel dret a l'autodeterminació del poble català, i en canvi els seus líders impedeixen que arribi al document de mínims. Aquesta és la seva democràcia. Això és "més democràcia".
Doncs per mi ja se la poden confitar i enviar-la de regal al president de torn de les espanyes, que és la mateixa que venen practicant des de fa segles i amb la que fan accions tan democràtiques com escopir damunt l'estatut.

Molt bé Lluís, ja era hora que gent de pes, gent que ha tingut càrrecs im portants digués les coses pel seu nom. ningú a Catalunya ningú, que s´estimi aquest país, la seva llengua i cultura i sobretot LA SEVA LLIBERTAT, ja no pot donar cap mena de suport an aquest ferum d´espanyolam cosmo-ciutadans-pijo-progre.

En Carod Rovira, o no ho coneix o menteix.

Diu que els cartells del indignats, majoritàriament en castellà... depèn d'on. En el cas de Barcelona sí però poc. Potser al 55%.
Diu que el 50% van votar en contra de l'autodeterminació. Fals. Hi van votar al voltant del 90%. El dissabte que és quan es votava.
Llavors els erigits com a responsables (en gran part infiltrats) van anular la votació del dissabte sota el paraigües d'una norma molt estranya.
Es va votar el diumenge, però els infiltrats van portar gent dels seus partits (UPyD, C's i PP) i de tot Espanya, però tot i així no van ser prou. Es va votar el 60% a favor i el 40% en contra.

Doncs crec que es una sort que sigui un moviment espanyolista, ja que acabará malament i uns quants a la garjola.

Els politics són un poder fàctic i als poders fàctics no els agrada que els trepitjin el territori, menys que els amenacins o agredeixin. Aquests farán el que toqui, i si no els que hi ha ara, ja ho farán els peperos quan "guanyin".

El poble no es cap poder quan no acostuma a tenir cap eina per defensar-se, ni en pau ni en conflicte, molt menys quan aquest diu ser representat per uns individus amb energumens clarament autoritaris, i poder zero quan al gruix de la població, "al ramat", ja li va bé seguir als politics i deixar que ells s'ocupin del pais i que cadascú s'ocupi de casa seva.

Jo ja fa temps que estic indignat amb Carod i la seva Esquerra zapateril i servil als sociates "indignados". Ara també estic indignadíssim amb aquests "indignados", fills de Durruti, de la CNT-FAI i del sovietisme envernissat de servei al poble. De què collons s'indignen Carod i els "indignados" si són un mateix producte que es retroalimenta impassiblement contra Catalunya i els catalans. ¿On queden els pactes amb els "chupi-guays" de Saura-Boada-Herrera-Camats i amb els "progresistas" d'en Montilla-Zaragoza-Iceta-Nadal?. On queden Carod? Aquests "indignados" són també fills polítics de Carod i la seva renúncia nacional.

Carod = Botifler
Indignados = Espanyolitzadors

Visca Catalunya Lliure! Independència i Dignitat!

Jo penso que la platja no és lloc per manifestar-se, la sorra entra a les sabates i tot plegat resulta fastigós. Tampoc és prudent escridassar als membres de la comunitat presbiteriana pel sol fet de que la paraula "presbitèri" comenci per la lletra P, és intolerable i de mal gust.
Finalment, dir que Esquerra Republicana de Catalunya és un partit polític format per persones de carn i ossos (la carn per fora i els ossos per dintre), i tothom que no volgui veure aquesta evidència se l'ha de respectar.

Josep Lluis, sóc catalana legítima i apolítica però contesta´m una pregunta: creus que li importa el idioma a una persona a qui se li està negant el dret a treballar?

Els hi fas escoltar la quinta d´en Beethoven sense haver esmorzat?

Mira Badalona.
Creeu treball i prihibiu destruïr-lo. Sinó ho haurà de fer la dreta.

Lament moltíssim no poder compartir, avui, ni l'enfocament, ni tot el contengut, ni el bassó d'aquest escrit, Josep-Lluís, com m'he manifestat explícitament i clara en aquesta Carta...
http://socrodamon.blogspot.com/2011/06/carta-qualsevol-diputada-o-diputat-del.html
Pens que, si volem construir avui uns Països Catalans consolidats dins Europa, malgrat tot, l'hem d'anar fent amb la gent que avui hi vol viure... amb un mínim de dignitat... també en el futur...

Y me indigno donde me da la gana.

....y he he dejado de leerlo a la cuarta o quinta frase ¡ya no cabían más tonterias en tan poco cacho!

Bah. Als nacionalistes tothom els odia. N'és mereixen res mes.

Miri Sr. Carod, el tinc atravessat desde que va pactar amb el PSC, però he de reconèixer que aquest article és sublim, sensacional. Desde el principi d´aquest moviment, jo ja veia que era una resposta a la manifestació independentista de l´estiu passat, tot feia un tuf espanyolista que espantava. Aquest article s´hauria de publicar a tots els diaris catalans. Encara el votaré si es presenta de president a la Generalitat. Aquest article m´ha reconciliat amb vostè.

Uffff els girondins catalans sempre al mateix rotllo. Sou incapaços de fer res positiu. Uns autèntics inútils.

Amb aquesta expressió catalana (ara saltarà algú dient que no ho és, que no es pura?),la meva opinió sobre l'article.

Per Déu...com ceguen les obessions de cadascú oi? Una cosa és ser independentista o el que sigui...i l'altra és que això et cegui i et converteixi en un MIOP.

Josep-Lluís, estam amb tu. Qui hem viscut el procés com jo de prop podem corroborar les teves paraules.

Ja era hora que tornassis a parlar amb valentia! Aquesta vegada si us plau, que no t'afecti el que et diguin els enemics de Catalunya!

Em sembla perfecte la teva argumentació. Però si vols defensar un país i la seva llengua, fes el favor d'escriure-la bé i no embrutar-la d'aquesta manera. Si no preservem la nostra cultura -i la llengua n'és la màxima expressió- hi ha el risc de perdre la nostra identitat.

Faig arribar aquesta nota de premsa de la subcomissió d'autodeterminació de l'acampada de BCN


NOTA DE PREMSA DE MEMBRES DE LA SUBCOMISSIÓ D´AUTODETERMINACIO DE L´ACAMPADA BCN.



15 de juny de 2011

Plaça Catalunya



Som un grup de persones que hem participat activament a l´Acampada BCN, dins de la subcomissió de l’Autodeterminació i volem mostrar la nostre decepció en vers el moviment o millor dit, vers a certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions democràtiques de les comissions i del poble que ells consideressin oportú.



Volem mostrar la falta de democràcia, el frau i la manipulació que hi ha dins aquesta organització, sobretot pel que fa a qüestions nacionalistes o identitàries.



També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització.



Estem treballant activament des del primer dia dins de l´acampada, i vam decidir crear una comissió per l´autodeterminació dels pobles, ja que aquest és un dret indispensable, recollit a la Carta de Nacions Unides però que l’Estat espanyol continua sense reconèixer pel que fa al nostre país.



Després de diverses traves, algunes ja conegudes, com no poder utilitzar el català a les assemblees, amb l´excusa de que el moviment havia d’ arribar al màxim de gent possible, d’unir-se amb altres acampades d`arreu del món (donant per entès que arreu del món tothom entén el castellà), i no molestar a la Plaza del Sol de Madrid, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, a on diversos personatges, interposaven traves per fer-ho. Finalment vàrem haver d’entrar com a Subcomissió de l’Autodeterminació dins de la Comissió de Continguts enlloc de com a comissió pròpia; d’aquesta manera no necessitàvem passar per la Comissió de Comunicació; tant sols per la de Continguts on tot ja va ser mes senzill. Però tot i així la nostra subcomissió va tardar més d’una setmana en constituir-se, mentre que d’altres comissions i subcomissions tardaven només hores.



El diumenge 29 de Maig es va fer el primer debat de la Subcomissió de Autodeterminació per aprovar un text que aniria al document de mínims de l´Acampada. El text seria el següent: “Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català”.



El text no va estar a punt per ser votat en assemblea fins al dissabte següent, 4 de Juny. Entremig ens vàrem trobar amb un seguit de traves per part de determinats individus que tenien per objectiu desgastar tot el procés de manera que el text arribés a la seva destinació final, la votació en assemblea, totalment desnaturalitzat.



Quan finalment va tenir lloc la primera votació del text per part de l’assemblea a data de 4 de Juny, el resultat va ser favorable a la seva aprovació per més d’un 90% dels assistents. Només 40 persones varen votar perquè el text tornés a debat, la qual cosa volia dir que momentàniament continuava sense incloure’s al text de mínims de l’acampada tot segons una estranya aplicació de la votació per concens.



A l’endemà, diumenge 5 de Juny i enmig d’un debat certament crispat per com havien anat les coses al dia anterior, la subcomissió tornà a ratificar el text inicial. En principi, i basant-nos en les normes de les quals se’ns havia informat prèviament a l’assemblea del dia anterior, en cas que un text tornés a baixar a subcomissió i des d’allà fos novament ratificat, aquest passava automàticament a ser aprovat i inclòs en el decret de mínims sense necessitat de tornar a passar per l’assemblea general. Des de l’assemblea van aclarir que aquest era el procediment precisament a fi d’evitar un efecte “bucle” que podria eternitzar la inclusió del punt en qüestió. Per tant, en un principi el text ja no havia de tornar a ser votat per assemblea; havia estat aprovat.



Però sorprenentment, el text tornaria a centrar el debat de l’assemblea que tindria lloc al mateix diumenge a Plaça Catalunya. L’organització va imposar a l’últim moment que el text havia de tornar a ser aprovat en assemblea contradient clarament el procediment que se’ns havia comunicat al dia anterior; la responsable, que fins i tot reconeixia que demanar "debat" representava vetar la proposta, i després d’un intent de fer tornar el text a subcomissió, se la va fer rectificar; finalment ens atendríem a un procediment novament inèdit: fer pujar a dues persones per banda per donar arguments a favor i en contra del dret d’autodeterminació. Sens dubte, un fet inèdit ja que en assemblea les coses no es debatien sinó que només es votaven. La votació final, força més ajustada que la del dia anterior acabaria amb un resultat de 390 vots a favor de la inclusió del text, per 270 en contra. Així doncs el text, malgrat totes les irregularitats comeses, i malgrat el desgast a què se’ns va intentar sotmetre, seria finalment inclòs al decret de mínims de l’acampada de Barcelona. Una sèrie de decisions arbitraries i sorprenents.



Això va passar al dia 5 de Juny, i a dia d’avui el text continua sense aparèixer en el decret de mínims de l’acampada. Entre mig s’han sentit tota classe de rumors i desinformacions al respecte.



Hem estat indagant, preguntant a les diverses comissions, a la gent, per correu electrònic o des de la xarxa N-1. Moltes respostes contradictòries , moltes opinions... la majoria de que “ara no toca”, “los nacionalismos solo sirven para dividir...”, “es un derecho que ya esta incluido en la carta de Naciones Unidas y no hace falta reflejarlo aqui...”, “Hay que pedir derechos mas importantes...” (unes respostes que, si més no, ens resulten estranyes d’escoltar a dins de Catalunya, justament un poble a on una gran part de la ciutadania clama per aquesta llibertat...).



Al dir que estava aprovat i s’havia d’incloure a mínims, Continguts deia que ells l´havien passat a Comunicació, i Comunicació que no sabien el perquè, però la persona que ho havia d’escriure no ho havia fet, o que no li havia arribat “ni el text ni l´ordre per publicar-ho”.



Tot plegat ens comuniquen que hi ha una reunió per decidir el text de “Primeras medidas para una vida digna” i que el de Mínims no es faria perquè hi sortien contradiccions. A la reunió es votava entre un text a on no hi figurava cap mesura en concret (proposat per la Comissió de Comunicació) i un altre on el dret a l`autodeterminació hi figurava al final, amagat, i sense la paraula “Catalunya” (proposat per Continguts).



En una conversa amb un membre de Comunicació, personatge famós dins la xarxa per la seva pertinença a grups ultradretans però que està dins una comissió amb molt poder, en mig del últim debat per incloure el text “Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català” va dir: “No te enfades que venimos a hacer el menor daño posible... solo queremos quitar la palabra Catalunya del texto”.



L’alegria nostra inicial va ser perquè a la votació no van aconseguir vetar-nos, però eliminant el document de mínims va ser possible canviar la frase votada 2 vegades en assemblea i 3 vegades debatuda. Aquesta és la democràcia que es respira al moviment...



Mentrestant, la Subcomissió per l´Autodeterminació va decidir posar un punt d´informació a la plaça. Quatre dies va durar; hi duia una estelada, i venien gent que s´identificava com de Comunicació a arrencar-la per la força, i fins i tot alguna agressió física, fins que es va retirar el punt d´informació. Molta gent dels acampats venien a donar-nos suport, però totes les agressions eren per part de gent que deien venir de Comunicació, una comissió estratègica per on passen tots els textos de l’acampada.



En resum de tot plegat, unes mostres d´hostilitat molt fortes cap a Catalunya, que no havíem viscut des de feia temps.



És per aquest motiu que volem fer saber la dubtosa democràcia que es respira al moviment, i la manipulació flagrant des d’algunes comissions.

Només us diré una cosa que potser no heu pensat:

Una de les coses més importants que es demanen, una de les primeres coses, una en la que tothom està d'acord, és la DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA. O democràcia real. O com vulguin adjectivar-la.
Es tracta de poder participar no només votant cada 4 anys sinó en les decisions importants de país, regió, ajuntament (per exemple, via referèndums). Es tracta de que puguem tirar endavant propostes fetes des de qualsevol banda (no només els polítics o el Parlament). Es tracta de poder, per què no, assistir als plens i tenir veu i vot si cal. Es tracta d'usar les noves tecnologies per participar a la política, que ens afecta a tots i totes.

Resulta que si poguéssim participar activament i fóssim majoria en una votació, referèndum o el mètode que fos, podriem tenir la independència. O més autogovern. O el que ens doni la gana.

Vés per on!

no me creo este escrito sea suyo.

el unico daño que sufrieron los diputados fue en su amor propio.

el nacionalismo, es hoy por hoy, una cueustion politica. el tripartito no lo debio de hacer tan bien. el dia que pascual maragall dijo "vostes tenen un problema. y aquest problema se'n diu 3%" y el senyor Artur Mas l´hiva amenassar "s´esta jugant voste L´estatut!" doncs be. ese dia comenzo a importarme un carajo el estatut de cataluña. primero de todo queria saber que es eso del 3% y lo otro si eso yaaa.. pues d´avui en vui si ens comuniquem en catala o en español es lo mismo, tambien en ingles y portugues. lo que a usted* le jode es que el movimiento rechaza de plano cualquier orientacion politica. y eso solo es porque son todos unos corruptos (o eso creemos) dicen las leyendas urbanas que Julio Anguita ba renunciar a la seva pensio vitalicia ja fa molt de temps. que probi a anar a una asamblea y lo mandaran con viento fresco. jo le permitiria quedarse, me interesa lo que tenga que decir como persona pero como politico me importa un rabano. somos muchos los indignados. fa molt que estem indignats y desde fa 600 anys ha habido muchas revoluciones. en el tiempo de mis abuelos patronal y sindicatos negociaban con la pistola sobre la mesa. el caudillo gano una guerra y se quedo 40 años gracias a la indignacion y el aun acabo provocando mas. aun asi, lo que la dictadura nos dio la democracia nos lo quito.
no demanem cafe per tots, si tenim pa ja nia prou. que no hay pan pa tanto chorizo

* nomes anomeno de voste a les persones que m´inspiren un extraordinari respecte o el mes absolut menyspreu al resto les tuteo (cosas de los traumas infantiles y tal)

Si els lectors fan l´esforç de canviar "espanyols" per "moros" ja tenim el discurs de l´Anglada.

Senyor Carod Rovira,

Sempre l'he respectat i sempre el respectaré. Però no em falti al respecte. Sóc un indignat, un dels que més, i sóc un català, un dels que més també. No cal que li digui que sóc ferventment independentista i he estat des del primer dia a les concentracions que s'han fet a Terrassa, la meva ciutat, i m'hi he adreçat en català absolutament SEMPRE i es va reconèixer des de bon principi el dret de l'autodeterminació dels pobles com a exercici inherent a la democràcia.

No sé de quins indignats parla vostè, però ha pixat fora de test i ha demostrat que no té ni la més remota idea de què parla. Com a persona d'esquerres hauria d'estar al costat de tots els moviments per enfortir la democràcia i com a catalanista hauria d'estar al costat de tot allò que busqui un major exercici de la presa de decisions pel poble (em refereixo, per si no ho capta, a les celebracions de referèndums vinculats, un dels primers a casa nostra està clar que aniria lligat a la independència). Així que li demano que raoni el que ha escrit, que s'ho pensi dos cops, i que no desacrediti i titlli d'una cosa que no ho és una de les mobilitzacions socials majors que s'ha viscut mai a casa nostra.

I això sí, SEMPRE SENSE VIOLÈNCIA. Rebutjo, com el primer, tot el que va passar el dia 15 al Parlament, aquells no són indignats, aquells són antisistema que poden fer-ho trontollar tot.

Laia:
Sembla mentida que hagis estudiat tant i en sàpigues tan poc de llengua catalana. Pata no existeix en català. Es diu ficar-se de peus a la galleda.Voler ficar al clau per la cabota...
La realitat del moviment de la Plaça de Catalnya es profundamente anticatalà, i això ho ho nega ningú. Però vaja amb la d'ahir ja podeu anar a pastar fang. Heu perdut la poca credibilitat que tenieu arreu de Catalunya.

SI VAS A fRANÇA, necessitaràs parlar francés. a ALEMANYA, EL ALEMANY. A eSPANYA l éspanyol, a Itàlia , l italià. Catalunya el català o entens o segueixo, a ANglasterra, l ánglés, a SUISSA, EN PARLANT QUATRE, I TOTS S.entenen , tot un exemple a seguir, o entens? dons comença avui a practicar, p e. pots demanar que no ens robin més , avui dijous tambè 60 m d´euros cada dia a Catalunya que desaparèixen com per art de màgia, pots també exigir al teu parlament de Catalunya que no és deixi fotre més i proclami l índependéncia unilateral del teu paìs i tot sol.lucionat. és aixì de fàcil. ACTUA.

Senyor Carod Rovira,

Sempre l'he respectat i sempre el respectaré. Però no em falti al respecte. Sóc un indignat, un dels que més, i sóc un català, un dels que més també. No cal que li digui que sóc ferventment independentista i he estat des del primer dia a les concentracions que s'han fet a Terrassa, la meva ciutat, i m'hi he adreçat en català absolutament SEMPRE i es va reconèixer des de bon principi el dret de l'autodeterminació dels pobles com a exercici inherent a la democràcia.

No sé de quins indignats parla vostè, però ha pixat fora de test i ha demostrat que no té ni la més remota idea de què parla. Com a persona d'esquerres hauria d'estar al costat de tots els moviments per enfortir la democràcia i com a catalanista hauria d'estar al costat de tot allò que busqui un major exercici de la presa de decisions pel poble (em refereixo, per si no ho capta, a les celebracions de referèndums vinculats, un dels primers a casa nostra està clar que aniria lligat a la independència). Així que li demano que raoni el que ha escrit, que s'ho pensi dos cops, i que no desacrediti i titlli d'una cosa que no ho és una de les mobilitzacions socials majors que s'ha viscut mai a casa nostra.

I això sí, SEMPRE SENSE VIOLÈNCIA. Rebutjo, com el primer, tot el que va passar el dia 15 al Parlament, aquells no són indignats, aquells són antisistema que poden fer-ho trontollar tot.

Com es nota l'emprempta de la "Generalitat" quina mania que tenen en generalitzar-ho tot.
Que vol que li digui, que si ho diu vosté té raó?
Soc catalana com la que més però també estic indignada com la que més, que són dos termes antagònics o què?
Esquerra republicana, en teoria, també ha de lluitar per una Catalunya independent, ja ho he dit bé, en teoria perquè a la pràctica res de res.
Per tant no sé què és més criticable algú que no creu en la independencia de Catalunya i actua en consecuència o algú que hi creu i a més té la responsabilitat de fer-hi alguna cosa i no fa RES DE RES.
Per quan un article d'autocrítica?

La cosa és molt més senzilla: jo, quan veig gent que s'expressa en castellà a catalunya, activo un dispositiu que tinc al cervell que diu "NO M'INTERESSA".

Poden indgnar-se tant com vulguin, però si no s'expressen en català per mi és com si no existissin. Em refereixo als de Barcelona, és clar, els de Madrid entenc perfectament que s'expressin i s'indignin en castellà, que és la seva llengua.

El que no cola és que els indignats de Catalunya s'expressin en llengua no catalana. És tan curiós com veure un grup de francesos que protesten en anglès. Realment inimaginable.

Senyor Carod,feia 8 anys que no combregava en res amb vostè. Avui sí. Moltes felicitats.

Con aserciones semejantes a las del señor Carod-Rovira sobre los “Indignados” en Catalunya, publicadas por Nació Digital, tan preñadas de patriotismo excluyente, quién trate de destacar el involucionismo que destila todo nacionalismo ve el cielo abierto. En lo que a mí respecta, sólo me limito a tomar parte en el asunto proporcionando mis credenciales ideológicas: acostumbro a anteponer la Razón al Sentimiento. A diferencia del nacionalista parcelario, me escudo en la Razón para salvaguardar lo que es mío: la Libertad. Mío no es el código lingüístico en el que por lo común me comunico, ni siquiera es mi patria un territorio determinado por más que haya nacido sobre él y en estos precisos momentos en él madure. Quizá por tan saludable inclinación doctrinal jamás colgó del balcón de mi casa bandera alguna, ¿y del suyo? Si alguien advierte sombra alguna de Nacionalismo en mi proceder es tanta como admite la concordancia con el mismo rigor argumental que me espolea a preferir Catalunya a la Tribu. Por consiguiente, es razonable que me sienta más español que catalán y prosiguiendo en este orden de razonamientos, más europeo que español, pero más cosmopolita que europeo. Es decir, que me tengo por lo que se da en llamar un internacionalista por antonomasia. No soy amigo de comulgar con nacionalistas al uso, mas no me duelen prendas si participamos de algún postulado. Antaño, mi abuelo materno fue recluido tres años en un campo de concentración franquista; hogaño, otros nacionalistas, desde instituciones públicas en Catalunya me conculcan derechos lingüísticos e ideológicos de modo totalitario; esto es, vulnerando el código legal vigente del que nos hemos dotado todos en Democracia. Rechazo de plano pasar de un extremo a otro; no obstante, entre mis preferencias no hallará doblar el espinazo o arar el mar. Por lo tanto, colaboro codo con codo con señalado partido político o deposito mi papeleta de voto en democrática urna aunque no comparta el ideario completo a pies juntillas. Vaya, que como me sé insignificante sólo trato de inclinar mínimamente la balanza programática de quienes nos gobiernan desde nuestras administraciones oficiales. Después de 43 años por estos parajes y algunos menos en uso de razón, aún no he tropezado con lengua o patria alguna que engendre seres humanos de sublime virtud. En último extremo, no soy individuo que ande arreglando discordancias a pedradas, conque de usted, que reside en suntuosa morada ideológica, sólo deseo apaciblemente que no me mire de través y santas pascuas.

Sense que marqui cap precedent,aquesta vegada, Senyor Carod,estic d'acord amb vós.

Sr. Carod vosté té molta barra

Es la resposta i la reacció a la gran manifestació del 10 juliol del any passat , es aquest moviment anomenat dels indignats, però que son incapaços de presentar i debatre cap alternativa pel dret a la autodeterminació de Catalunya, que van a escridassar la senyera o l'estelada o als qui es dirigeixen amb català a la premsa o als debats que tenen entre ells. Tot plegat fot un TUF a manipulació reaccionària espanyolista a Catalunya, en un moment de creixement del sentiment independentista arreu de la majoria de formacions polítiques i sindicats. Es tot molt sospitós i el tuf a una estratègia ben planificada pels serveis secrets espanyols per desacreditar als ulls del mon la nostra nació i també aprofitant el greu moment social i econòmic del mon i de Europa en particular. El senyor CAROD-ROVIRA, crec que amb aquest article l'encerta i molt.

Aquí un indignat, catalanista i independentista.
No estic d'acord amb que sigui una indignació espanyola. És una indignació general, i si m'apura els catalans encara tenim més motius per estar-ho.
Comenta que només hi havia pancartes en castellà, la qual cosa és falça. Ja veig que no es va passar cap dia per l'acampada. Jo diria que hi havia més o menys un 40% de pancartes en català. I això ja és més que el percentatge de català que es parla als carrers de l'àrea metropolitana de Barcelona. La qual cosa ve a confirmar la mostra heterogènea d'indignats.
N'hi havia una que em va agradar especialment que resava "Democràcia real ja i si no me la tallo i em faig monja".
El que no és de rebut ni tolerable és que tracti per sota dels polítics a la gent indignada que els increpa, després de fer una gestió horrorosa i terrible en el poder.

Que qui ens hem cregut que sóm? Sóm el poble mateix que vostè i els de la seva clase haurien d'haver defensat i representat a mort en front d'altres poders fàctics.

Bona tarda

De la millor escola del franquisme: conspiració judeo-masònica, agents de Moscou, serveis secrets enemics, i tot perquè no li quadra, al Sr. Carod-el-del-cotxe, la realitat amb el joc de rol en què porta vivint des de fa trenta anys. I no es tracta de què estigui enganyat, o no hi vegi prou clar, no: és que si el Sr. Carod no viu del joc de rol, de què ha de viure?

I els catalans no tenim dret a indignar-nos? Per exemple d'haver estat regits per polítics boca-molls i esperpèntics, com és el cas (i segueix sent)?

Laia, he entrat a llegir l'article i m'ha fet il·lusió veure el teu comentari. A casa nostra, que som i serem catalans, hem votat Pirates en les autonòmiques i municipals.

Creiem en el dret de decidir-ho tot, entre altres coses, la independència. Democràcia participativa ja!

CAROD ROVIRA, L'HAS CLAVAT!!!
ET FELICITO PERQUE AIXÒ ÉS EL QUE ES VEIA JA DES DE FA MOLTS DIES, I ARA AMB LA PORQUERIA FEIXISTA D'IMPEDIR LA REUNIO DEL PARLAMENT CATALÀ S'HA VIST CLARAMENT QUI SÓN AQUESTS "PERROFLAUTES ESPANYOLS" I QUI ELS DIRIGEIS -L'ULTRADRETA- .

QUATRE PÒTOLS FAN MOLT DE SOROLL, QUINA VERGONYA, QUE EL SR. FELIP PUIG NO GOSI FER LA SEVA FEINA, I TREGUI 3000 MOSSOS D'ESQUADRA I FACI FORA AQUESTA PÚRRIA DE CATALUNYA!!

AIXÒ ESPERÀVEM MOLTA GENT DES DE FA DIES, DES DE QUE EM VAIG ACOSTAR A LA PLAÇA CATALUNYA I VAIG VEURE LA POTOLADA PORRERA AMB ELS SEUS GOSSOS BRUTS I PELUTS. ARA HI HA GENT QUE HO TÉ MÉS CLAR, PERÒ ENCARA FALTA L'ACTUACIÓ DEFINITIVA PER FER-LOS FORA A GARROTADES, SI A GARROTADES, QUE ÉS L'UNICA COSA QUE ENTENEN AQUESTS PORCS AMB UN OS A L'ESQUENA PER TREBALLAR!!!

UNA ABRAÇADA CARDOD, M'ALEGRO QUE SEGUEIXIS TANT LÚCID! ...DESPRÉS DE LES CAGADETES QUE HAS COMÈS, POTSER TORNES A REVIFAR I , ESPEREM, QUE EN UN FUTUR PROPER AJUDIS LA NOSTRA NACIÓ A SER LLIURE I INDEPENDENT.

@Laia 16/06/2011 a les 16:59, la catalanitat s'ha d'exercir cultural i nacionalment i cap de les dues coses ho fan els indignats.

Parleu molt dels bancs, la dretona, los chirizos i les retallades... pero calleu i calleu quan es tracta de denunciar el mal sistema de finançament que tenim els catalans i el malbaratament que en fan a Madrid. Què feu els ex-votants d'ERC perquè aquesta reivindicació no es tingui en consideració? per què ningú parla d'això quan es parla de les retallades? jo m'indigno de persones com vosaltres, que doneu suport i amplifiqueu el missatge populista i demagogic de l'espanyolisme tronat. Vés per on!

A mi a plaça Catalunya s'em va prohibir intervenir en català les primeres setmanes "para que nos entendamos todos" i m'ho ha dir una noia amb accént com a mínim de Bueno Aires. No hi he tornat més. Vés per on!

Els indignats es negen a incloure el dret d'autodeterminació al document tot i estar aprovat en Assemblea o treure la referència a Catalunya. Quin sentit de la democràcia i quina manera més ridicula de marcar paquet nacionalista (espanyol). Vés per on!

Això només pot passar en una generació de joves que no han donat mai la guerra civil a l'escola. Sempre s'acaba el curs abans d'arribar aquest temari. Vés per on! Molts us adonarieu que l'anarquisme i l'extrema esquerra espanyola us estan manipulant. Vés per on! Esteu/m perdent en el temps amb una causa q no és la nostra. Podríem estar vivint com a Holanda i us poseu a intentar reformar a Espanya. Deu n'hi do! i tu votaves ERC? doncs quin rentat de cervell tant fotut!

Indignado de que mientras mis hijos estudian en barracones, su gobierno inauguraba escuelas en el sur de Francia, pagadas con mis impuestos.
Indignado de que las leyes se las han estado pasando por el forro mientras que a nosotros nos aplican sanciones y multas.
Indignado de que en vez de buscar la unión entre la gente parezca encantado de buscar el lío
Indignado de tener que pagar la declaración de la renta para que Ud. se vaya de vacaciones a mi costa.
Indignado de que los políticos, al ver que se les acaba el chollo anden intentando meter el tema del independentismo para acabar con nuestra indignación.
Indignado de tanto chorizo metido en Corts Valencianas, Parlaments, Congresos, Consells varios...
INDIGNADO, AQUÍ Y EN LA REPÚBLICA DEMOCRÁTICA CHINA.

Esteu indignats oi?. Jo també!. Voleu arreglar el món?. Jo també!. Però per arreglar alguna cosa, s'ha de començar pel que és més proper i això és un principi bàsic fonamental. La distribució espanyola de les despeses és 50% Adm. Central, 35% Autonomies, 15% Ajuntaments. Amb el 35% es paga la sanitat, la seguretat, l'ensenyament i altres coses més. Amb el 15%, els ajuntaments fan el que poden. I amb el 50%?. Què en fa l'Adm. Central?. Doncs jo us ho diré: monarquia, exèrcit, ambaixades, tribunals, infrastructures, etc. Com que els ingressos (IS, IVA, IRPF) han baixat, tot s'ha de reduir, però resulta que s'obliga a les autonomies a retallar del 35% que és el bàsic de sanitat, ensenyament i seguretat, mentre que del 50% que serveix per pagar AVEs, PERs, ambaixadors, això que no ho toquin, perquè els secretaris, sotsecretaris, caps de negociat, etc que estan tot el dia en connivència amb els lobbies de les constructores, banca i grans empreses, puguin disposar de com gastar-se'ls. On està la corrupció?. Em sembla que els indignats s'equivoquen de lloc i han de dirigir les seves queixes cap a Madrid enlloc de fer-ho al Parlament. I si volen arreglar els seus problemes, ho tenen molt fàcil, votar per la independència de Catalunya i ja està. Farem un Estat eficient, honest i productiu amb altes cotes de benestar. En canvi si volem arreglar Espanya i el món acabarem en res i més arruinats que ningú, pequè arriba un moment que les coses ja no es poden arreglar i és millor començar de nou i procurar per nosaltres mateixos i ajudar-nos tots, però primer nosaltres i després ja ajudarem als altres. M'enteneu?

vaya panfleto desinformativo... se huele el miedo que teneis los políticos a q os desmonten vuestro chiringuito de prebendas y privilegios

Molt bon article!!! clar i català

A l'anna, 16/06/2011 a les 12:36
vinga, va...
Que et sentis espanyola, en tens tot el dret i no n'has de demanar permís, visquis on visquis, aquí o a Noruega.... Però una altra cosa és en quin idioma t'has de comunicar amb els teus conciutadans: en aquest cas vas molt equivocada, o és que no has entès un borrall.

Si haguessis nascut a Noruega, no t'haurien obligat a parlar el noruec, oi?... hauries pogut viure perfectament parlant el que volguessis, castellà, català o fins i tot suec, enlloc de noruec, i t'hi hauries entès perfectament, oi? Sense que ningú ho trobés extrany ni t'ho reprovés.

En efecte, vinga va!!!!

En este artículo de Carod-Rovira hay racismo contra los españoles, teoría de la conspiración sin pruebas y falsedades varias. Un vómito de prejuicios llenos de odio de alguien que sólo conoce del movimiento de los indignados aquello que algunos totalitarios catalanistas con obsesiones patológicas le cuentan.
Una cosa algún día tendréis que entender. La sociedad catalana siempre ha ido más allá, mucho más, de las imposiciones lingüísticas e identitarias de la élite catalanista. Algún día eso tenía que explotaros en la cara.
La sociedad catalana es masivamente bilingüe y no podréis poner multas lingüísticas a los que no escriban en catalán "como mínimo" y obligar con "normalidad" a la gente a expresarse en catalán. Ente los indignados hay algo que odiáis: libertad de expresión, que incluye la lengua.

Carod no s'en recorda de quan era part del govern i no va fer res per deslligar-se dels seus socis "espanyols". Ara vol que els indignats que no parlin català a Plaça Catalunya se´n vagin "allá on els correspon: al seu país". I això ho diu un politic que s'anomena "esquerres". I qué fa ERC en el Parlament de Madrid?

Molt bé Carod. Falta alguna person que posi els punts sobre les is. S'ha de descriure la realitat tal i com és. Les assemblees han tardat dies a votar el dret de l'audoterminació!
Les independentistes necessitem un líder que pugui aglutinar masses. Endavant Carod!

Molt bon article, llàstima que l'ha escrit qui l'ha escrit i que, per tant, té 0 credibilitat. Recordo que aquest tiu vol fer una coalició amb federalistes (espanyols que volen salvar l'imperi).

Amb aquest article exclou a tots els indignats que som catalanistes i fins i tot independentistes. A tota la gent de catalan revolution que ha lluitat per a que els indignats incloguin com a fonamental el 'dret a l'autodeterminació del poble català', cosa poc típica d'espanyols i espanyolistes. Ahir jo vaig ser REALMENT, no com vostè que s'alimenta de dades publicades a on a vostè li interessa llegir, amb els indignats a plaça St. Jaume i totes les assamblees es van fer en català.
No m'expliqui històries. Jo hi he estat realment. Baixi a la plaça i si no li agrada el que veu agafi un megàfon i enraoni.

Me ha faltado leer que el movimiento de los indignados en una "conjura judeo-masónica en contra de los principios del movimiento de refundación de la nación catalana".
Tan difícil de entender es que este es un movimiento que quiere denunciar la ineptitud de nuestros gestores y políticos,(sí, políticos)
Respecto a que nos teníamos que haber indignado en tiempos de los Reyes Católicos, creo que raya en el surrealismo.

Qui li ha escrit això? El Salvador Sostres?

indignant es que vostè (llàstima que no ho llegirà) entri al govern tan si com no sense portar a terme el que ara "torna" a predicar (independència),
indignant es que no pugui entendre que democràcia real es preguntar a el poble tots els temes de gran calat (ara es podria fer per internet però no es fa) i si l'independència també es una pregunta de gran calat (potser la que mes)
indignant es que s'utilitzi mossos de paisà per exaltar a joves fàcilment excitables, que ells els arraconin i que no surti per la tv o se'n parli a la ràdio o a la premsa (a exempció de rac1 que es de l'unica que en tinc reconeixement)
indignant es que les llistes dels partits es triïn des de la cúupula del partit, potser alguns trien el primer de la llista però i la resta? i la cúpula? al seu ex-partit es canvia només quan unes eleccions van malament...
indignant es que es rescati bancs i caixes quan ells han provocat la crisis, tinguin beneficis astronòmics es reparteixin el botí i no arribin les ajudes als centenars de empreses que han agut de tancar portant així a centenars de famílies al carrer
indignant es que la classe política no pugui ni vulgui entendre que el poble els hi ha dit que prou de donar solucions que només beneficien a aquells que ja en tenen
indignant es que els partits actuals en lloc de donar solucions es critiquin els uns als altres com un pati de col·legi

jo soc un indignat amb la classe política, aquells que diuen hi ha altres partits m'agradaria recordar-los que la llei d'homs fa pràcticament impossible que partits petits pugin optar a ser grans, perquè la llei de mitjans prohibeix parlar d'un partit que no tingui representació i si en te poca en prou feines s'en parla (com SI, pirata.cat, reagrupament, ... que es van presentar però no tenien opció perquè el seu missatge no va arribar i si no tenen diners per propaganda...)
bon dia

Me ha faltado leer que se trata de una "conjura judeo-masónica que ataca a los principios básicos del movimiento de nuestro país, Catalunya".
Estar indignado es un estado al que nos habéis llevado vosotros, los políticos , con vuestra ineptitud. ¿Os lo hemos de explicar más veces?.
Hablar de que el personal se tenía que haber indignado en tiempos de los Reyes Católicos ya es surrealista.

indignant es que vostè (llàstima que no ho llegirà) entri al govern tan si com no sense portar a terme el que ara "torna" a predicar (independència),
indignant es que no pugui entendre que democràcia real es preguntar a el poble tots els temes de gran calat (ara es podria fer per internet però no es fa) i si l'independència també es una pregunta de gran calat (potser la que mes)
indignant es que s'utilitzi mossos de paisà per exaltar a joves fàcilment excitables, que ells els arraconin i que no surti per la tv o se'n parli a la ràdio o a la premsa (a exempció de rac1 que es de l'unica que en tinc reconeixement)
indignant es que les llistes dels partits es triïn des de la cúupula del partit, potser alguns trien el primer de la llista però i la resta? i la cúpula? al seu ex-partit es canvia només quan unes eleccions van malament...
indignant es que es rescati bancs i caixes quan ells han provocat la crisis, tinguin beneficis astronòmics es reparteixin el botí i no arribin les ajudes als centenars de empreses que han agut de tancar portant així a centenars de famílies al carrer
indignant es que la classe política no pugui ni vulgui entendre que el poble els hi ha dit que prou de donar solucions que només beneficien a aquells que ja en tenen
indignant es que els partits actuals en lloc de donar solucions es critiquin els uns als altres com un pati de col·legi

jo soc un indignat amb la classe política, aquells que diuen hi ha altres partits m'agradaria recordar-los que la llei d'homs fa pràcticament impossible que partits petits pugin optar a ser grans, perquè la llei de mitjans prohibeix parlar d'un partit que no tingui representació i si en te poca en prou feines s'en parla (com SI, pirata.cat, reagrupament, ... que es van presentar però no tenien opció perquè el seu missatge no va arribar i si no tenen diners per propaganda...)
bon dia

Només amb que demanessin la fi de l'expoli fiscal o si més no la proclamació de la independència, tots els catalans pagariem menys impostos, rebriem més prestacions i tindriem feina.

Cal ser molt babau per deixar-se enganyar pel castellanisme que no vol el nostre bé.

"és el poble de Catalunya qui els ha votat"
De "poble de Catalunya" re. El 40% de la població amb dret a vot no ho va fer; i el número de votants d'altres partits sumats supera als de CiU. Això no justifica que tres mil persones tinguin una mena d'al.lucinació de masses i es creguin més legitimades moralment que uns altres a qui tres milions de persones han votat (a través dels seus partits), votants que aparentment combreguen amb la democràcia representativa.

... quanta demagògia, quants tòpics, quants prejudicis. Josep-Lluís, baixa a la plaça.

Que en aquest país els únics indignats de veritat som els que ens sentim catalans i ens sap greu veure com aquest país (PP. CC.) és sotmès, vexat, esquarterat, i expoliat constantment. FEM LA NOSTRA VIA...SENSE ESPANYOLISTES, ni de "izquierdas" ni de "derechas".

Alguns dels parlamentaris suposadament agredits també són "espanyols", no, senyor Carod? Haurien de marxar també "al seu país"?

T'hauras quedat a gust despres de dir aquestes bejenades.
Que et quedi ben clar, Carod: TU NO REPRESENTES A NINGU.
Tenint en compte els porcentatges de abstencio y vots en blanc, el diputats representan a ben poca gent, sense tenir en compte que mai compleixen les seves promeses electorals.

Y si tant et desagrada la violencia, haurias de comdemnar el terrorisme separatiste que ha atemtat en diferents ocasions contra representants democratics del poble, ja que tens "pels membres del Parlament, el respecte que em mereix el fet que és el poble de Catalunya qui els ha votat, més enllà de la meva simpatia ideològica i personal cap a alguns d’ells".
HIPOCRITA!!!!

Sr Carod hi ha una frase especialment important en el seu article perquè va més enllà de la critica concreta dels actes d'ahir. Ha fet una valoració profunda del que signifiquen els indignados quan diu que "Aquest internacionalisme progre, que va d’apàtrida, d’anacional, de cosmopolita, quan s’expressa en el marc d’una nació no normalitzada políticament, no fa res més que el joc al nacionalisme dominant: l’espanyol". Aquí l'ha clavat.

Ahir els motius de la mobilització eren "aturar el parlament" (frase d'un comunicat oficial dels indignados) perquè anaven aprovar lleis que autoanomenen injustes (les retallades). M'he pres la molèstia de llegir el comunitat dels indignados sobre aquest tema. L'articles es diu "l'origen del deficit" (
http://bit.ly/lbAtyF
).

Com era d'esperar el marc de referència nacional per analitzar el dèficit, l'origen i les consequències d'aquest problema és només l'espanyol. Són profundament espanyolistes i mentiders. I per què dic això? perquè quan parlen d'aquests temes sempre deixen fora del debat totes aquelles causes que tenen a veure amb questions relacionades amb l'autogovern i la sobirania catalana. Per què no diuen res de la injusticia del deficit fiscal? de l'actual sistema de finançament? per què no diuen que reduint un petit % d'aquest deficit fiscal no caldria fer retallades? per què no parlen de la mala gestió dels nostres recursos a la resta de l'Estat? etc...

Si aquest moviment no desapareix això acabarà amb una confrontació al carrer. Ahir molts ciutadans ens vam sentir insultats i humiliats per com havien tractat les institucions, els diputats o per veure com arribaven els dos presidents (govern i parlament). No hi ha una cosa que em recordi més els anys 30.

Ahir els representants dels indignados condemnaven la violencia del matí. Deien que ells no volien això ni havien demanat això i el Telenocies pro-indignados de TV3 amplificava el missatge. Quina barra tenen! Ens prenen per ximples! Ells van proposar el "Aturem el parlament" amb la no violencia. Això vol dir bloquejar l'activitat d'un parlament democràtic. Sense agredir els diputats però barrant l'entrada. En conclusió bloquejant un parlament. Això senyors indignados és també VIOLÈNCIA! La pitjor violència que s'ha vist mai en aquest país, a excepció del 23F.

Per acabar, el referent nacional hauria de ser Holanda, Suècia o Dinamarca i no pas Grècia.

Perroflautas, españolistas... Parece que incomoda un movimiento que no es controlado por los que siempre utilizan las calles.
Por cierto, por que se ocultan comentarios opuestos a este artículo que no son ofensivos??

Sempre he estat seguidor seu, però avui m'ha decepcionat. Avui ha demostrat que els que tenen un treball estable i un futur assegurat, siguin del partit que siguin, creuen que el sistema ja està bé. Amb els indignats hi ha catalans, independentistes i gent de tota classe, això si, molt jovent amb estudis universitaris. Vostè ha caigut amb el joc de la premsa oficialista i per una vegada està ajudant a l'Espanya profunda amb els seus arguments. El que va passar ahir no està bé, però potser caldria estudiar una miqueta més qui ho va començar abans de fer una analisi gratuita. Sóc d'esquerres i independentiste i estic indignat com tota aquesta gent. L'esquerra ha estat el govern hi ha fet coses bones, però la gent humil i treballadora en general, no ho ha notat gaire i hi heu estat molts anys governant. Espero que després de fer el seu article, tingui el valor de parlar amb gent d'aquesta que crítica, si vol només amb els que parlen i se senten catalans, i no s'amagui dins d'un helicopter o vehicle policial.

Molts dels manifestants espanyolistes s'han equivocat de lloc. Haurien d'estar a Madriz. Ni Catalunya ni Barcelona tenen cap culpa, doncs la Generalitat de moment es una sucursal o una simple administració marginal i perifèrica folklòrica al servei del gobierno de espanya, colonitzada i segrestada econòmica i llingüisticament com en l'epoca del siglo de oro.

Molt bé, Carod. Els indignats som els que ens em quedat a casa i mirat les imatges per televisió, i llegit els diaris, perplexos davant la complacència mediàtica d'aquest país envers una colla d'agitadors ignorants espanyols, amb les exepcions dels babaus ingenus que s'hi han sumat.

Molt bé, Carod. Els indignats som els que ens em quedat a casa i mirat les imatges per televisió, i llegit els diaris, perplexos davant la complacència mediàtica d'aquest país envers una colla d'agitadors ignorants espanyols, amb les exepcions dels babaus ingenus que s'hi han sumat.

Indingats anarquistes= Delinqüents, No podem permetre més permissivitat davant dels que volen el caos. El parlament de Catalunya és on resideix la sobirania de Catalunya, i ahir va haver-hi un intent de "cop d'estat". No a la invasió!!!

Sr. Carod, no acostumo a estar massa d'acord amb vostè, i això es remunta a l'època del primer tripartit. Tanmateix, amb aquest article, clar i català com pocs que hagi llegit darrerament, l'ha clavat, com es diu vulgarment. Personalment, m'hauria agradat veure si aquests mateixos indignats haurien tingut les galtes, o simplement la predisposició, d'anar a fer el que van fer ahir al Congrés dels Diputats.

De la prepotència estant, ens volen redimir i ensenyar el camí que ara toca, que naturalment és el seu...La resposta s'ha de fer . estil Guardiola -, es a dir, respondre en el camp jugant a futbol i no fent cas a les provocacions

Si "tots" els espaÑols i els Catalans creueu que tots els polítics són una colla de cagats, oportunistes i aprofitats, com és que governen...perquè els han votat? coi, potser a Democràcia real seria participar més a unes eleccions, per exemple....hi ha moltes paperetes quan vas a votar.

Brillant! Algú ho havia de dir! Prou de colons i invasors ara disfressats d''indignats', que tenen o han tingut via directa amb Rosa Díez (cas del senyor Francisco Garrobo, nacionalista espanyol i olé). I prou de tolerar atropellaments a la democràcia i al Parlament. A la garjola amb tots ells!!!

Molt bé, Carod, molt be!!!!

Sembla que va agafant pes l'opinió de que els indignats de la Plaça Catalunya son una mena de cavall de Troia espanyolista que ens han colocat a Catalunya aprofitant la crisi i la decepció d'una joventut que pateix en primera persona moltes de les bofetades, pisos carisims, poca feina, etc.

En la meva opinió això és un judici superficial, dels típics que ens fan perdre la posició als catalans.

Potser si que agents del CNI procuren atacar Catalunya amb aquest moviment mirant de moure'l segons els seus interesos anti-catalans, però els catalans no podem oblidar que aquest moviment te unes raons justes per queixar-se i que més democracia és justament el que volem nosaltres quan reivindiquem el nostre dret a l'autodeterminació.

De fet el sistema que ha maltractat aquests joves és exactament el mateix que maltracta els catalans. És el sistema resultant d'un pacte amb els franquistes que va establir una democracia coixa a tota Espanya. Ja és hora de construir una democracia que no sigui la partitocracia controlada que tenim. El poble ha de poder escullir els seus representants i no els partits, i a més ha de veure reconegut el seu dret a l'autodeterminació.

Aquest moviment no s'ha d'excomulgar sino que s'ha d'integrar en el moviment independentista català. Discutint la teoria com es va fer quan es va imposar que els indignats de Barcelona reconeguessin el dret d'autodeterminació dels catalans i també mostrant la força pacífica dels indignats catalans si cal una altre vegada, omplint unes quantes places de Barcelona a més de la Plaça Catalunya i reclamant més democracia, una democracia real, i el dret d'autodeterminació.

Una última cosa. A més d'alguns d'UPyD hi ha molts catalans entre els indignats de la Plaça Catalunya. Això no és pot pasar per alt.

oh-le-le
oh-la-la...

ser del barça és
el millor què hi ha.

in-de-pen
dèn-ci-a...

ser català és
el millor què hi ha.

Per si l'interessa als dits periodistes (o manipuladors pijo progres muticulti sempre mirant a la Puerta del Sol -no arriben més enllà i a Palestina o el Sahara-) els podem donar les cares d'alguns indignats molt treballadors i ben conetacts (amb la Puerta del Sol i el EPeriodico) que ens podrien treure de dubtes a uns quan si són o no del CNI. Alguns vist els seus interessos i el ordeno i mando que es gastaven ens van cridar l'atenció al periodisme manipulador i mimador d'incivics ESP? No els hi calia està clar. Vull i els hi exigeixo m'informin si ho són o no ho són. Proposo als catalans fer una acampada catalana i pacifica davant del col.legi de periodistes doncs són molts que estem molt i molt indignats d'aquesta prema que hem de suportar manipuladora, sectaria i tapa merda de l'estat ESP que hem de suportar des de fa anys ... Com que ni tan sols s'han atansat per la Pça Catalunya ja els durem la informació.

Doncs s'han cregut el que pensen tots el espanyols i creiem tambe molts catalans, que els diputats de la Generalitat (amb 3 o 4 honroses excepcions), per desgracia nostra, son una colla de cagats, d'oportunistes i aprofitats. I a la vista esta.