Benvolgut lector, com va per Catalunya? M’arriben notícies per que els indignats ja s’han passat tres pobles i se n’han anat a atacar el Parlament i que les seves demandes són cada dia més estrambòtiques. Afortunadament, la premsa internacional ja se n’ha cansat.

T’escric des de la piscina d’un hotel a prop de Tunis, després de la feina. És un hotel enorme davant la platja, però estic gairebé sol en plena temporada alta. Aquest serà un any perdut per a l’economia en tots els sectors, però sobretot pel turisme. La por als altercats i les manifestacions de febrer i març va fer que les grans agències cancel·lessin les reserves i poques persones s’han atrevit a venir pel seu compte.

Tot i així, el país respira optimisme. Des dels taxistes fins el director de la Borsa de Tunis, tots m’han dit que les eleccions d’octubre seran un èxit i que l’any que ve els turistes i els inversors tornaran en massa al primer país àrab democràtic de la història. Ho espero de debò, Tunísia té enormes potencialitats que van quedar relegades per culpa d’un govern de gàngsters. Un port natural enorme, terrenys, una població educada que parla idiomes... Només els falta tornar a l’estabilitat i que el govern no sucumbeixi al populisme de dretes, d’esquerres o a l’islamisme. No és poca cosa.

I és que sembla mentida, però el 23 d’octubre la ciutadania d’aquest país anirà a unes eleccions lliures per primer cop en la seva història. Tot i que inicialment estaven previstes per al mes de juliol, la setmana passada el govern de transició va decidir ajornar-les fins a la tardor per donar temps a que les estructures dels partits es posin en marxa.

Gairebé 200 partits han aparegut de sota les pedres durant els darrers mesos. D’aquests, més de 80 ja han estat legalitzats, entre els quals el polèmic Ennahda. Aquesta organització, ben connectada amb el moviment dels Germans Musulmans, ha passat de lluitar per l’establiment d’un estat islàmic a equiparar-se a la democràcia turca i l’AKP de Tayip Erdogan com a exemple de partit islamista moderat. A l’hora de la veritat ningú sap què pot passar, però sembla haver-hi consens per respectar el desig de democràcia i llibertat de la revolució de gener. El PSG (socialista), el PCOT (comunista) i una coalició de centre liberal que podria pivotar al voltant del Congrés per la República (CPR) són els contrapoders amb més possiblitats. En qualsevol cas, tot indica que els seients de l’Assemblea Nacional estaran molt repartits i caldrà arribar a grans acords de país per escriure la nova constitució.

Mentrestant, els tunisians gaudeixen d’una eina que els havia estat negada fins ara: Internet lliure. La febre per posar-se al dia és tan alta que algunes empreses han hagut de tallar l’accés a Youtube perquè els seus empleats es passaven el dia mirant vídeos. I una dada que ha xocat tots els estaments de la societat tunisiana: Dels 50 webs més visitats els últims mesos, 5 eren pornogràfics. Això, sens dubte, els apropa a Europa, però ha fet reaccionar fins i tot el govern de transició, que ha caigut en pràctiques del règim anterior i ha bloquejat els llocs web eròtics al país. És la bellesa de la democràcia, amb totes les seves contradiccions. Unes contradiccions que segons quins indignats no semblen disposats a assumir, ni aquí ni a Catalunya.

Cordialment, Adrià
http://www.twitter.com/adriaalsina