Efectivament, Oriol, de Montreux. El senyor Tarradellas ho va dir ben clar "Ciutadans de Catalunya", establint la diferència, com a qualsevol altre lloc de la Terra. Després va venir l'altre President (o sigui, l'altre virrei de la corona borbònica) i va voler-ho adobar, tractant d'integrar però amb el lliri a la mà, i el que va fer és confondre el personal, així de clar.

NO ÉS CATALÀ qualsevol ciutadà que visqui i treballi a Catalunya, i punt. Un francès es passarà anys vivint aquí, però seguirà essent francès, i un espanyol, tres quarts del mateix. Les següents generacions, tan sols seran catalanes si ells mateixos s'hi senten i s'identifiquen amb el païs d'acollida dels pares, avis, etc... Com l'Anònim, 15/06/2011 a les 18:05 (CULTURA. MILITÀNCIA. COMPROMÍS), per cert, felicitats i gràcies, company, tu si que ho has entès!

El que diu que és català i a més es sent espanyol, o no entén res o menteix, com com el que diu que és noruec però també es sent suec... Tingueu-ho present, ara i sempre!!!!

Hi haurà divisió fins que no hi hagi referèndum oficial. Tant costa convocar-lo?

Et veig molt optimista, potser massa. Tant d ebo l'encertis però em sembla que no serà pas així. I si et penses que serà fàcil assimilar els immigrants perquè no tenen lligams amb Espanya...no t'enganyis

En 50 anys han vingut a Catalunya prop de 4 milions de persones de fora. D'ara en endavant no en vindran tants. L'economia ja no tornarà mai més a ser com abans. I ja no hi cabem tanta gent. El futur és dels països emergents. Tindrem temps per assimilar els nouvinguts. I a causa de les poques oportunitats que tindran hauran d'espuar molt més, ço és, hauran d'aprendre bé el català cosa que no era pas necessària fa uns anys. A més a més els estrangers no tenen lligams amb Espanya com tenien els altres milions d'emigrants dels anus 60 i 70.
Oli en un llum. Anirem cada vegada millor
Tot sens dubte serà millor que el que ha estat abans

Sí, però no oblidis que d'aquí 20 anys els immigrants seran la meitat de la població i tindran dret a vot i a ser candidats. I no et pensis que tenen unes ganes boges d'integrar-se...

No, només dues. De moment i per algun temps, només compten els que són nacionals espanyols, que són els catalans "de sempre" i els immigrants de regions espanyoles amb llur descendència que roman fidel a la llengua i la identitat de l'altra nació.

Jo crec que n'hi ha tres:
- La catalana: formada per aquells ciutadans de Catalunya que ens sentim catalans. Bàsicament són catalans "de soca-rel" i alguns fills espanyols i immigrants i fills d'aquests.

-L'espanyola:formada pels que se senten espanyols. No em val "català i espanyol" pequè és incompatible. Sön espanyols i fills d'espanyols inadaptats i catalans "de tota la vida" renegats, fonamentalment degut a que ells o les seves famílies es van enriquir durant el franquisme. També alguns immigrants integren aquest grup.

-L'immigrant, que es divideix en 5 grups:
a) Musulmans de qualsevol país
b) Sud-americans
c) Xinesos
d) Europeus laborals
s) Europeus jubilats

Val a dir que els espanyols són bàsicament anticatalans perquè han estat educats per a això. A més, la majoria eren analfabets i van venir a una Catalunya on el català estava prohibit i no era necessari per a la vida quotidiana. Si li afegim la impermeabilitat dels espanyols i, especialment dels andalusos, a cultures que no siguin la seva, tenim que venien a treballar però també a reforçar l'"espanyolitat" de Catalunya. Aquest transplantament d epoblació ja el va fer Stalin a la URSS i els anglesos a Irlanda del Nord.De fet, sense aquesta població, a Catalunya el nacionalisme tindria un 90% de vots.

Però no oblidem que molts d'aquests espanyols i, sobre tot, els seus fillshan adoptat el català i són independentistes. Una minoria, sí, però força nombrosa. "Curiosament", formada pels que tenen més estudis. Els que només fan la secundària són espanyolistes.

De tota manera, el més important és no perdre de vista que el futur de Catalunya no el decidiran els espanyols ni els catalans, sinó els immigrants sud-americans i musulmans (també els xinesos, a l'ombra), que es faran amb el país gràcies a la passivitat dels dos primers grups.Mentre uns es dediquen a odiar Espanya en comptes de desfer-se'n i els altres intentan destruir tot rastre de catalanitat, ells van fent.

Estic cansat de fer pedagogia, estic cansat de callar-me per la convivencia. Ara, sol vull que no m´emprenyin. Molt aviat em trobaran....defensaré la meva patria a mort....sí! he dit a mort!

Potser sóc una excepció, però servidor és nascut i resident des de sempre a la comarca del Baix Llobregat; fill i nét de guàrdies civils originaris de Castella, per més inri. Tot i que vaig anar a l'escola a l'època franquista i mai vaig rebre una sola classe de català, jo sempre he estat 100% catalanoparlant, catalanopensant i catalanoescrivent, fins i tot amb el pare guàrdia civil (a qui també vaig convertir al pensament catalanista), i amb tothom qui m'he creuat durant els meus 52 anys de vida. El meu cognom és 100% castellà, però jo sóc català, catalanista, sobiranista i defensor màxim de la cultura catalana. Per entendre'ns: sóc de la ceba. Per què sóc així, us preguntareu? Doncs perquè de petit vaig anar a parar a bones mans, per dir-ho d'alguna manera, a un entorn on se'm va transmetre que ser català era un privilegi i no pas una creu, cas contrari avui dia potser seria una xarnego més del Baix Llobregat, d'aquests que voten PSOE o PP, o xalen d'allò més amb La Roja i es passen el dia al bar despotricant contra "los putos catalanes". Cultura, senyors, CULTURA; si no invertim diners, mitjans, temps i molta paciència en allunyar del seu entorn natural els petits xarneguets, per acollir-los al bressol de la cultura catalana, malament rai, perquè podem acabar convertint-nos en un reducte cultural decadent com avui dia és València o Mallorca, on autèntics impresentables de cognom català però parla i mentalitat castellana, es dediquen a carregar-se impúnement l'obra cultural i política que Catalunya va bastir durant segles en aquelles terres. CULTURA!!! MILITÀNCIA!!! COMPROMÍS!!! No hi ha cap altres mitjà per alliberar aquesta terra de la influència castellana.

El moviment geològic em sembla molt que té a veure amb l'aparició de televisions com Intereconomía, Canal, etc.

Els mitjans "fan" polítics. Per exemple, Jiménez Losantos ha "fet" Rosa Díez, i ell, Intereconomía, la Cope, Canal, etc. han fet i mantingut Ciutadans.

Anglada i Albiol els han fet tots uns homenets alguns d'aquests mitjans, també. Poca broma.

económica, els diners el disposem a Catalunya i per Catalunya.
objectiu : fer desaparèixer l éspoliació, que a més va creixent.
Tenim tot el dret a ser independents econòmica, moral i per dignitat, aquest és el camí per aconseguir-ho.

catalans!només tenim un camí...estat català independent i ara.. tot això implica unió cap un mateix objectiu o no tindrem cap mena de sortida en aquesta societat espanyolista

És una realitat. Tenim dues societats catalanes. I no només es percep amb les eleccions també ara amb el tema dels indigants. Hi ha molts amics i companys de feina que sempre s'han mantingut al marge de parlar sobre temes que fan referencia amb l'estatut i el finançament. I sempre m'han tractat com un extraterrestre pel meu grau d'implicació en aquests temes. Ara de sobte tota aquesta gent no para de parlar, implicar-se i enviar-me emails sobre el tema dels indignats. I no cal dir quina és la matriu nacional d'aquest moviment. Volen reformar Espanya, la llengua vehicular és el castellà i no tracten mai els temes relacionats amb el finançament català o la seva sobirania però alhora critiquen les retallades. La matriu sociològica implicada en aquest moviment representa l'esquerra espanyola, els sindicats, allò que serien els simpatitzats del PSOE, UPD i Ciutadans. Aquí tenim uns manifestant-se pel Passeig de Gràcia i un altres per la Plaça Catalunya. I estic parlant de la societat civil no pas dels partits, mitjans, etc.... Parlo d'allò que percebo. I dins de cada moviment hi ha matissos, independentistes indignats, etc... però el perfil de cada moviment te uns trets caracteristics que marca la majoria i que no es poden amagar. És trist però aquest país ha entrat en cul de sac. I no sé com podrem sortir-ne.

tot això és el resultat de no haver aconseguit el que huariem de ser .....un pais normal i amb un govern lliure i sobirà,respectat per tota la gent que vé de fora

Potser algun dia ens haurem de penedir d'allò que "és català tot el qui viu i treballa a Catalunya".

Enlloc d'acceptar-ho com una demostració de generositat i integració, molts dels beneficiaris s'ho han pres al peu de la lletra fins al punt de sentir-se prou segurs com per practicar l'exclusió contra d'altres immigrants.

Si el 1976 ó 1977 hi hagués hagut una Plataforma per Catalunya, no espanyolista, sinó catalanista, amb el mateix discurs -perfectament possible pel que fa a la relació d'immigració i delinqüència, etc.-, potser no hauria fet res més que provocar una immensa discòrdia social, però almenys hauria estat un final "amb honor", i no una abaixada permanent de pantalons.

Com deia el manifest d'"Els Marges", allò de parlar de "xarnegos" no estava gens bé, però demostrava l'existència d'una consciència de poble, de nació, la mateixa que demostren els espanyols instal.lats a Catalunya contra els "moros".

A Catalunya no es vota en clau de dretes i esquerres, es vota en clau etnica. tal com han demostrat tots els estudis de temes electorals que s'han fet a la Universitat Autonoma de Barcelona.

Els parametres que defineixen el vot son dos essencials:
1.- la llengua que es parla.
2.- El lloc de naixement d'un mateix o dels pares.

I ja està!

El que passa es que tot i que se sabia perfectament, això s'ha volgut amagar durant anys i panys perque aixo contradeia totes les fabulacions del PSC i ICV sobre que som un sol poble.

Mentre la independencia era remota, els espanyols estaven tan tranquils, perquè els catalans callavem i pagavem.

Quan el panorama s'ha començat a aclarir, emergeix un espanyolisme que te com a unic objectiu la destruccio de la nostra llengua i la nostra cultura i la nostra economia, tal com Espanya ha fet en totes les colònies que ha dominat i depredat.

I d'aquests catalans de tota la vida que voten PP no ens en parleu gaire, perque son quatre gats i sinó mireu quants alcaldes i regidors te el PP alla on no hi ha emigrants espanyols. A Osona, amb 145.000 habitants no tenen ni un sol regidor des de fa dues legislatures i en altres comarques mes del mateix.

Espanya es una teoria etnicista, i els espanyols es comporten com a etnicistes fanatics, però com en tot procés politic, només ensenyen les dents quan el conflicte s'aguditza.

D'aqui ve el fracàs d'ERC, que va voler anar a evagelitzar els colons espanyols del Baix Llobregat quan el que havia de fer era controlar i blindar el independentisme de 2,5 milions de catalans de socarrel, els necessaris per guanyar un referendum. Que el Baix Llobregat vota no a la independencia aixo ja ha d'estar asumit, no podem pas aspirar a guanyar el referendum per un 99% dels vots, és obvi.
Amb un 51% n'hi ha prou, i per tenir aquest 51% no cal anar a evangelitzar el Baix Llobregat mentre et deixes perdre Girona.
No s'havia vist de cap empresa que per guanyar uns hipotetics clients es deixés perdre els que ja tenia. Es el que ha fet ERC.

Estimat fatxa: Catalunya serà un lloc millor el dia que vostès entenguin que hi havem catalans que NO ens sentim espanyols i que els catalans tenim dret a dir si volem la independència o no

...entre Catalunya i Espanya és l'expressió d'un conflicte no ressolt entre una comunitat que malda per sobreviure als atacs d'una altra que vol fagocitar-la; la cosa fa segles que dura. Els espanyols ho han sabut sempre; els catalans es divideixen entre els qui no volen saber-ho i els que ho saben, ho rebutgen i ho rebutjaràn sempre.

En la mesuraque vagi creixent el nombre d'aquests últims, el conflicte s'aproparà al seu desenllaç. Tant de bó aquest sigui pacífic; si no ho és, benvingut sigui de totes maneres.

Els partits del nacionalisme catalanista diuen que votar PP i PSC es permetre que es prenguin decisions fora de l'àmbit català, què decideixen "a madrit" allò què afecta a Berga i què per això s'ha de votar nacionalisme.
Bé, a Castelldefels CIU ha permès que governi el PP obeint ordres de BCN, per què? senzill, Mas ha tret de la Camacho l'abstenció als presupostos catalans i recolçament a la Diputació.
I aquí ve la meva reflexió:
Per què hem de permetre a Castelldefels que l'alcalde sigui triat en funció de interessos aliens a Castelldefels?
Per què hem de formar part d'un acord de interessos de partits i no per la idoneitat de la persona i de les necesitats de la ciutat?
No és això, precísament, el que denuncien els nacionalistes?
Què passa, què el centralisme de barretina si què és adient?
Senyors de CIU, a otro con ese rollo..

Conec molt bé aquesta gent (hi tinc família) que amb tanta facilitat pot passar de votar PSC (PSOE) a PP, i que en canvi no voten mai partits catalans. Els medis de comunicació parlen de nacionalistes quan es refereixen als catalans, però en realitat aquesta gent és molt més nacionalista, el seu pensament gira entorn d'Espanya i res més, sembla que la resta de món, més enllà de les fronteres de la seva Espanya no existeixi res més. Ah i sovint són beligerants en contra del català i traspuen un nacionalisme agressiu.

Felicitats Salvador,per tocar el gran tema "tabú" del nostre pais (catalans Vs espanyols)pero gens sorprés de que caiguis en el mateix parany que tota la resta de periodistes i politics que algun cop n'han parlat:no es veritat que "correm el risc" de fer una Catalunya "dual"... ho ha sigut SEMPRE!!! i només s'han evitat els enfrontaments (fins ara) perque els catalans hem callat i hem pagat i ens han robat,(i seguiran fent-ho ),fins que diguem prou.
Perqué hem callat fins ara? Home els nostres pares i avis van rebre molt (guerra civil + dictadura 40 anys)i ens han transmés una mentalitat molt "derrotista" en aquest tema,i també hem necessitat tots plegats uns anys d'estabilitat i "tranquilitat" democràtica,pero la situació ja fa temps que es insostenible (els espanyols,ja fa molt que ho tenen clarissim) i ara només falta que ens unim els catalans (el més dificil!).

Això de les dues societats és cert. Però aquí no és com a Bèlgica, on flamencs i valons no es casen, sinó que aquí les famílies "mixtes" són legió.
Per saber si algú "és" català, mira-li el cognom (nascuts abans del 1965). Mira-li el segon cognom (nascuts entre 1965 i 1990). Mira-li el segon cognom de sa mare (nascuts des del 1990)

Em sembla què ja hi han més de dos.

Al Tibet hi ha tibetants resistents i ocupants xinesos.Tu ja m'entens.

No hi ha pas "dues societats catalanes" perquè aquest "concepte" és simplement un eufemisme utilitzat per no dir clarament allò que tothom sap:

A Catalunya hi ha els Catalans i els Colons Espanyols, siguin de 1a, 2a o 3a generació. Aquests darrers parlen Espanyol a casa i arreu, s'entusiasmen amb Espanya i els seus èxits esportius i fins i tot ploren quan llur bandera és onejada.

Als 60-70, una colla de polítics i "intel.lectuals" porucs s'inventaren allò dels "catalanoparlants" i "castellanoparlants". A finals dels 70 amb l'ensenyament obligatori del català i la immersió lingüística, els fills dels emigrants Espanyols es deien ells mateixos "castellans" i als Catalans els anomenaven "catalans". I NO PASSAVA RES !

Però la imbecil.litat de les èlits catalanes ultrapassava els límits de llurs propis cervells i tragueren la fòrmula màgica reblada per l'Espanyol de l'Ano (perdó per no posar-hi la NY ESPANYOLA, però el meu teclat és SFR, suís francès i té totes les vocals accentuades catalanes, però no té pas la universal NY dels Espanyols) amb la frase que passarà a la Història de la Botifleria: "Català és qui viu i treballa a Catalunya". També els policies i guàrdies civils torturadors.

Quin país d'ases !

Som poc conscients que una part força important del vot del partit " d'esquerres i progressista "del PSOE, era simplement un vot ètnic. De vegades de manera més dissimulada i d'altres més directa, sempre quedava en l'ambient allò de que votaven a " los nuestros ".
La suposada integració dels espanyols de Catalunya,em sap greu dir-ho en terminologia balcànica però així ho veig, feta pel PSUC,als anys 70, fou més superficila del que un pot imaginar.
Àmplies capes de la poblacíó espanyola de Catalunya és acatalana o directament anticatalana.
CIU i el PSOE van pactar pau per territoris,uns la Catalunya catalana, els altres la metropolitana i mentrestant anar tirant del cuponet.
Això ara ha canviat,l'arribada de immigració d'arreu del món,la crisi econòmica cruel que patim i el pes cada cop més gran de partits espanyols d'extrema dreta,C'S,UPyD,o PxC i el pes cada cop més gran del PP a la nostra nació han trencat aquest equilibri de forces.
I encara algú pensa en la pluja fina, com deia el poeta, en el meu país no hi sap ploure....

La societat dual existeix i és entre nosaltres. I quan abans aflori, abans ens enfrontem entre nosaltres i abans en surti un vencedor, millor. L'estat actual de la cosa és esgotador i va en contra dels catalans.

Home, no es pot comparar la situacio. El de Castelldefels li pren als seus fills els diners que despres regala al cosi i al cunyat. Sense dubte es molt mes imbecil.

PPC i PSOE-c son vasos comunicants, els votants que perd un van a parar a l'altre, com a tota espanya. Nomes es la confirmacio de que l'eix que compta es el nacional. Ah! tambe hi ha algun despistat com Ros i companyia.