Papandreu demana unitat davant la situació crítica de Grècia

El primer ministre grec, George Papandreu, ha avisat que el país es troba en una 'creuada crítica' en què les conseqüències d'una 'fallida desendreçada' comportarien una 'catàstrofe per a la credibilitat' de Grècia i els seus bancs. Papandreu fa front a una moció de confiança que ell mateix va sol·licitar per tal de renfrendar la confiança del sistema polític grec.

El primer ministre ha defensat la intervenció del Fons Monetari Internacional (FMI) en el procés de recuperació econòmica i ha demanat als grec que presentin una imatge d'unitat. 'L'FMI i la Unió Europea volen que Grècia s'aixequi sola', ha afirmat, i ha recordat que les reserves d'efectiu de Grècia s'esgotaran aviat si no rep l'ajuda d'ambdues institucions.

D'aquesta manera, ha demanat al parlament que doni suport al nou gabinet a través de les dures reformes econòmiques que Grècia haurà d'aplicar a instàncies de l'FMI i el Banc Mundial. Un nou govern que 'corregirà les injustícies que van aparèixer a l'hora de posar en marxa el primer pla de rescat', segons que ha dit.

Reunió de l'eurogrup per desblocar el segon rescat

Els ministres d'Economia de l'eurozona es reuneixen avui de manera extraordinària a Luxemburg per mirar de desblocar el segon rescat de Grècia. El major obstacle ja va quedar superat després del pacte al qual van arribar divendres França i Alemanya sobre la participació dels bancs privats. Ara cal precisar els detalls tècnics, però no s'espera que avui pugui aprovar-se el nou pla d'ajuts a Atenes, que es calcula que s'endarrerirà fins l'11 de juliol.

Segons les previsions, avui els ministres d'Economia donaran el vist-i-plau al pagament del cinquè tram de l'actual rescat de 110.000 milions, que oscil·larà entre els 12.000 i 18.000 milions d'euros, sense el qual Grècia faria fallida aquest estiu. El Fons Monetari Internacional posarà la seva part d'aquest tram (uns 3.300 milions), tot i que en un principi havia amenaçat de suspendre l'ajuda a Grècia fins que no hi hagués acord.

El segon rescat ascendirà a uns 80.000 milions d'euros, que hauran d'aportar la UE i l'FMI, i que s'afegirà als 110.000 milions acordats l'any passat. S'espera, a més, una contribució dels bancs d'uns 25.000 milions, segons va informar el ministre de Finances belga, Didier Reynders.

Les turbulències en els mercats financers han forçat la cancellera alemanya, Angela Merkel, a fer marxa enrere en el seu enfrontament amb el Banc Central Europeu (BCE) i acceptar que la contribució del sector privat al nou pla d'ajuda sigui purament voluntària. Fins divendres, Alemanya pretenia que els bancs acceptessin un retard en el pagament del deute grec que s'orquestraria mitjançant un canvi voluntari dels bons que vencen en dos anys per uns altres que vencin en set anys.

El BCE va rebutjar frontalment aquesta opció perquè va dir que les agències d'avaluació la considerarien similar a un impagament, i això podria generar un efecte de contagi semblant al de la fallida de 2008 del banc nord-americà Lehman Brothers, que va desencadenar la fase més aguda de la crisi financera. 


Després de reunir-se amb el president francès, Nicolas Sarkozy, Merkel va recular i acceptà  la solució que defensa el BCE: convidar els bancs privats a comprar nous bons grecs quan vencin els que tenen en la seva cartera.

A falta de fixar les modalitats tècniques d'aquesta renovació voluntària de bons grecs, els ministres d'Economia de l'Eurozona tornaran a demanar a totes les forces polítiques gregues que aprovin al Parlament abans de final de mes l'últim pla d'ajust pactat amb la UE i l'FMI. Qualsevol nova ajuda a Atenes està supeditada a l'aplicació d'aquestes mesures, segons que han emfatitzat els últims dies els líders europeus.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF