Lleida

Autor/a: Ramon Camats

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Regidor-Portaveu d'ICV a la Paeria

Mitjans on s'ha publicat l'article: Segre, La Mañana, araponent

Recordo que, durant la meva infància, al meu poble no hi havia abocador de residus de cap mena. Les restes orgàniques anaven a parar a les menjadores dels porcs que cada família criava, els pots de vidre eren reutilitzats per a posar-hi melmelades o confitures, els envasos de les cerveses es guardaven per a ser retornats, les llaunes es convertien uns cops en testos i altres en abeuradors per a les gàbies dels conills... Ara tot plegat pot fer riure a més d'un, però la realitat era que els pagesos no feien malbé res, ho reciclaven tot i, sense saber-ho, contribuïen al que avui en dia anomenem "sostenibilitat del planeta".

El nostre forma de vida actual i el sistema productiu generen una quantitat de residus immensa. Produïm molt, comprem, llencem, tornem a comprar... Automòbils, rentadores, ordinadors..., no estan fabricats per a que "durin tota la vida" sinó perquè tinguin una vida molt curta. D'això en diuen "obsolescència incorporada o programada". La conseqüència immediata és que arreu acumulem tones i tones de metalls, de plàstics i altres materials que sovint no sabem com reciclar. Es dóna el cas de països europeus que utilitzen determinats països africans en vies de desenvolupament com a abocadors a cel obert dels seus propis residus industrials o d'altra mena.

Recorden que abans, fa uns anys, tots els envasos eren reciclables? Les cerveses, la llet, l'aigua... s'oferien en ampolles de vidre que, un cop consumides, havien de retornar-se als seus punts de venda per a la seva reutilització. Després, els productors van començar, amb l'argument de la comoditat del consumidor, a emprar envasos no retornables. El producte més emblemàtic el constitueix el TetraBrick, comercialitzat a partir de 1963. Moltes persones ignoren que aquest producte està fabricat amb 21 grams de cartró, 5,8 de polietilè i 1,4 grams d'alumini disposats en cinc làmines superposades. Les empreses que envasen els seus productes en els Bricks, diuen que són ecològics perquè es tracta de material reciclable, però en realitat el tipus de material de què estan fets no és biodegradable i, a més l'alumini que conté és altament contaminant. La seva destinació final, moltes vegades, no és altra que els abocadors i les incineradores.

Amb l'argument de la comoditat del consumidor, durant molts anys els productors s'han alliberat de la seva responsabilitat quant al reciclatge dels residus i als costos que comporta la seva gestió, que han recaigut en la societat. Tinguin present que abans era el productor qui organitzava tot el sistema de recollida i reutilització dels envasos de vidre, posem per cas, i ara són els ajuntaments o els consells comarcals que recullen ­selectivament aquesta brossa... procés que tots els ciutadans paguem a través dels impostos que ens corresponen per escombraries.

Les polítiques i normatives ambientals de la Unió Europea es basen en els principis de precaució i prevenció, d'acord amb els criteris que s'hauria d'evitar el dany ambiental en origen i que el responsable de posar en el mercat un producte que es converteix en residu se n'ha de responsabilitzar.

El 17 de setembre de 2010 es constituí a Catalunya la Xarxa Retorna, que té com a missió contribuir a que s'adoptin polítiques per a invertir les tendències insostenibles d'augment dels residus i malbaratament dels recursos i avançar cap a una "Estratègia catalana Residu Zero". Les seves propostes són molt clares: en essència es tracta que la llei de Residuos y suelos contaminados, en procés de redacció i acceptació d'esmenes, sigui finalment promulgada incorporant l'esperit de l'objectiu de reducció de residus dins de l'horitzó del residu zero.

Tot plegat, lleis a banda, no serà possible sense l'obertura d'un debat entre els ciutadans i una major conscienciació d'aquests pel que fa als residus, a la recollida selectiva i, en fi, a la necessitat d'emprendre mesures de sostenibilitat a curt i llarg termini. Per tot plegat, el grup d'ICV de l'Ajuntament de Lleida va presentar al Ple municipal del més de gener una moció sobre el sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos (SDDR). Aquesta moció va ser finalment aprovada i em plau manifestar que amb ella, si més no, fem un petit pas per a un canvi en la gestió que tindrà, sense dubtes, conseqüències positives per al medi ambient i també, perquè no dir-ho, per a les nostres butxaques de contribuents.

Ramon Camats. Regidor-Portaveu d'ICV a la Paeria. Lleida, 10 de febrer de 2011.