El MIR de Rubalcaba

No seré jo qui negui el pa i la sal a don Alfredo sobre la seva idea de realitzar una espècie de MIR a aquells que han de dedicar la seva vida a l'ensenyament. Molts professionals ens hem format a força de practicar l'ofici, aquest de periodista, a força de passar dies a la vora d'un mestre. Des de l'antiguitat s'ha practicat aquest tipus de formació i ha donat fruits incontestables. Quan vaig tenir edat i coneixement de traslladar el que havia aprés a les generacions que arribaven a la ràdio, vaig dedicar el meu esforç a aconseguir que, els que havien posat la seva formació a les meves mans, visquessin amb foc real el que més tard hauria de ser el seu treball; la teoria és necessària però incompleta a l'hora d'exercir qualsevol ofici.

Fins i tot és possible que algun bon alumne de les carreres universitàries que serveixen a l'ensenyament, sigui un fatal professor quan s'enfronti amb una tropa de xavals disposats a aixecar-li la camisa o les faldilles amb les seves rebel·lies, i descobreixi llavors que s'ha equivocat de territori.

Posats a posar en pràctica aquestes pràctiques, proposo fer-ho extensiu a tots aquells que aspiren a dirigir ajuntaments, comunitats i, amb més raó, ocupar ministeris que, quan arriben tan verds com arriben, passa el que passa i organitzen uns tiberis com el que patim actualment.

El problema es presentarà, si arribem a organitzar un MIR per a ministres, serà trobar als mestres dels que aspirin a ocupar un lloc de tanta responsabilitat perquè, francament, no trobo referències magistrals vives per instruir als nostres mandataris.