ELS ÚLTIMS MOHICANS

A molts membres de la classe política catalana la manifestació que ha acollit la ciutat de Barcelona aquest diumenge els agradaria que fos un mal somni o, si no, que s'assemblés el màxim posble a la trama argumental de la pel·lícula "L'últim mohicà", que es redueix que al final d'una gran matança queda un únic membre d'una tribu, que desapareix amb la seva mort.

Les quasi 200.000 persones que amb la seva presència van inundar d'humanitat els carrers de la ciutat comtal semblen ser l'últim reducte d'una tribu en vies d'extinció que, inconformista amb la seva desafecció política, han buscat fer sentir la seva veu a l'uníson, demostrant-nos a tots que valors tals com la solidaritat, la cooperació o la fraternitat segueixen vigents malgrat que  per molts no tenen cabuda en la nostra actual societat.

En la manifestació aquests ciutadans catalans, als que a molts els agradaria que fossim els últims mohicans, abanderaven pancartes sota lemes com "Artur no retallis Mas", "Botin retorna l'Idem" o "Ya no me queda pelo para que me lo toméis". També han demanat més enèrgicament que mai la dimissió del conseller Felip Puig, a més de que se'ls escolti.

El testimoni i l'acció ara està en mans de la nostra classe política. Fins al moment ha actuat la força bruta, que ha recaigut amb tota la seva cruesa en aquests catalans que han pres els carrers per fer-se sentir si cap més fort. La tribu dels indignats va "increcendo". A algú se li ha ocorregut que potser ha arribat l'hora de donar pas al diàleg?