Més enllà dels que gaudeixen del poder, dels que tenen els diners, més enllà dels amos de les tribunes públiques i dels espais cívics domesticats hi ha els ciutadans del carrer. Ciutadans corrents que s’organitzen i que reclamen una democràcia més autèntica i més participativa, uns ciutadans que exigeixen que els polítics deixin de servir i serveixin a la societat que els paga el sou.

A Terrassa, l’allau de propostes dels disset partits que es presenten a les eleccions acaba atordint l’electorat, de manera que el soroll que es genera en campanya acaba encobrint el que no es diu. I el que no s’explica és el balanç autocrític del passat mandat, el que no s’explica té a veure amb els acords de govern del PSC que segresten el vot dels ciutadans, té a veure amb una tradició de malbaratament que hipotecarà el futur de la nostra ciutat, té a veure amb una oposició més pendent de la galeria que per oferir una crítica substanciosa. La primera preocupació dels ciutadans és la crisi i les seves conseqüències, però el problema és la pròpia classe política, i per donar resposta a aquesta preocupació els partits tradicionals es posen a xiular … El PSC mira a una altra banda quan se’ls recorda Pretòria, CiU practica el mateix, dissimular amb el cas Palau i el PP fa campanya com si Gürtel fos només una anècdota tèxtil. Per tractar aquest problema de manca de confiança, per posar un exemple, el programa de Pere Navarro en aquestes eleccions no aporta ni una sola proposta que combati o previngui la corrupció política. Està clar que amb aquests vímets la democràcia s’empobreix i es deixa oberta la porta al nepotisme i l’abús de poder, vicis practicats per aquest ajuntament des de fa lustres.

Ciutadans és l’únic partit que segueix sumant voluntats des d’una visió progressista, l’únic que, amb només la bandera de la llibertat i la igualtat, intentarà que el nostre ajuntament sigui un exemple de participació i transparència, que es converteixi en un referent per a tota la societat i un element de lideratge necessari i no una rèmora atropellada pels esdeveniments. Deia Tierno Galván que “les butxaques dels governants han de ser de vidre”. Doncs a això dediquem el nostre programa a Ciutadans, que la transparència en la gestió d’allò públic es converteixi en un hàbit i no en un destorb. És imprescindible que l’actual classe política sigui rellevada per una nova generació més representativa, noves persones que tinguin com a únic motor les preocupacions dels ciutadans corrents.

Javier González, alcaldable de C’s

Albert Rivera, líder de Ciutadans (C’s) i membre del Parlament de Catalunya, i Javier González, alcaldable de la formació per Terrassa, han visitat aquesta tarda la Plaça de Catalunya amb un petit nombre de simpatitzants, afiliats i membres de l’Associació de Veïns Plaça de Catalunya-Escola Industrial.

Els polítics han fet un recorregut per la plaça amb representants dels veïns de la zona i han parlat sobre els diversos problemes de convivència que experimenten al barri. En concret, de problemes d’invasió de la via pública quan arriba l’hora de culte a una mesquita situada al costat de la plaça. Rivera ha dit al respecte que “Ciutadans no nega que existeixin problemes de convivència, tal com fa actualment l’Ajuntament”, i que “la solució no passa per identificar els infractors amb un col·lectiu específic, sinó que tothom compleixi la llei per igual”.

Rivera també ha afirmat que davant dels problemes de comunicació amb l’Ajuntament que l’Associació de Veïns ha manifestat, el seu partit proposa que ells siguin el canal de comunicació entre veïns i administració.

González ha remarcat la idea que “si es fan complir les regles, la pluralitat és possible”, que ja havia esmentat Rivera, i ha afegit que “als barris, el PSC fa molta propaganda de la participació però després tot acaba sent paper mullat”. L’alcaldable de C’s també ha afirmat que “mentre alguns no volen fer complir les lleis a tothom per no molestar”, ells proposen l’apropament de la policia als barris i l’establiment d’una finestra de comunicació directa amb la ciutadania a través dels Centres Cívics.

Sobre els partits majoritaris, González ha deixat clara la seva postura: “mentre ells fan el de sempre, nosaltres tenim propostes per acabar amb el clientelisme, els abusos de poder i la manca de lideratge evident en temes com el Quart Cinturó”.

Redacció Ègar

Donar un salt qualitatiu per millorar la interactivitat, la reciprocitat i la implicació dels terrassencs és un dels principals objectius que el candidat de Ciutadans (C’s), Javier González, ha defensat aquest cap de setmana en una de les taules informatives del partit. Les llistes obertes, la limitació dels mandats o la possibilitat d’escollir l’alcalde de forma directa són algunes de les propostes que la formació vol fidelitzar amb la seva candidatura.

Per tal de potenciar la participació, C’s vol impulsar les noves tecnologies i l’accés a la informació a través de mitjans públics que preservin les dues llengües oficials. Els membres de la formació aposten per un model comunicatiu bilingüista, motiu pel qual proposen publicar la revista d’informació municipal Visquem Terrassa en castellà, així com tota la informació institucional.

Redacció Ègar

La nit de l’inici de campanya ha quedat marcada a Terrassa per la fi del joc net dels mitjans de comunicació i en especial dels de titularitat pública.

A les municipals del 2007 sembla que no va suposar cap perill per al establishment que un partit com Ciutadans compartís espai en els mitjans locals amb els partits amb representació en el ple. No obstant això, el començament de la campanya del 2011 ha marcat una tendència que esperem no continuï pel bé de la democràcia.

Els partits polítics tradicionals es congratulen perquè l’oferta política s’ampliï, en les seves paraules escoltarem que estan a favor de la pluralitat i els seus desitjos coincideixen que una major presència política farà una ciutat millor, més participativa, més democràtica, millor. No obstant això aquests mateixos partits, l’equip de govern, el senyor Pere Navarro, alcalde del PSC de la nostra ciutat, ningú ha mogut un dit per exigir que els mitjans públics cobrissin la passada enganxada de cartells a totes les opcions polítiques que es presenten a les municipals, almenys aquells amb una presència significativa en la societat terrassenca i catalana, com Ciutadans.

La fi de la pluralitat és el símptoma clar de les pors dels de sempre a perdre el poder, la fi de la pluralitat és l’inici d’un nou cicle a la nostra ciutat en el que Ciutadans vol aportar la seva visió regeneradora, una visió que sustentada en la llibertat i en la igualtat d’oportunitats tractarà de retornar l’ajuntament als seus ciutadans.

Javier González, Alcaldable de Terrassa de Ciutadans (C’S)

La classe política en general té molt mala premsa entre la ciutadania, és un dels principals problemes que té el nostre país segons els sondejos. El nostre ajuntament fa molt poc perquè aquesta impressió sigui millor a Terrassa. En l’últim ple abans de les eleccions el responsable de cultura va tenir una ocasió d’or per deixar clara la política de subvencions a les entitats culturals de la nostra ciutat, no obstant això es va enrocar en una actitud que engreixa la percepció que se li dóna diners a qualsevol, de qualsevol manera i sense que l’oposició tingui accés a la informació sobre la gestió que el PSC i els seus socis duen a terme sobre aquest tema.

No només cal fer les coses bé sinó que cal transmetre-ho d’igual manera, perquè la conseqüència immediata és la pèrdua de confiança en la classe política, aquesta desafecció la paguen injustament govern i oposició, regidors corruptes i polítics honests.

Ciutadans vol donar-li la volta a la política de subvencions del nostre ajuntament des de la “A” a la “Z”, que no càpiga el menor dubte. De les que es donen perquè es donen i de les que no es donen perquè no es donen, més de trenta anys donant i llevant segons convingui és molt de temps com per pensar que no passarà gens rellevant el proper 22 de maig. I quan Ciutadans parla de subvencions parla de totes, la subvenció pública és un instrument important en bones mans però repulsiu quan només premia aquells que pensen igual o s’utilitza de manera coactiva. Les entitats que es puguin beneficiar d’una política de subvencions de l’Ajuntament de Terrassa hauran de demostrar que aporten un valor afegit a la cultura, a l’educació, al coneixement en general, i a l’economia i a la generació d’activitat encaminada a lluitar contra la crisi i la seva pitjor conseqüència, l’atur. Perquè tots ens entenguem, les tertúlies de cafè que se les pagui cadascú.

Javier González
Alcaldable de Terrassa de Ciutadans (C’s)

El regidor de normalització lingüística de l’Ajuntament de Terrassa, Màrius Massallé, va contestar a una carta de Santiago García (DdT 26/03/11) amb una altra publicada al mateix diari el 26 de març. En ella es fa un judici d’intencions sobre l’actitud dels funcionaris de policia de la nostra ciutat, un judici completament gratuït i que diu molt poc d’un soci del govern municipal en relació amb un cos de seguretat que vetlla pel benestar de tots, inclòs el del senyor Massallé.

Però el fons de la qüestió és altre, i és el cinisme demostrat en la resposta. El senyor Massallé s’empara en un suposat incompliment de la Llei de Política Lingüística per a retreure a funcionaris que vénen de la resta de l’Estat el desconeixement del català, amb mala destresa i antipatia. Doncs bé, ell mateix, i amb l’aquiescència de l’alcalde del PSC Pere Navarro, és el mateix que dóna suport a la insubmissió davant la sentència del Constitucional que anul·la la preferència de l’ús del català en l’Administració. És el mateix que dóna suport a la insubmissió de l’Ajuntament de Barcelona, el de Sant Pol de Mar o la Diputació de Lleida davant les resolucions del TSJC contra els seus reglaments d’usos lingüístics. És el mateix que ha equiparat impúdicament, sempre que ha tingut oportunitat, el tracte que ha de rebre el castellà en la nostra ciutat amb el quitxua o l’aimara, el mateix que defensa el arraconament del castellà en el reglament d’usos lingüístics de l’ajuntament de Terrassa i que Ciutadans proposarà modificar en el pròxim mandat.

Ciutadans denuncia el cinisme i la immoralitat que representa que un regidor de Terrassa tracti al castellà com si fos una llengua estrangera, amb el silenci còmplice d’un Pere Navarro més preocupat per conservar una cadira i un sou que alguns estem farts de pagar. Un alcalde que, en un esforç d’imaginació i lideratge, ha iniciat la seva campanya particular blandin l’estereotip d’una guerra entre esquerres i dretes per a no parlar que a Terrassa hi ha més de vint mil persones sense ocupació. En quant a la llengua Ciutadans ho té clar: en català sí, en castellà també.

Javier González, alcaldable de C’s a Terrassa

El president de Ciutadans (C’s), Albert Rivera, i el portaveu del partit, Jordi Cañas, han presentat aquest dimecres el candidat de la formació a l’alcaldia de Terrassa. Javier González, de 44 anys, és llicenciat en Filosofia per la UAB i gestor de telecomunicacions, ja va ser candidat a les Municipals de 2007 i és President del Consell General del partit.

L’alcaldable ha assegurat que “Terrassa necessita una administració més compacta, àgil i propera”, i ha afirmat que el PSC “ha afavorit els seus durant els 30 anys de la seva gestió, oblidant que governen per a tota la ciutadania”. González també ha volgut destacar que la ciutat “té potencial per ser una de les millors d’Espanya” però cal posar les bases “per a un creixement millor planificat, més decidit i apegat a la realitat”. El candidat ha conclòs que el seu partit és “un vehicle immillorable perquè la veu de la gent normal es faci escoltar en el ple de l’Ajuntament de Terrassa”.

Redacció Ègar

C’s porta quatre anys treballant a Terrassa i en aquest temps ha estat fàcil constatar el que la majoria de conciutadans ja intuïa, que els que governen aquesta ciutat ho fan només pensant en uns quants.

I és lamentable haver de fer pública aquesta reflexió però a través de múltiples entrevistes amb veïns, amb persones pertanyents a associacions i amb comerciants, el soroll de fons sempre és el mateix. El desastre econòmic ens ha posat a tots en una situació crítica, però això s’agreuja per la nul·la capacitat de resposta als problemes de l’alcalde del PSC Pere Navarro, en bona mesura determinada per tres factors: manca de recursos degut al malbaratament en temps de bonança, incapacitat en la presa de decisions, allunyament de la realitat de la ciutat.

El nostre ajuntament amb prou feines pot fer-se càrrec de la despesa de manteniment de carrers, places i jardins. Places tan emblemàtiques com la de Catalunya pateixen abandonament, les ajudes a autònoms i comerciants s’han reduït a la mínima expressió i l’afany per recaptar s’ha imposat com a solució necessària. El nostre ajuntament no és capaç de prendre una decisió mínimament compromesa, mareja la perdiu del “mercadillo” del Vapor Gran, és incapaç de fer complir la llei de culte catalana i ni tan sols pal·lia les situacions d’ocupació de la via pública al voltant de l’única mesquita de la ciutat, les botellades se succeeixen fins a altes hores fent més evident la deixadesa en el manteniment de la via pública, els problemes de convivència els tracta de solucionar conscienciant a reunions veïnals que ells són els que han de fer l’esforç d’integració. El nostre ajuntament es preocupa per donar de menjar els seus afins col·locant-los en llocs de lliure elecció a empreses municipals, al Consell Comarcal o en ajuntaments amics, crea problemes on no els hi ha fent perdre el temps a tots com amb els llums de Nadal, o donant bandades amb la zonificació escolar, i ni què dir de la insensibilitat traïdorenca d’ignorar que més de la meitat de la població és castellanoparlant (menys en campanya electoral és clar). Els tres factors s’han il·lustrat amb uns pocs exemples, n’hi ha més.

C’s vol posar punt i final a més de trenta anys d’un règim que tenalla fins la medul·la una de les ciutats amb més potencial de Catalunya, fent de l’ajuntament un exemple de gestió i no malbaratant els diners de tots, prenent les decisions atenent a les causes objectives dels problemes i no pensant en si molestaran els amiguets, i amb la proximitat de qui tracta els ciutadans sense importar quina llengua oficial fan servir.

Javier González, alcaldable de Terrassa de C’s

Terrassa compta amb 20.668 persones sense feina, rècord d’atur, un altre any perdut. Quan Pere Navarro busca solucions a aquest drama humà, el primer que se li ve al cap és parlar de canvi del model productiu. Llavors comença el discurs dels parcs tecnològics, de l’Orbital 40, de la biotecnologia, de la salut, de la nanotecnologia .., expressions buides en llavis de gent que no sap de què parla. Anem per parts:

1. Terrassa aspira a desenvolupar el seu propi clúster de la salut. Bé, en el seu Pla Estratègic Sabadell aspira exactament al mateix. Per això Sabadell vol promoure el Parc de la Salut, un clúster l’eix serà el Cintamed (Centre per la Innovació en Noves Tecnologies Aplicades de la Medicina) amb l’ajuda del Sincotrón. Creuen vostès, senyors Navarro Bustos, que hi ha suficient massa crítica entre Terrassa i Sabadell per desenvolupar dos clústers de la salut? O és que tots dos clúster són el mateix, però ningú ho diu?

2. Les dades de desembre de 2010 ofereixen la següent distribució de l’atur per nivell educatiu en la demarcació de Terrassa: el 5% dels aturats té estudis primaris incomplets, el 9% estudis primaris complets, i el 64% tenen estudis generals. Les dades de contractació laboral a Terrassa ens diuen que l’únic segment educatiu on l’atur està baixant és entre els estudiants de FP. No obstant això l’Ajuntament segueix fascinat amb la high-tech, ignorant que la FP pot ser igual d’innovadora, però amb l’avantatge de permetre la inserció laboral més ràpidament.

3. La fascinació per la tecnologia és pròpia d’aquells que la coneixen imperfectament. Ningú de l’Ajuntament ha desenvolupat projectes de R+D i per això ignoren: que el time-to-market, és a dir, el temps que triga una idea a ser una proposta comercial pot ser molt llarg, que una cosa és la recerca bàsica ( necessària però no immediatament rendible) i una altra la innovació (per exemple, un cotxe low-cost és una innovació comercial que no necessita desenvolupament tecnològic), que els projectes innovadors no sorgeixen entre estudiants sense experiència professional, sinó entre treballadors en actiu que coneixen les mancances del mercat i detecten les oportunitats de negoci.

4. Finalment, l’assumpte dels parcs tecnològics cau de ple en el providencialisme administratiu: se suposa que creant un espai, vindran les empreses i, a més, del mateix sector. Si us plau, que en plena era d’Internet es suposi que la proximitat física és la clau de la competitivitat empresarial és un exemple de miopia pública. Senyors que governen en el nostre Ajuntament, els clúster del s. XXI es basen en l’existència d’un negoci comú, d’una meta compartida entre empreses diferents, d’un mercat objectiu (aquí o fora) compartit entre empreses que poden estar en el mateix municipi o en països diferents.

Entre 1997 i 2007 Terrassa no ha tingut un model productiu, sinó una bombolla immobiliària de la qual s’han beneficiat bancs, caixes, constructors, promotors immobiliaris i, per descomptat, l’Ajuntament. Si us plau, que ens expliquin això del canvi de model, perquè abans mai no ho va haver.

Javier González, alcaldable de Terrassa per C’s

El ex president de la Generalitat Jordi Pujol va estar el passat 2 de març donant una conferència a joves, pares i mestres a l’escola concertada Tecnos de Terrassa. L’excusa era parlar de l’època que li va tocar viure al poeta Maragall, però va acabar fent un repàs de la situació econòmica i política actual, i sobre la independència de Catalunya.

Tal com es recull al Diari de Terrassa, i davant d’un auditori ple, va dir que “Catalunya és un país especialment maltractat dins el conjunt d’Espanya”, “en la situació actual no podem seguir perquè Espanya ens ofega”, “vivim moments d’una certa confusió i decepció, falta de confiança, un moment en què Catalunya està maltractada i estrangulada per Espanya, de manera que ja veurem què passarà en el futur “, “(la independència) dependrà molt de la vostra generació “.

El nacionalisme català ja no s’amaga, el Jordi Pujol del segle XXI és independentista. Ja no es tracta de posar en valor una identitat singular i fer política d’ella i per a ella, es tracta d’atrinxerar amb ella i buscar el moment just per l’enèsima batalla final. A la trinxera no es pot perdre el temps, cal formar els joves en aquesta doctrina que els alliberarà de l’invasor espanyol. L’escola, és un element essencial que està en el manual bàsic d’instruccions per a qualsevol poder que pretengui modelar una societat en funció dels seus interessos ideològics (els mitjans de comunicació són l’altre). A Catalunya, aquesta creuada té múltiples i aguerrits promotors en la societat civil, no són pocs els que posen l’espatlla, molts d’ells subvencionats fins a la obscenitat.

No existeix la democràcia perfecta, però la que tenim és prou madura com per observar que es donen manifestacions contradictòries amb el pròpia essència d’un Estat de Dret sense que ningú hagi de espantar per això. Que Jordi Pujol vagi a una escola a donar una conferència i es passi al míting, que digui que Espanya explota els catalans i que ho faci a més davant de joves en formació que havien vingut a una altra cosa no és casualitat. La invitació parteix d’un centre que va ser part activa en el referèndum independentista de la pròpia ciutat, de manera que és fàcil imaginar que la direcció sabia perfectament a qui convidava i per què. Però la qüestió no és aquesta, CiU pretén aglutinar el descontentament per la crisi, per després canalitzar en línia amb l’interès de les elits que suporten el seu discurs rupturista amb la mateixa democràcia que els acull. Les pròximes eleccions mesuraran el descontentament per la crisi, però també podran mesurar la capacitat dels ciutadans de ignorar el marc mental que els obliga a passar de Guatemala a Guatepeor apostant per opcions que no participen d’aquest cínic poder establert a Catalunya i en la majoria dels seus municipis.

Javier González, alcaldable de Terrassa per C’s