Avui a Lleida milers de persones han reivindicat que hi ha milers de raons per millorar el sistema capitalista. Cadascú té la seva i la suma d'individualitats crea un grup heterogeni i divers, lluny de la imatge "perroflauta" i més a prop de la gent "normal" que veu com el seu banc l'escanya, se li abaixa el sou, perd la feina, ha de pagar més pels seus estudis, l'escola dels seus fills no es construeix o la llista d'espera per la seva operació s'eternitza.
Llegir més
nnnAvui 19 de junynde 2011, amb 96 anys ha traspassat V
Llegir més
Després de les eleccions municipals del 22-M em dóna la sensació que a la Paeria han agafat la màquina del temps i han retrocedit fins als anys 80. Una Paeria amb només 3 formacions polítiques: PSC, CIU i PP que evoca els temps del Siurana, el Francesc Villanueva, el Jaume Magre, el Pere Yuguero, la Marta Roigé, el Guillem Sàez i el Carlos Gómez Estopiñán. El PSC ha passat el corró i s’ha quedat l’Àngel Ros com a cabdill únic a l’ajuntament.
Llegir més
Tan injust i empobridor és afirmar que tots els “indignats” són violents com dir que tots els polítics són iguals. I tanmateix, els episodis de violència viscuts els darrers dies obliguen a plantejar el tema del seu ús en un context de reivindicació, per una part, i de manteniment de l’ordre, per l’altra. Podem emprar [...]
Llegir més
Julio Anguita era d’aquells polítics que, tant si hi estaves d’acord com no amb les seves idees, es feien respectar perquè veies que eren persones íntegres. Ho va demostrar en tot el curs de la seva llarga vida política barallant-se amb la gent del seu propi partit i ho acaba de demostrar ara que s’ha [...]
Llegir més
Al dominical de la revista de la Mañana, podreu fullejar telemàticament, aquest magnífic reportatge (Juanjo Garra, del setè cel a l’infern) realitzat pel Jaume Lafuerza, amb un complert recull gràfic on s’intenta resumir els dos mesos d’expedició al Lhotse de 8516 m a la serralada de l’Himàlaia (Nepal). Cliceu sobre la imatge per llegir [...]
Llegir més
Vist com aquella colla de nois (i noies, que no s’ho prenguessin malament…) han fet un hort enmig de la Plaça Catalunya de Barcelona, he pensat que jo podria fer el mateix aquí al meu poble. Posats a fer, suposo que hi dec tenir el mateix dret que ells. O no?Ara estic mirant quina de [...]
Llegir més
És tan feliç que no necessita escriure. Escolta els grills i les granotes i, quan el vent s'esvalota, l'hipnòtic balandreig del fullatge dels roures. Les pextines del caçador de somnis fan gatzara. El penell és una bruixa de ferro amb l'escombra entre les cames. Una casa de fusta per fora i per dins. Aquest matí ha penjat la bústia nova amb el seu nom escrit amb tinta negra. Des de la terrassa pot albirar les llums de cinc pobles.
Llegir més
http://youtube.com/watch?v=D7lv8SoelqU&feature
Llegir més
Ja fa uns dies ens vas deixar. Com diuen els castellans vas anar-te amb la música a otra parte, en el teu cas amb la música de la tenora. Puc dir que la meua infància i joventut la vaig passar amb la teua companyia. Ja fos en contacte real o en contacte telefònic. Aquelles reunions dels Huracans que devien ser interminables al nº2 del carrer la Palma. Havia anat moltes vegades a buscar a mon pare enmig del Pepín, el Manel, el Quimet, l'Alba, el Ramon i el París.
Llegir més
Ahir reflexionava sobre el fracàs a partir d’un text d’un autor argentí que vaig llegir. Avui he rebut un mail d’una persona que no conec de res, però que diu “ser i sentir-se fracassada”. Un mail que no puc publicar perquè és molt personal però que m’ha semblat molt sincer i molt dur. Per això [...]
Llegir més
Alejandro Dolina és un escriptor argentí que té un llibre titulat “CRÓNICAS DEL ÁNGEL GRIS” on explica la història del que podria ser un fracàs. Els fracassos generalment no s’expliquen i queden enterrats en l’anonimat. Els carrers, els bancs de les places i a les nits els caixers automàtics de bancs i caixes saben bé [...]
Llegir més
