Dijous, 16.6.2011. 16:02 h

Bon viatge Marmota

Entenc que no sàpigues on ets. No han passat massa dies des del dissabte i comprenc que encara estiguis explorant el terreny. Explora’l bé, serà casa teva en els propers quatre anys, o seran menys?. Se’n diu oposició i hi has vingut a parar perquè els electors balaguerins et van comprar el bitllet amb aquesta destinació el passat 22 de maig. Ja sé que tu volies agafar l’altre camí, ho havies dit algun cop, d’’això mai n’hi ha prou’, però la democràcia ja saps que les té aquestes coses. Què hi farem, oi? Paciència! Avui et toca a tu i demà li tocarà a algú altre. Però ara tampoc et queixis, Balaguer ha estat vivint durant anys i panys sota el teu síndrome, el de la marmota, com si fos el plató d’aquella cèlebre pel•lícula Groundhog Day (Atrapat en el temps, el dia de la marmota), protagonitzada per Bill Murray on no naixia un dia diferent a l’altre. Cada jornada passava el mateix, sense sobresalts ni canvis. Tu n’eres el líder gràcies al suport de molts electors, cal no oblidar-ho. Tot repetit i previsible fins al punt d’arribar a pensar que jamai hi hauria algú disposat a canviar-te de via.

Creies, com molts ho fèiem, que era impossible, almenys en aquesta ocasió, que t’arranquessin de casa teva. Que et fessin fora del que havia estat el teu refugi durant 24 anys. Però ai las!, que les coses mai són el que semblen, amiga marmota. Tard o d’hora tot s’apaga, i a tu t’acaba de sonar el despertador deixant-te ‘perplexa i decebuda’, com tu deies. Entenc que estiguis trista, de debò. De segur que tenies bones idees per la ciutat i gent preparada per dur-les a terme, però no comprenc del tot com és que dius que t’has quedat ‘perplexa’. Perplexa davant dels resultats electorals. Sorpresa que t’hagin avançat en aquesta cursa, tan apamada com la tenies, tants cops com l’havies guanyada. Et pensaves que el teu rival era coix? Que amb els trets que l’hi havien disparat abans de començar no et disputaria en condicions la carrera?

No subestimis mai els rivals, marmota amiga, però deixa’m dir-te que el problema no eren exactament ells. El teu problema el veies cada dia al mirall. Eres tu. No t’hi volies veure, ja ho sé. Mai vas reflexionar sobre quan seria l’hora de ser honesta amb tu mateixa i deixar que altres ocupessin la teva plaça en el carril de sortida. Sempre vas voler ser tu, com si estiguessis sola, tu i els votants que et pensaves que sempre et serien fidels com ho havien estat en sis ocasions. Però l’elector sovint és infidel, encara que els hi hagis donat tot l’amor del món amb les majors inversions que la ciutat ha vist en democràcia. ‘Mai s’havia fet tant’ deies, ‘mai havia tingut un equip tan jove i paritari’ asseguraves, però res. Els votats t’han muntat un desnonament exprés i t’ha fet guillar del comandament balaguerí perquè, ras i curt, t’han vist caduca. Vella i a sobre amb males companyies. No és que els teus amics siguin mala gent, no, però la imatge que la teva colla té a la ciutat i part de l’estranger t’ha acabat per tacar-te a tu també. El clavell s’ha pansit i tu amb ell. Dime con quien andas… diuen els espanyols recordes?

Ara clar, estàs ‘perplexa’ i et dol deixar l’alcaldia. Ho vas admetre el passat dissabte en l’acte on el teu rival polític va assumir les responsabilitats del govern municipal tement que en algun moment li tremolés ‘la veu o les cames’. Personalment, crec que haguessis pogut acabar de manera més elegant sense necessitat de recordar tot el que vas fer i confiant irònicament que el nou alcalde de la ciutat ‘resoldrà tots els problemes econòmics que afecten al consistori’. És veritat que s’han fet coses en els darrers quatre anys com també que la capital de la Noguera està en un bon nivell econòmic si la comparem amb altres ciutats de Ponent. Calia però perbocar-ho tot?. Era legítim, sí, però no va ser elegant. No obstant, tranquil•la, sempre en trobaràs de pitjors. Estic pensant en aquells que, mentre parlaves i t’estrenaves com a cap de l’oposició, es dedicaren a xiular-te i a riure d’alguna de les coses que deies tot convertint l’acte en una comèdia provinciana de baixa estofa. Podies haver recordat que si tu has estat 24 anys al lloc més alt del consistori de Balaguer és perquè la ciutadania així ho va votar. Fins i tot algun d’aquells que t’increpava. Probablement.

Bon viatge i bona sort!