Dijous, 9.6.2011. 13:04 h

Entre retallades reals i bacteris inexistents

Potser sembla el títol d’un conte de ciència ficció, però en veritat és el reflex de la realitat que està patint el sector agrari en aquests moments; i és que en els pressupostos d’aquest any, la Conselleria d’Agricultura, en comparació als pressupostos anteriors, ha retallat les inversions al primer sector, en un 23 per cent.
Aquests que retallen són la mateixa gent que en el Monogràfic d’Agricultura que va tenir lloc al Parlament de Catalunya el 14 d’abril de 2010, van votar a favor de la iniciativa d’Esquerra de declarar el sector agrari com un sector estratègic pel desenvolupament de la nostra economia. Aquests ‘retalladors’ també van votar el mateix dia a favor de l’aplicació del PENSAA  (Pla Estratègic  Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació), pla que va rebre el suport majoritari de tota la cambra.
El passat 23 de febrer, va tornar a ser ERC que va posar el sector agroalimentari damunt de la taula i va aconseguir de nou que, unànimement, es votés una moció en la qual tots els grups parlamentaris es comprometien a dur a terme el compromís adquirit fa un any i escaig.
Semblà però, que aquests que és fan dir ‘el govern dels millors’ estiguin afectats per una amnèsia col·lectiva que fa que s’oblidin de quan van votar a favor de la resolució (671/VIII) i que obliga al Parlament a considerar estratègic el sector primari i per tant, tenir aquesta consideració quan s’elaborin els pressupostos del departament. I això que vol dir? Que aquests han de ser, si més no, suficients per a poder cobrir l’execució de totes les línies de cofinançament, ja siguin estatals, com les provinents  de la Unió  Europea i molt especialment les referides al Pla de Desenvolupament  rural de Catalunya 2007-2013, així com les línies de suport a la inversió per  la modernització de les industries agroalimentàries.
A aquests govern, jo en diria ‘dels retalladors’, només dir-los-hi que des de la Sectorial d’Agricultura i Ramaderia d’Esquerra farem un seguiment acurat del desenvolupament d’aquests pressupostos. Dir-los-hi també que a través dels nostres diputats i diputades no ens cansarem de fer la pressió necessària per a que el sector agrari rebi el que es mereix, ja pactat i reafirmat en anterioritat; fent que sigui el sector menys perjudicat amb uns pressupostos acord amb les necessitats que requereix.
No puc pas ometre tampoc ‘els bacteris inexistents’ dels nostres cogombres. Un cop més, els alemanys amb la senyora Merkel al capdavant s'han cobert de glòria. Demanar dimissions polítiques tindria més sentit, si no fos que la mateixa Dama Alemanya ja posa tots els propis esforços per arribar al suïcidi polític, havent perdut ara ja tot el prestigi i credibilitat. Esperem que la resta de països i organitzacions competents a partir d’ara, abans de prendre qualsevol acció per unes declaracions infundades, encara que aquestes vinguin d’una primera potència, siguin contrastades i verificades pels organismes pertinents. Costa molt poc crear pànic i desconfiança en el mercat, però costa molt retornar a la normalitat. Ara toca buscar els responsables reals d’aquesta crisi i que aquests assumeixin els cost econòmic i moral que comporta  esbombar l’inici d’una ‘pandèmia’ sense fonament.
Si finalment Alemanya paga per les seves calumnies i arriba la compensació suficient per restaurar el mal al sector, li recordo a l’estat espanyol que els nostres pagesos, al igual que els del Sud, també s’han vist afectats per la ‘crisi del cogombre’, per tant que sigui just també amb la seva distribució i que aquesta es faci de forma igualitària arreu del territori.