Dijous, 9.6.2011. 13:00 h

Qui pagarà els plats trencats

En aquests últims dies, hem viscut l’anomenada crisi del cogombre i les seves conseqüències han afectat també a les nostres contrades. En aquesta crisi ha fallat tot. Les autoritats alemanyes han estat del tot imprudents i han perjudicat greument els nostres interessos amb la seva negligència. En saltar-se tots els protocols, han creat alarma alimentària sense justificació i ara cal que paguin les conseqüències. A més, la pròpia Unió Europea no ha actuat amb rapidesa, ni ha pressionat Alemanya a l’hora de corregir les múltiples errades.
 
Va ser la senadora d’Hamburg Cornelia Prüfer-Storcks la que va encendre l’alarma social culpant els cogombres procedents de l’Estat espanyol en base a especulacions que no estaven contrastades. El primer moment d’una crisi és essencial, com quan després d’un incident algú acusa un altre sense proves i s’aboquen sobre ell tots els prejudicis, sense respectar ni la presumpció d’innocència, ni demostrar-ne la suposada culpabilitat. Per això, no entenc que, després de la més que qüestionable intervenció de la senadora d’Hamburg, la Comissió Europea (CE) no dubtés de la credibilitat de les seves acusacions. Ben al contrari, el mateix dia, en base a una informació amb errades i imprecisions, la CE va donar l’alerta, tot assenyalant els cogombres espanyols com a causa del brot infecciós. També aquell dia la CE penjava a la seva web l’alerta, tot i reconèixer el dia després que s’havia precipitat. Tanmateix, un cop fetes les declaracions, totes les sospites es van concentrar en la producció hortofructícola de l’Estat espanyol i la desconfiança dels mercats va recaure sobre la nostra producció i va anar amplificant-se: davallada del consum, bloquejos de fronteres a les exportacions, caiguda de preus...
 
Ens calien uns governants valents que sortissin a defensar-nos enfront de les falsedats difoses per les autoritats alemanyes. No esperàvem que ens defensessin amb la boca petita. ¿Què hauria passat si els alemanys haguessin estat els perjudicats? Està clar que el president Zapatero davant de la cancellera Merkel ha fet el paper de la trista figura, amb una actitud realment lamentable. També considero que és lamentable que les anàlisis de les mostres de cogombres d’explotacions d’Almeria no estiguessin disponibles fins el dimecres, potser les autoritats espanyoles les van encarregar tard, però no es van conèixer fins a sis dies després que les autoritats alemanyes haguessin difós les especulacions.
 
Tot plegat ha comportat que diversos països ens tanquessin la porta a l’exportació, causant danys i pèrdues econòmiques incalculables, no solament les directes, pel producte que no ha sortit i que s’ha fet malbé, sinó que amb la imatge negativa que se’ns ha imposat sense tenir-ne cap culpa. Sempre hem explicat els controls estrictes que tenim els productors europeus, que complim unes normes molt restrictives, que donem una gran qualitat i seguretat alimentària; sempre ens hem queixat que molts productes que venen de països tercers entren sense complir les normes europees, i per tant ens fan una competència deslleial. Ara, només ens faltava que després de fer les coses bé, amb el corresponent sobrecost, se’ns carregués el mort d’una cosa de la que no en som culpables.
 
Serà complicat tornar a posicionar-nos amb força als mercats europeus que en els últims anys hem guanyat a pols. Ara sí que cal exigir mesures extraordinàries per compensar les pèrdues econòmiques que l’hi han fet patir al sector; cal exigir a Europa que faci complir els protocols establerts i que sancioni durament Alemanya per negligència. També cal també exigir a les autoritats alemanyes que netegin ràpidament la imatge dels nostres productes que ells mateixos han embrutat, tot impulsant campanyes de promoció i sensibilitzant els operadors alemanys, per tal que reactivant la compra dels nostres productes puguin pal·liar els danys que hem patit, i aquí a casa nostra només ens cal demanar uns governants valents que realment ens defensin amb més força la propera vegada.