Curiosament, aquesta xifra es distribueix amb enorme equitat i, a pesar de tenir desenes de partides segons les federacions i les territorials d'ambdós sindicats, en la suma pràcticament reben la mateixa xifra. En concret, 96.183.980,70 euros Comissions Obreres i, un poc menys, 96.117.904,59 euros UGT.
A pesar de la crisi, els sindicats de Cándido Méndez i d'Ignacio Fernández Toxo han vist com el Govern de Rodríguez Zapatero els lliurava unes subvencions que doblen les rebudes en l'exercici anterior i que són repartides, sobretot, pel Ministeri de Treball i Immigració de Celestino Corbacho. Cas únic, comparant el tracte de l'Administració de l'Estat als receptors de subvencions.
L'engruix de les xifres duu a preguntar-se si aquests mateixos fons (192,3 milions) no podrien haver fet més per l'ocupació aplicats al rescat d'empreses i autònoms que tenen deutes amb l'Administració.
L'escandalosa xifra només inclou les subvencions directes publicades en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) a favor d'òrgans d'UGT i CC OO. És a dir, queden al marge les subvencions públiques atorgades pels Governs autonòmics i també les subvencions rebudes per fundacions, com la Tripartida (amb la patronal) o, en el cas de CC OO, la Fundació Paz i Solidaritat, la Fundació Primer de Maig o l'Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut.
Què se subvenciona? Doncs fonamentalment el mateix que l'any anterior, encara que se'ls finança més amb diners públics. En altres paraules, no és que UGT i CC OO hagin creat un Inem paral·lel que ajudi als desocupats a trobar nova ocupació; tampoc es tracta que hagin muntat menjadors socials com Càrites; ni que hagin renunciat a cobrar per la seva aquiescència en els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERE); sinó que graciosament Rodríguez Zapatero els ha augmentat la seva assignació.
La Federació de Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc d'UGT es la sectorial que va acaparar més ajudes públiques. Més que la pròpia casa mare, la UGT d'Espanya, que va rebre 16,5 milions d'euros; una mica més que la Federació de Serveis Públics (9,1 milions d'euros); 7 milions la Federació Agroalimentària; 6,6 la Federació de Serveis; 2 milions Indústries Afins; 3,3 milions la Federació de Treballadors de l'Ensenyament, Transports, 2,9 milions, i així una llarga pedrera de 84 diferents subvencions l’any 2009.
Comissions Obreres va guanyar en aquesta espècie de bingo sindical. A pesar de tenir 82 subvencions públiques, la seva diferència per sobre UGT és només d'un 0,07%. Insignificant, sens dubte; és per a elogiar al repartidor Corbacho. Dels 96.183.980,70 euros lliurats al sindicat de Fernández Toxo, es duu el palmell la Federal de Javier González Martino, Comerç, Hostaleria i Turisme, amb 19,9 milions d'euros. Per davant dels 6,4 milions que rep la pròpia Confederació Sindical de Comissions Obreres, la central. Serveis i Administracions Públiques reben 4,8 milions d'euros; Serveis Financers i Administració, 6,9 milions; la Federació Agroalimentària, 7,3 milions; Comunicació i Transport, 3,8 milions; Ensenyament, 3,3 milions; Seguretat Privada 3,2 milions; Sanitat, 2,8 milions i un llarguíssim etcètera.
Amb aquest generós repartiment, com no an d’estar els sindicats de classe amb Zapatero? Per què s’han de mobilitzar per l'ocupació? Com es pot convocar una vaga general? Per si de cas, mobilitzacions per les pensions dels que tenen treball; com vam veure el passat Primer de Maig.
Ho vam veure en l'últim congrés de la UGT (el passat mes d'abril), quan Rodríguez Zapatero els va dir: “Necessito el vostre suport i necessito el vostre afecte”. Després van venir els diners públics via Butlletí Oficial de l'Estat i, tal vegada, va convertir aquest afecte en sexe per diners.
