El gener del 2013 entrarà en vigor la nova llei europea de benestar animal. Aquesta normativa comportarà fortes inversions pel sector ramader, que van des de la readaptació de les instal•lacions fins a facilitar material (joguines) als animals perquè és distreguin.

Sovint el reconegut gastrònom i periodista Pere Tapias ens recorda que el turisme gastronòmic està, i ho estarà encara més, de moda. La reflexió, oberta a ramaders i administracions, és fins a quin punt i en el present context és escaient invertir importants sumes de diners en ampliar i adequar les instal•lacions per poder continuar competint en el mercat productor de carn, o bé adreçar com a mínim un part d’aquestes inversions en un sector considerat emergent com és el turisme gastronòmic disminuint tanmateix la intensitat de les granges.

Cada vegada hi ha més gent que en el temps de lleure, i especialment durant les vacances, busca experimentar quelcom nou, diferent, autèntic. Països ben propers, com França o Itàlia, estant treballant per adreçar una bona part d’aquest turisme emergent cap el sector primari. Catalunya en general, i Osona en particular, té en aquest sentit un gran potencial: hi ha encara molts pagesos i pageses arrelats al territori, i una població urbana nombrosa i físicament molt propera.

Malauradament, però, perduren les barreres entre els pagesos i la població urbana, i la seva sovint malentesa relació ve condicionada pels intermediaris, des dels distribuïdors fins als mitjans de comunicació.

Hi ha diferents estimacions sobre la inversió total que haurà de fer el sector, amb el suport de les administracions, perquè els pagesos adaptin les instal•lacions ramaderes a la nova llei de benestar animal, però totes indiquen que acabaran essent uns quants milions d’euros. En un moment en que el sector ramader passa per una forta crisi, on els costos de producció sobrepassen els ingressos, i davant la inevitable obligatorietat de fer reformes, pot ser el moment per plantejar destinar part d’aquesta inversió a obrir les instal•lacions a aquest col•lectiu urbà que busca apropar-se a la pagesia, adquirir i degustar de primera mà els seus productes i experimentar l’autenticitat de l’entorn agrari.

Fa uns anys i en un creixent context de globalització, es va encaminar el sector a augmentar els nivells de quantitat productiva, és a dir, produir més. Posteriorment ha vingut l’època on s’ha anat introduint el concepte de qualitat: produir millor. El debat europeu en general s’està centrant ara en produir per a satisfer una demanda on elements com la comercialització (inclosa la venda directa) i l’agro-gastro-turisme són cada cop més presents.

Tot apunta que venen temps on els nostres pagesos, i les administracions que en teoria els acompanya, hauran de posar els consumidors com a nous protagonistes de la seva activitat.