No sé el que està passant últimament
en el mon de l’esport però sembla ser
que està de moda treure a la llum els
draps bruts d’amics, companys o fins
i tot seleccions senceres. Sempre he
considerat sagrat el dret a la intimitat,
diguem-ne que “la roba bruta es renta
a casa” i no per molt que es defengui
la llibertat d’expressió i el dret a la informació,
no em sembla correcte ni
molt menys ètic que Diego Armando
Maradona afirmi ara que Argentina es
va dopar a 1993 en un partit davant
Austràlia. Als seus companys no crec
que els faci molta gràcia. Al programa
El Show del Fútbol de la cadena de televisió
Amèrica, es va despatxar a gust
parlant del dopatge de la seva selecció
a 1993, en els partits de repesca de cara
al Mundial d’Estats Units davant Austràlia:
- “Per jugar aquell partit ens van
donar un cafè veloç. Al cafè li posaven
alguna cosa i corríem més. Ens van fer
deu controls antidopatge i justament
en aquells partits, que ens podien deixar
fora del Mundial, no hi va haver
control. Allà hi era el parany i això no
ho sabia Grondona”.
Seguint el seu discurs, va reconèixer
que va emprendre accions legals contra
el propi Grondona, president de
la AFA, qui ha relacionat el seu passat
amb les drogues. No es va oblidar d’Argentina
i de la no convocatòria de Tévez
per Batista per a la Copa Amèrica:
“El va castigar, però no es pot dubtar
d’ell. És el golejador i el jugador del poble”.
I va terminar criticant a Ameal:
“És el pitjor president de l’historia de
Boca Júniors”. Val la pena remoure el
passat i tornar a treure uns draps bruts
de fa gairebé 20 anys?
Mai m’han agradat els personatges que
es dediquen a ventilar les misèries dels
demés. Ara resulta que Hamilton afirma
que Lance Armstrong prenia Epo, i
que en comptes de reconèixer els seus
èxits i la seva lluita humana i personal,
sempre tenen que buscar alguna cosa
que enfonsi la reputació i els assoliments
dels millors.
I al Parlament britànic s’ha muntat
una bona entre Giggs i el diputat John
Hemming, que fa campanya en favor
de la llibertat d’expressió i en contra
dels mandats judicials que impedeixen
la difusió d’informacions sobre la vida
privada de persones famoses que volen
No sé el que està passant últimamenten el mon de l’esport però sembla serque està de moda treure a la llum elsdraps bruts d’amics, companys o finsi tot seleccions senceres. Sempre heconsiderat sagrat el dret a la intimitat,diguem-ne que “la roba bruta es rentaa casa” i no per molt que es defenguila llibertat d’expressió i el dret a la informació,no em sembla correcte nimolt menys ètic que Diego ArmandoMaradona afirmi ara que Argentina esva dopar a 1993 en un partit davantAustràlia. Als seus companys no crecque els faci molta gràcia. Al programaEl Show del Fútbol de la cadena de televisióAmèrica, es va despatxar a gustparlant del dopatge de la seva seleccióa 1993, en els partits de repesca de caraal Mundial d’Estats Units davant Austràlia:- “Per jugar aquell partit ens vandonar un cafè veloç. Al cafè li posavenalguna cosa i corríem més. Ens van ferdeu controls antidopatge i justamenten aquells partits, que ens podien deixarfora del Mundial, no hi va havercontrol. Allà hi era el parany i això noho sabia Grondona”.Seguint el seu discurs, va reconèixerque va emprendre accions legals contrael propi Grondona, president dela AFA, qui ha relacionat el seu passatamb les drogues. No es va oblidar d’Argentinai de la no convocatòria de Tévezper Batista per a la Copa Amèrica:“El va castigar, però no es pot dubtard’ell. És el golejador i el jugador del poble”.I va terminar criticant a Ameal:“És el pitjor president de l’historia deBoca Júniors”. Val la pena remoure elpassat i tornar a treure uns draps brutsde fa gairebé 20 anys?Mai m’han agradat els personatges quees dediquen a ventilar les misèries delsdemés. Ara resulta que Hamilton afirmaque Lance Armstrong prenia Epo, ique en comptes de reconèixer els seusèxits i la seva lluita humana i personal,sempre tenen que buscar alguna cosaque enfonsi la reputació i els assolimentsdels millors.I al Parlament britànic s’ha muntatuna bona entre Giggs i el diputat JohnHemming, que fa campanya en favorde la llibertat d’expressió i en contradels mandats judicials que impedeixenla difusió d’informacions sobre la vidaprivada de persones famoses que volen protegir la seva intimitat. Hemming va esmentar al futbolista galès afirmant que “no seria pràctic empresonar a les 75 mil persones que ja l’han anomenat a Twitter” com l’esportista que presuntament va tenir una relació amb Imagen Thomas, estrella de la versió britànica del reality show Gran Hermano. El diputat va decidir utilitzar la seva immunitat parlamentària per identificar al futbolista, minuts desprès de que el Tribunal Suprem decidís rebutjar l’aixecament de la prohibició de difondre la noticia desprès de que un diari escocès mencionés a Giggs el cap de setmana, i de que el seu nom circulés profusament per Internet.
“És hora de que els tribunals facin el correcte i posin fi a una situació en la que els lectors d’alguns diaris, però no de tots, tinguin permís per conèixer el secret pitjor guardat del país”, va exposar la direcció de The Sun en la seva solicitut. No obstant, el tribunal va contestar que el seu deure “segueix sent tractar de protegir al demandant, i particularment a la seva família, de l’intrusió i del assetjament durant tot el temps que pugui fer-ho”. L’assumpte va aconseguir tal repercussió que fins i tot va arribar a Downing Street, residència del primer ministre del Regne Unit, David Cameron. Aquest ja havia deixat clara la seva posició durant el cap de setmana, quan en una entrevista
va reconèixer que ell -“com to el mon”- estava atent a la identitat del futbolista en qüestió. Segons el premier britànic, és “insostenible” i “injust” prohibir als diaris nomenar a famosos que sol·liciten protecció judicial per assumptes
relacionats amb la seva vida privada, quan l’informació ja és de domini públic a Internet. “Giggsy”, de 37 anys, és un dels jugadors més respectats de la Premier League per la seva trajectòria amb el Manchester United, equip amb el que juga des de 1990, i per encarnar fins ara la imatge del futbolista allunyat del mon de la faràndula. Està casat des de 2007 amb Stracey Cooke, la seva parella des de fa anys, amb la que té dos fills de vuit i cinc anys. No creuen vostès que el que passi a una família només els hi ha de preocupar a ells mateixos?, a la resta no els incumbeix.
