Aquest apunt, després de tant de temps de silenci, no va ben bé de ciència, aviso.
El cas és que aquest diumenge em vaig passejar per la manifestació dels indignats de Barcelona. D’entrada dir que hi havia força gent, segurament més de la que diuen des d’Interior i que trobo trist que no hi hagi mercat per una empresa que s’encarregui de fer un comptatge seriós d’assistents. Bé, el públic era molt variat: moltes famílies, gent gran, majoritàriament classe mitjana i universitaris. I també tot l’amalgama anarco-espanyolista que porta martiritzant Catalunya des de fa segles.
Personalment, a banda d’algunes idees molt generals com ara que els Estats haurien de poder defensar-se dels moviments especulatius dels mercats internacionals (ni idea de com es pot fer) i que la majoria de polítics que tenim són d’un baix nivell tècnic i moral, combrego molt poc amb les propostes i les atribucions de culpa dels indignats.
Quan les coses anaven bé -vull dir quan la gent es comprava pisos i BMWs a base d’hipoteques al 120%- les queixes eren escasses. I de motius n’hi havia perquè una economia basada en el totxo i la sangria no era comparable en una basada en els BMWs, els equips de precisió i la solidesa en general. Poques queixes hi havia per l’abandonament massiu dels estudis de postadolescents que se n’anaven a guanyar carretades de calers per posar totxos un al damunt de l’altre. I poca queixa sobre el diner negre que corria a raig per (gairebé) tot arreu. Vivíem en una continua festa de nou rics entre formigoneres i turistes navegant en un riu d’euros alemanys que algú es va creure que no s’acabaria mai. En aquest context, el jovent local o bé volia seguir posant totxos o bé volia ser funcionari (i aquí funcionari s’entenia com a “feina segura, molts drets, i sobretot poc esforç, que jo ja he fet unes opos”). Tota aquesta riuada de milions es va malgastar com els carregaments d’or i plata que venien d’Amèrica fa 250 anys. Amb una diferència, però: aleshores els catalans vam ser apartats de la festa americana i la burgesia local va haver d’espavilar-se pel seu compte i en canvi ara hem estat sucats de ple en el festival del totxo i l’euro alemany.
Bé doncs, com que a Catalunya no tenim Estat, si ens hem de salvar de la ruina i l’espanyolització definitives, haurà de ser a través d’una nova revolució de la iniciativa privada, de burgesos decidits a retornar la iniciativa a la classe mitjana emprenedora: als empresaris, als investigadors i als treballadors especialitzats. I aquí és on lligo tot això amb la ciència. La ciència és capitalista. La ciència -si més no la rellevant- funciona per competència ferotge entre grups: competència pel finançament, competència per publicar, competència pels cervells, per les instal·lacions, pel prestigi, etc. I si no te’n surts bé, t’enfonses i fas pastetes al fang. I, comptat i debatut, amb aquest sistema al món occidental li ha anat força bé pel que fa a la producció científica.
Les propostes dels indignats se centren en promoure una més gran intervenció estatal (d’un Estat que no tenim), una criminalització de l’empresari, una estigmatització de la competència i de l’empreneduria capitalista. Tots aquests factors a mi em semblen radicalment oposats a la producció científica de qualitat i, malgrat la bona fe amb que es proposen, em sembla que si s’apliquessin ens allunyarien de la solució dels nostres problemes.
Sóc metge i vaig néixer el 1972 a Barcelona. Fa temps que professionalment no veig pacients i que em dedico, aproximadament, a la recerca en el camp de l’epidemiologia. En aquest blog hi aniré penjant notícies de ciència que em cridin l’atenció.
romanidemata
08/11/2011 11:54
estic d’acord amb això de que els anarco-espanyolistes, neo-leorroxistes, destrueixen, però n’hi ha que tenen clar que anti-sistema, aquest i anti-capitalisme, no és oposat a la nació…
programar-se ideològicament porta a aquestes estupideses…
i per la producció científica, sempre es poden fer aliances, fer com si no hi fossin, preparant treballant, des de ara, el nou estat que ja és irreversible… no fer-los cas, i anar a la teva.
Miquel
08/07/2011 21:55
Deixant de banda si el que demanen els indignats és més encertat o menys i que no veig que estiguin en contra del capitalisme (i que els hi dono tot el meu suport tot i que no estigui d’acord amb alguns punts), a banda de si hi ha més o menys manipulació de dades (que si és cert això del 5% no és gaire rellevant, fins i tot diria que és força baixa); i tot i que trobo que la competència fa obtenir millors resultats; aquesta competència també té un cantó dolent: no poques vegades no s’acaben de fer totes les comprovacions que serien desitjables per ser el primer en publicar, la qualitat dels articles publicats molts cops és molt baixa, investigacions que podrien (haurien de!) ser publicades en un sol article es parteixen per engreixar el currículum, les referències que apareixen en els articles no són les millors sinó les del mateix laboratori, molts cops no s’explica completament el procediment experimental que s’ha utilitzat (en part, perquè com que hi ha tanta publicació els articles han de ser curts, en part per fer més difícil a altres laboratoris fer la competència) i, evidentment, fa que els “voltors” que ronden per la investigació científica (i dir que crec que el percentatge de “voltors” que hi ha en recerca és molt baix en comparació amb altres sectors) intentin passar per sobre dels altres de la manera que sigui.
O sigui, que el “capitalisme” sigui “bo” pel desenvolupament científic no vol dir que el model que s’utilitza sigui perfecte. Ni tant sols el millor (ni de lluny). O sigui, que fent alguns canvis en la direcció adequada (que no dic que sigui fàcil i de fet, trobo força difícil primar la qualitat i serietat en front de quantitat i rapidesa) es podria millor molt el sistema. I això mateix és el que estan intentant els “indignats” en la política, i si trobes que les mesures proposades no són adequades, ves a alguna de les assemblees i planteja els teus punts de vista. Si són millors i els expliques bé veuràs com la gent s’hi apunta.
Nose, trobo que intentar millor una situació sempre és bo i com més idees diferents es posen en comú més possibilitats hi ha que la solució trobada sigui millor (a costa de que sigui més difícil de posar-se d’acord).
Salut i bon profit
xenus
27/06/2011 14:09
si un medicament tingués una fiabilitat del 90-95%, s’aplicaria? i ara parles d’evolució…si nou feu evolució a medicina!
tens una empanada…i el pitjor és que et penses que pots parlar de tot!
jfortuny
27/06/2011 15:19
T’asseguro que no hi ha CAP medicament que tingui una eficàcia del 90-95%, a banda -potser- d’alguna vacuna i algun antibiòtic. I encara caldria definir què entenem per “eficaç”. No sé què és això que dius de la “fiabilitat” d’un medicament. Potser, enlloc de faltar (o banda de faltar, si això et fa feliç) podries explicar-te una mica més clarament i argumentar millor.
Elsa
23/06/2011 0:16
M’ha agradat molt descobrir el bloc amb aquest apunt tan encertat. No sé per què molta gent intel·lectualment “benpensant” tenen al·lèrgia a la competència i a la competitivitat, quan és allò que fa avançar la ciència, el món i la vida. Competir vol dir esmolar l’enginy per arribar més lluny que l’altre i així assolir resultats òptims. En aquest país falta molta cultura de l’esforç. Felicitats!
jfortuny
23/06/2011 11:50
Gràcies doncs, celebro que t’agradi! Suposo que la gent que s’hi oposa ho fa bàsicament per una qüestió de bona fe, perquè els molesten les injustícies i voldríen posar-hi remei. El problema és que les alternatives polítiques crec que són poc viables i potencialment contraproduents. D’això va el meu darrer post.
Diana
22/06/2011 14:40
Joan crec que curiosament i estrany estem d’acord per primera vegada. Almenys en el que respecte a alguns punts que parles en el teu text. I quasi em puc indignar amb els qui diuen que els científics manipulem dades! jo no conec a ningú que ho faci i com bé tu saps en coneixem molts de científics! l’altre és que es publiquin coses mal fetes i amb mala metodologia! però això no vol dir ni de ben tros que s’hagin inventat les dades
jfortuny
22/06/2011 16:25
Sí, les acusacions es fan amb una lleugeresa que espanta. Té força a veure amb aquesta esmena a la totalitat que es fa per part dels indignats: “tot és un desastre i nosaltres som bons i no tenim culpa de res”. Quan després et mires les propostes que fan, francament, no en trobo ni una amb un mínim de rigor intel·lectual.
OCA
21/06/2011 16:20
Joan per desgràcia ara per ara i tal i com ens han deixat el panorama la ciència és capitalista. Dit això crec que tenint uns bons gestors polítics les arques del nostre futur Estat permetrien tenir també una ciència pública igual de potent i d’eficaç. Imaginat que es podria fer (ja no amb els 22Mil Milions d’Euros anuals que Espanya ens roba, ja no amb els tants altres del Millet) amb tots els Euros que han anat robant cada alcalde i cada regidor dels nostres 947 municipis (podríem trespolar-ho a tots els Països Catalans també) durant la gran bombolla Inmobiliaria. Hi havia col•lectius que ja llavors criticaven i lluitaven per canviar les coses, i si, no érem tants com els que “sembla” que ara som, per això crec que a mica en mica, si podem tenir gestors polítics que pensin amb el poble i no amb la seva cartera, la ciència també podrà ser pública i per tant no sotmesa, com ara, per les grans multinacionals, per les grans farmacèutiques, pels grans bancs, per les grans dictadures.
jfortuny
21/06/2011 16:37
Hola, crec que aquí hi ha un malentès. De fet, quan descric el model capitalista amb el que treballa un científic occidental pensava en la ciència de finançament públic. La qüestió és com un investigador obté els recursos: competint per uns diners limitats i amb un notable marge per generar down-top les línies de recerca) i no si els diners venen de la indústria o dels estats. No em refereria a la recerca que fan els laboratoris farmecèutics, que sempre serà dirigida a fer diners (i de moment és l’únic model que produeix nous medicaments: del bloc socialista no en va venir ni un, malgrat uns recursos potencialment immensos). Evidentment, el lamentable nivell de molts polítics i gestors no ajuda gens a que les coses vagin bé.
xenus
21/06/2011 16:17
per cert, pugen les matrícules universitàries per sobre l’IPC, i ni diguem les de doctorat (crec que un 50%).
visca el capitalisme…
xenus
21/06/2011 16:06
Ara no trobo la noticia relacionada amb la manipulació d’estudis, però si no recordo malament, més d’un 5% dels científics reconeixia haver manipulat per interès les dades. Em sembla molt pedant que parlis de la ciència rellevant. Això demostra que no ets un gran científic, perquè als científics de veritat els interessa tot i no menyspreen el que fan els altres. I jo em dedico al que consideres ciència no rellevant, no tinc dos cotxes, ni dos pisos, ni sóc funcionari. I moltes de les coses que diuen els indignats crec que tenen el suport de la majoria de la ciutadania (fins i tot el pujol diu que els compren…). però potser tu, amb un bon sou i feina segura, no t’has de preocupar del que ens preocupem la majoria de mortals…
jfortuny
21/06/2011 16:25
1. Per tant un un 90-95% no manipulen dades: prou honestos, trobo jo.
2. La ciència rellevant és aquella que està ben feta (i.e., coneixement del tema, mètode científic, integritat, etc) independentment del que estudïi, si això et sembla pedant, tu sabràs.
3. Bé, el meu no el tenen de suport en la majoria de propostes, això ja t’ho asseguro.
Aleix
21/06/2011 11:17
Amb tots els repsectes, que tu mentre hi havia bonança no aixequéssis la veu pels EROs i especuladors n vol dir que molta gent de la que estavem a la mani ja ho denunciàvem. El que llavors erem uns ingenus d’un altre segle que no compreníem les bondats del capitalisme i la competència. Ho aclaro perquè del teu text es pot dependre que la teva visió era que el cap de setmana erem 200k persones queixant-nos perquè no podem canviar de cotxe o comprar-nos la PS3.
jfortuny
21/06/2011 12:30
Globalment -evidentment cada cas és un món- la gent estava molt contenta de canviar de cotxe cada 4 anys i tenir 2 pisos. A banda d’això, el meu post va sobre com de contraproduents serien les mesures nacionalitzadores i assemblearistes que proposen els “indignats” pel que fa a la producció científica.
xenus
21/06/2011 9:32
Un dels problemes de la ciència és que per publicar un % molt elevat de científic manipula les dades com els hi convé, i per altra banda, aspectes molt importants del coneixement no es desenvolupen per manca de diners. perquè els diners van cap a branques més “útils”, com seria la teva, i d’altres queden arraconades. Les coses no són tan senzilles com tu dius expliques…
jfortuny
21/06/2011 12:26
Dispensa, però això de que molts científics manipulen dades no és cert. El que sí que és cert és que hi ha una manca endèmica de finançament, però el que jo dic és que haver de barallar-se pels recursos limitats fa que la producció científica sigui de més qualitat. Òbviament, si hi hagués més recursos (però la manera d’aconseguir-los fos la mateixa) la producció científica seria més abundant, però cada peça de nou coneixement possiblement no seria “millor” que la que es produeix avui. Per entendre’ns, la ciència catalana no és globalment pitjor que la dels USA, és menys abundant (ajustant per població, evidentment).