"Brossa ens ha donat una manera de treballar diferent"

--Nuria. El que si que és veritat és que tots hem de fer molts esforços per viure d'això.
--Bernat. A la vegada, tenir una companyia ara a Barcelona, on no hi ha molta gent que cregui una per produir les seves obres, és una cosa positiva d'‘Els Pirates', que vam començar sense pensar-nos-ho i hem acabat tenint una companyia, que és un valor dins del panorama.
--Adrià. Ara sembla que floreixen més, però nosaltres ja portem 10 anys amb això.
--Bernat. I és apostar també per una forma de fer teatre, des del grup i des d'una sèrie d'idees que tenim conjuntes.
--Laura Pau. El fet que portem 10 anys ha fet que hàgim crescut junts teatralment, tenim unes manera d'entendre-ho comuns. Ens hem anat convertint en actors junts, dels 15 als 25.

"Hem crescut junts teatralment, tenim unes manera d'entendre-ho comuna"

--Clar, perquè, teatralment, us heu anat formant junts, no?
--Quòrum. Totalment.
--Adrià. Tots vam decidir dedicar-nos a això quan ja estàvem dins d''Els Pirates' i tots vam decidir entrar a L'Institut del Teatre.
--Laura Aubert. A mi, personalment, si em pregunten quin dia vaig decidir fer-me actriu, no ho vaig decidir, crec que va ser amb Pirates, que era com una inèrcia. Tots anàvem entrant en L'Institut, ens ho passàvem bé amb això i al final acaba sent una cosa professional.

--En tots aquests anys, la dificultat de les obres haurà anat en augment, com feu per triar les obres?
--Adrià. Al principi també era difícil, però érem molt més inconscients. I de cop ens trobem que ens anem conscienciant del que hem fet i del que anem fent. No és el mateix el rigor que li posem ara que quan començàvem. La il·lusió contínua, però hi ha una tècnica que hem après, una responsabilitat que abans no hi era…
--Laura Pau. Si, però, normalment, les idees sorgeixen d'Adrià, que és el director. De vegades provenen d'un programador, que ens demana alguna cosa, però també hi ha coses que ens interessen més  a tot el grup.

--Adrià. En el cas concret del Brossa, va estar per casualitat que ens trobéssim amb "Teatre de carrer", que és l'altre espectacle del Brossa que hem fet, però de seguida vam veure que connectàvem molt bé i que era un tipus de teatre que volíem explorar. Després de 10 anys està bé recuperar la figura de Brossa, que ens ha donat una manera de fer diferent del que teníem abans.

--En l'obra us endinseu en el 'món de Brossa'. Com definiríeu aquest món per a la gent que no el coneix?
--Adrià. Per començar, és molt particular, l'estètica que ell dibuixa és molt concreta, sembla una cosa situada en una etapa determinada, de quan ell vivia, o fins i tot anterior, però al final, en essència, toca temes molt vigents, extratemporals. Podem trobar-nos amb temes universals. És un món de personatges solitaris, tancats, atrapats alguns pel seu passat, uns altres pel seu present. Tots, o alguns, volen escapar-se. Els que intenten fer-ho es veuen impedits per poders superiors o gent superior. És a dir, ningú pot prosperar en aquest món.
--Laura Pau. Jo crec que ell també fa una crítica social en totes les seves obres. Hi ha crítica a tots els poders, tant a l'església com als polítics, i que ho fa d'una manera que té un punt còmic, perquè hi ha vegades que és exagerat, i a través d'una manera molt poètica. La seva poesia és la seva particularitat.
--Adrià. En la seva obra hi veus bastant la seva manera de ser. Era un persona molt tancada en el seu àmbit, però alhora tenia un imaginari immens, com es veu en la 'Poesia visual', que és molt més coneguda que el teatre. Per molt que visqués com reclòs, el seu imaginari anava molt més enllà i sempre estava parlant de la societat que l'envoltava. D'una banda molt apartat i per una altra molt integrat i molt visionari de tot el que havia de venir.

--Aquesta obra ja la vau estrenar a l'abril, com va anar?
--Laura Pau. Vam fer una estrena al Festival Barri Brossa, però era només una funció dins del festival.
--Adrià. Amb el públic vam connectar-hi bé, de fet, tothom que va venir estaven molt contents, especialment, gent coneixedora de l'obra de Brossa, que també ens va dir que havíem entès bé el seu món.
--Bernat. Gent que li havia conegut.
--Núria. També va ser com una prova de foc, el fet de ser un espectacle que no està tancat, que l'hem creat nosaltres, doncs el teatre es fa per al públic. Vam veure coses que es poden millorar, coses que funcionaven.

"Aquestes obres fan més por que una obra convencional"

--Heu fet molts canvis en l'obra?
--Adrià. Són petits canvis, sobretot hem pogut seguir treballant, que l'altra vegada vam arribart justs, però hem pogut perfilar molt més el camí pel qual volíem anar.
--Beñat. L'obra de Brossa no és teatre convencional, per la qual cosa necessitàvem posar-ho davant del públic per veure com responia. Va ser com una primera prova davant del públic del que hem anat reunint de diferents obres de Brossa posades a la nostra manera.
--Laura Aubert. Aquestes obres fan més por que una obra convencional.

--Núria. Clar, corres més riscos.
--Adrià. Tot i això, és un espectacle molt pensat per tots. Moltes vegades es veuen coses de Brossa, bé, poques vegades, perquè es fan molt poques; però es veuen coses de Brossa que agafen més aquesta faceta surrealista i poc entenedora que té. En canvi, nosaltres hem volgut remarcar la proximitat de Brossa amb el més quotidià. Aquest és un dels factors que fa que funcioni bé davant del públic.
--Laura Pau. També que hi ha moments de tot, uns d'humor i uns altres molt més dramàtics. Passa per tots aquests punts i a més, no es queda en un aspecte de Brossa, com poden ser peces de jocs musicals o de paraules, sinó que també toquem altres temes.
--Bernat. El que crec que hem volgut fer és ensenyar tots els tipus de teatre de Brossa.
--Adrià. El que fa és agafar tots els gèneres menors, que diu ell, com el circ, els pallassos, el streptease fins i tot… i posar-los a un nivell de teatre convencional. Això no sempre és fàcil i xoca en un primer moment...
--Laura Pau. ...perquè en aquesta obra fem streptease, però no és com ho concebem, per excitar al públic, sinó que hi ha streptease dramàtic.
--Adrià. Ell veu la teatralitat en tot. Curiosament, la seva obra teatral és molt més extensa que l'obra plàstica, però és molt més desconeguda.
--Núria. Però també és més fàcil conèixer l'obra plàstica, perquè és molt més fàcil accedir a elles. Les obres de teatre sempre han creat por a representar-les.
--Laura Aubert. Vaig llegir l'altre dia un article en el diari Ara, en el qual deien això, que fins i tot els altres poetes coetanis seus li deien el dramaturg. I a ell no se'l coneix com a dramaturg.
--Adrià. ‘Teatre de Carrer', que és l'espectacle que ja vam representar del Brossa, té un fort component de paraula, per una costat, però també visual, i això va fer que l'espectacle s'entengués millor fora que aquí. Anàvem a l'estranger i l'espectacle els encantava, aquí agradava, però no amb el mateix entusiasme. S'entenia de maneres diferents.
--Laura Pau. Si, perquè el llenguatge que utilitza el Brossa és moltes vegades poètic i de vegades arriba a ser críptic, amb una presència de les metàfores i les imatges poètiques…
--Núria. Més que res, perquè la gent no està acostumada i no ho entén.
--Adrià. En aquest aspecte, ‘Teatre de Carrer' era més dur, perquè en ‘El Darrer Triangle' ho introduïm d'una manera més amena i clarificadora.


Més informació de la companyia i les seves representacions