"Vivim un moment de confluència social, en què tots els que apostem per una sortida diferent de la crisi hem de confluir", assegura la secretària adjunta a la Secretaria General d'UGT de Catalunya, Laura Pelai, preguntada per la irrupció del moviment 15-M , molt crític amb el paper dels sindicats. Segurament no li falta raó, més que res perquè els que dirigeixen les nostres vides més enllà dels focus mediàtics tenen molt clar el que volen. Aquesta setmana s'aprovarà el Pacte de l'Euro, una sèrie de mesures que, amb el pretext d'evitar una nova crisi de deute, condemnen als països europeus, especialment als que ho estan passant pitjor, a anys de creixements baixos o nuls. No només això, ja que sobren les veus que auguren que l'Estat del Benestar sortirà molt tocat amb l'aplicació d'aquestes polítiques de contenció. És per això que no hi pot haver dos fronts contra les retallades que aplica la Generalitat, ni tampoc contra el Pacte de l'Euro. Si els que lluiten contra els més poderosos apareixen separats, la seva força cau i es fa gairebé imperceptible. Això han de comprendre indignats, sindicats i partits d'esquerra, i ho han de fer com més aviat millor.
