Amabilitat

No sóc gens aficionat a anar de la ceca a la meca en qüestió de serveis, per molt atractives que resultin les ofertes que em llancin.

Porto mil anys fidel a la meva companyia telefònica, encara que de vegades em senti maltractat i em senti incapaç d'entendre les seves tarifes; no se'm passa pel cap canviar de companyia d'assegurances i per molts edredons, mantes o casseroles que m'ofereixin no tinc cap desig d'abandonar el banc que maneja els meus escassos béns.

La meva fidelitat està fonamentada en dues qüestions: La primera és que em fa una mandra tremenda estar de papers i contractes i emprar el meu temps a desentranyar les diferents ofertes amb les que constantment m'agredeixen per terra, mar i aire. Sobretot les trucades que es reben a hores impròpies per assegurar-te que el canvi de companyia de mòbil té tants beneficis que si dónes peu, el comercial, que truca des de lloc desconegut, te les explica.

L'altra raó que em manté fix als meus serveis és l'amistat que acaba un per atresorar entre el proveïdor i l'usuari. Prova de quant afirmo és l'amabilitat, la tendresa, el somriure i la invitació a cafè que va produir una consulta al director de la sucursal bancària sobre la possibilitat d'obtenir un petit crèdit. Mai m'han dit que no amb tant afecte.