Después de la acampada, de Manuel Castells

Los reprobables incidentes ante el Parlament de Catalunya, en cuyo desarrollo está por aclarar la posible provocación de policías infiltrados captados en vídeo, no pueden obviar el cuestionamiento que los indignados, con amplio apoyo social, han planteado a las instituciones políticas. Ahora parece que lo grave son las tribulaciones de los diputados y no el comportamiento de la clase política, origen de la indignación. Agresividad y violencia no sólo son actos condenables, sino también estúpidos, porque pueden deslegitimar una protesta y un debate de gran calado. Pero si hay un deseo sincero de dialogar con quienes se atreven a plantear en la calle lo que muchos piensan en su casa, hay que aislar a unos pocos energúmenos y tomar en serio un movimiento que es explícitamente no violento y que ha rechazado las agresiones. Empezando por investigar qué pasó exactamente frente al Parlament.

Tras las acampadas, el movimiento sigue bajo otras formas. Porque si entendemos que los procesos de transformación social empiezan por un cambio de mentalidad y por la pérdida del miedo, entonces los indignados del 15-M representan un cambio cualitativo en el empoderamiento de la ciudadanía en busca de una democracia real. No se trata de unos miles de jovencitas utópicas, sino de un amplio movimiento de opinión que simpatiza con sus ideas. En eso coinciden diversas encuestas.

Así, según la encuesta de Metroscopia publicada por El País, el 66% de los ciudadanos tienen simpatía por el 15-M, el 81% piensa que los indignados tienen razón y el 84% que tratan de los problemas que afectan directamente a los ciudadanos. El 51% piensa que los partidos representan sus propios intereses. El 70% no se siente representado por ningún partido y el 90% piensa que tienen que cambiar. Los votantes socialistas simpatizan con el movimiento en un 78%, pero también lo hace el 46% de los votantes del PP. La crítica va más allá de la frontera izquierda-derecha. Los indignados son apartidistas, no apolíticos. Es un movimiento político que buscar transformar las formas de representación y decisión. Porque, en medio de una crisis estructural que corroe la existencia cotidiana, la condición previa para cambiar de modelo es cambiar las formas de elaboración y gestión del modelo. Pero ¿qué proponen los ex acampados, ahora asamblearios? Hay que escuchar para entender, en lugar de proyectar ideas preconcebidas que no corresponden a lo que se está debatiendo en este movimiento. Y lo que observo es que lo fundamental es el proceso más que el producto. No son tanto las propuestas concretas como las formas de debate, decisión y acción que caracterizan este movimiento. Si hay un acuerdo central en un movimiento tan diverso, es que las personas se representan a sí mismas, que no hay organizaciones aparatadas, que no hay líderes. De ahí la importancia de las asambleas en barrios, pueblos y lugares de trabajo. La idea es que las asambleas canalicen las propuestas de la gente en su entorno cotidiano y se conecten con asambleas más visibles, como Sol o plaza Catalunya. De ahí también la importancia de las comisiones, creaciones espontáneas de todo tipo, que tratan mil cuestiones, desde la medicina natural hasta la reforma de la ley electoral.

Un sistema tan descentralizado y plural de deliberación y decisión se apoya para funcionar en dos condiciones clave. Por un lado, el respeto y la tolerancia. Hay fuertes discusiones en las asambleas, sobre todo cuando algunos, generalmente mayorcitos, intentan meter cuchara ideológica. O cuando surge el individualismo irreductible coherente con la premisa de no imposición de nadie a la libertad de cada una. Pero por regla general, el desacuerdo, incluso práctico, se da en la tolerancia del otro y es gestionado por equipos de facilitación que están aplicando una metodología de mediación que ya quisieran tener muchas empresas. Por otro lado, siempre están las redes de internet como estructura de apoyo y comunicación para informar, para debatir, para pedir solidaridad y auxilio en momentos duros. En suma: para no sentirse solas. Porque hay miedo en todo esto. Es un desafío radical, aunque no violento, al orden social, y hay conciencia de las consecuencias: desde los palos policiales hasta el rechazo en el mercado laboral. Y el miedo sólo se supera juntándose. En la red y en las plazas. Sabiendo que hay muchas personas semejantes y que juntas podemos, como repiten en el movimiento. La cuestión que se plantean es cómo incidir en las decisiones que afectan a todos. Rechazan hacerse partido porque piensan que es caer en la trampa de unas instituciones en que está todo atado y bien atado. De ahí la protesta mediática para llegar a la conciencia de la ciudadanía. Dificultar el ronroneo del sistema político, que continúa como si nada pasara, mediante sentadas, bloqueos, manifestaciones. Desobediencia civil activa no violenta. Frente al intento deliberado de incitar a la violencia para deslegitimar la protesta.

¿Adónde van? A otra sociedad, porque piensan que las instituciones están podridas y que la crisis no es tal, sino una estafa de los poderosos. Lo que venga saldrá de un debate que incluya al conjunto de los ciudadanos y del que surjan nuevas formas de vida y de política. Reivindican el derecho a equivocarse. Pero rechazan pagar las equivocaciones de los que mandan. Tienen tiempo. Quieren ir despacio porque van lejos. Y mientras luchan por decidir cómo decidir, viven la vida ya, en la alegría de sentirse libres, enredados en el proyecto de reinventar la vida, empezando por la suya, por la de cada una.

Por eso los políticos no pueden entender, ni siquiera los que simpatizan desde la vieja izquierda. Porque plantean las preguntas erróneas: ¿qué organización? ¿Qué programa? ¿Qué estrategia? Si no hay respuestas, vaticinan con la condescendencia de quienes renunciaron a sus sueños, desaparecerá el movimiento. Tal vez. Pero no sus ideas, no sus esperanzas, no las semillas rizomáticas de una nueva política sembradas hoy. Porque puede ser una última llamada de vida antes de precipitarnos en el torbellino de destrucción que nos arrastra.

elcomentario.tv/reggio/despues-de-la-acampada-de-manuel-castells-en-la-vanguardia/18/06/2011/

Cot, míra't la butxaca. Si el què hi veu t'indigna, i si en consideres a la conjuntura la responsable de tot plegat, podries arribar a entendre alguna cosa

Sr. Cot, el títol del seu article és incorrecte.
No és la por la que fa que una persona s'indigni per la situació política actual, més aviat tot el contrari, el valor.
En canvi, només qui té interés en que continuem visquent en un sistema polític classista i elitista pot estar en contra d'aquest moviment.

Per cert, una altra manera de refutar la seva teoria fora dient que tinc feina, ben pagada, i amb perspectivas de millores socials i professionals, és a dir, no tinc por però no sóc el perfil que vosté descriu.

Tots a denunciar que no hi ha indignats en aquells llocs on fan TGV. A Loja, a Osca, a Toledo, a Olmedo, a Medina, a Tomelloso a tota Espanya i no envian ni un € al corredor meditarrani. Perque els indignats van al parlament catala a demanar explicacions i al de Madrid que es qui se'n dut els 20000 m de € cada any. Perque, perque, perque.

Por favor, le pido a NacioDigital que no le borre el comentario al Tejero, tal como el se teme que le harán. que dejen el comentario, que se vea lo que es España, España es un hatajo de chulos cuarteleros que aun sueña en la Legión de la cabra, y que constituye el hazmerreir de Europa, que la observa con una curiosidad de zoológico.
No borren su comentario, por favor, que se vea que España es un anacronismo, y que el españolismo es un residuo insepulto de la Europa tragica del siglo XX.

que_us_penseu_que_a_cuba_tenen_iphones?
quasi_no_tenen_ni_internet

haurieu_de_passar_una_temporada_en_un_país_socialista

com_un_d'ells_no_com_a_turista-i-ja_veurieu_com_us_canvien_les_idees.

sempre_hi_ha_algun_sonat..

com_aquell_català_que_s'en_va_anar_a_viure_a_korea_de_nord.


seguiu_el_seu_exemple


http://www.youtube.com/watch?v=tyr4zpBTvS8


em_tinc_que_canvia_el_teclat_pq_no_em_va_l'espai.

en_un_país_socialista_no_faria_falta...


no_tindria_ni_pc_ni_internet.

no_Estic_d'acord_amb_la_mentida_que_els_mercatas_manen_sobre_els_governs.

senzillament_si_vols_estar_al_club_capitalista_de_la_UE_i_occidental,has_de_seguir_les_seves_regles.Això_és_com_quan_t'obliguen_a_anar_amb_sabates_per_entra_en_una_disco,sinó_hi_estàs_d'acord_t'envàs_a_una_altra.


per_tant_tenint_en_compte_que_ens_els_ultims_7_anys_aquí_i_allà_han_manat_partits_socialistes_s'ho_haurien_de_replantejar...


si_no_volen_estar_al_club-dels_capitalistes_ho_tenen_fàcil_s'alïen_amb_en_chaves_castro_i_tot_l'altermundisme.....


no_hi_ha_més_opcions____luxes_capitalistes_amb_economia_socialista_no_és_viable...

si_voleu_una_economia_socialista_serà_amb_penuries_socialistes....



jo_també_vull_un_lamborgini____penseu_que_només_votant-ho_o_desitjant-ho___es_conseguirà?

no,en_absolut,hi_ha,coses,que_són_inviables,com_si_decidiu-que_un_dia_té_18_hores_com_les_actuals.....fins_i_tot_encara_que-voti_que_si_els_6000milions_d'humans.....és_inviable.

No hi ha cap indignat preocupat en trobar feina.

Encara no he sentit de quina manera s'han de crear els llocs de treball per als milions d'aturats. Traduit: que hem de fer per tal de fomentar la iniciativa privada corresponent.

Seràn capaços d'articular els mots 'iniciativa' i 'privada'? Hem temo que la seva estructura mental no ho permet.

Fora que hagui d'ésser l'administració qui reparteixi les feines que els nens trobin oportunes... si es que pensen que el treballar es oportú...

i que us adonèu que qualsevol reivindicació necessita gent que la sostingui,i la gent és sobirana.El moviment 15-m i el moviment d´independència,tenen en comú que han sortit del poble.Cal unir més que separar.Dic més, cal aprofitar els vents favorables

Jo també felicitoa tots els que han lluitat perque el dret d'autodeterminació fos inclòs en el manifest dels indignats. N'hi ha que ho han passat força malament, enfrontsnt-se a aquests estrangers que es creuen que son a cas seva i ho volen fer creure a qui els escolti. Però una derrota més, ha estat que aquesta inclusió només s'ha fet en la versió catalana. Ja sabeu els de bona fe quina serà la que es difondrà oi?

Senyor posrfederalista. A mi em sembla que va força errat. Precisament perque el moviment independentista és encara petit i feble, atacat per totes bandes, infiltrat fins al moll de l'os,que se l'ha de cuidar i preservar de la contaminació. Quan neix un nadó i mentre és petit i feble, se'l protegeix fins que de mica en mica creix i es fa fort, amb capacitat no de contaminar-se, sinó de lluitar contra la contaminació. Igual un cadell de gos, quan neix està indefens davant qualsevol malaltia. Fins que no tenen 3 mesos i estan vacunats, no poden ni sortir al carrer, perque, senyor, vosté s'equivoca. No és la contaminació el que fa fort sinó la capacitat que es va adquirint de victòria, justament, contra la contaminació.

És la reacció a una situació insostenible. La reacció a la reacció que s'ha desfermat després de les municipals i que es refermerà en les generals. La reacció que aboga per la fi del "bonisme". Per la mà dura. Però compta perquè n'hi haurà per a tothom. La crisi no només és política, principalment és de valors, de una manca d'ètica. A partir d'aquí, que cadascú faci s'ho faci mirar. El problema principal el tenim entre ciutadans, no cal anar a Extremadura. Això acabarà en un xoc de trens, no d'un territori a un altre. Al temps. Quan més dura sigui la crisi i més ens toqui el rebre, en lloc de més comprensió cívica, més garrot. Ho llegim i escoltem a diari. Llavors, estem avisats.

Jo també felicitoa tots els que han lluitat perque el dret d'autodeterminació fos inclòs en el manifest dels indignats. N'hi ha que ho han passat força malament, enfrontsnt-se a aquests estrangers que es creuen que son a cas seva i ho volen fer creure a qui els escolti. Però una derrota més, ha estat que aquesta inclusió només s'ha fet en la versió catalana. Ja sabeu els de bona fe quina serà la que es difondrà oi?

Quina es la posició de NC , Sr Cot ? N D , Independencia, oportunisme d'alguns intelectuals "esquerres", seguidisme de la classe periodistica dels intelectuals organics convergents i neocons,,independencia express,independentisme i frontisme de sectors d'esquerres versus sectors independentistes, el tabú del trancament de la cohesio social ....etc PER QUE UN SECTOR AMPLI DELS CATALANS EMPRENYATS FEU DE PLORAMIQUES FRONT el fenòmen dels indignats ? Estic emprenyat de la visio tan estreta del molts emprenyats. No siguem curts de gambals.FELICITO ALS QUE HAN LLUITAT PERQUE EL DRET D'AUTODETERMINACIO FOS INCLOS. A Q U E S T E S E L CA M I , a q u e s t a e s l a q u e s t i o , SR COT ? Sr Cot , el moviment independentista s'ha de CONTAMINAR si vol ser fort.

Srs. periodistes,Reagrupament propugna desde el seus inicis a més de la independència, la regeneració democràtica com l'eix bàsic del seu programa i explica com ho vol portar a terme. A les passades eleccions al PArlament, la seva campanya electoral i les seves proclames, van ser en general, silenciades de manera escandalosa. Perqué? Perqué avui es parla desde fa un mes sense parar d'uns incivilitzats amb unes proclames difuses, ambigües, fetes en llengua forastera i que utilitzen uns canals no permesos en les ordenances cíviques, però impunement tolerats? Ens esteu enviant el missatge de que usant els canals democràtics no hi ha possibilitat d'expressió? Els poders Fàctics us dominen fins a tal punt? A aquests poders fàctics ja els hi va bé que doneu tant altaveu a aquesta colla de forasters? ës que no s'ho pregunta ningú?
Avui Reagrupament independentista fa la seva quarta assemblea a Vic. Està oberta a tots els periodistes. A hores d'ara, una agrupació amb més de 2500 associats, que utilitza els canals demacràtics, no veig que tingui més ressò que aquesta colla de gent, seguint unes directrius que com a mínim es demostren alienes a qualsevol de les nostres urgències. Desperta ferro!!!!

Com que els espanyols estaven tips dels catalans emprenyats, ells per no ser meys, s'han empescat els indignats. De pas ens els han exportat cap aquí i així han aconseguit desviar l'atenció del nostre emprenyament, que té una raó de ser, del tot diferent i que a ells no els convé en absolut. La premsa no cal dir que hi ha caigut de quatre grapes i del català emprenyat ja no en parla ningú. Ara només compten els indignaats espanyols amb els seus cors i corifeus en la seva eterna lluita contra nosaltres.

Rentables vol dir que es poden rentar (ja sabem que els tren es renten cada vespre). quan donen un guany econòmic es diu que són rendibles.
Gràcies per parlar millor el català

No s'indigna ningu pq l'estat espanyol estigui construint AVEs a les Hurdes (que no seran mai rentables) i aqui hagim de tancar quirofans?? Que diu la nostra esquerra (si existeix)?? Que diu la rata sociata del Serrat?? Ha fet mai alguna critica a aquesta politica de terra cremada contra el nostre pais o encara esta fent el ruc amb la cella ??

No us hi encaparreu, els indignados ja tenen l'ase del cops: els polítics. Podien anar contra les empreses que tanquen i se'n van als països emergents, destrossant milers de llocs de treball cada any. Contra els 7 milions d'immigrants amb que en hem ara ens hem de repartir serveis i ocupació. Podrien anar contra la dreta europea que governa la Unió europea i com que ens han estat mantenint 20 anys a base d'abocar-hi el sac, té tot el dret moral a dir-nos el que hem de fer i d'exigir-nos que deixem de viure com si seguíssim estant a cal sogre. Del robatori que ens fa l'estat espanyol; però tot això és massa complicat, és més senzill ésser un feixista i un demagog i anar al Parlament a colpejar i insultar els polítics escollits.
És el tarannà dels que són curtets de gambals, res més

Avui ja parles d'una estació. Vol dir que d'un moment a l'altre ens tornaràs a parlar de la línia complerta de l'AVE d'Extremadura?. Som molts els obsessionats com tú que ho trobem a faltar, Cot. No ens fallis.

Mes de dretes que els indignats hijo de papa y mama que encara volen el biberó diari, aixó si que es viure del sistema; com els okupes, ganduls i bruts, que es pensen que viuen a Disneylandia, tot pagat, amb mobil que les hi paga la mama de Sant Gervasi i la targeta el papa; igual, igual que els progres del PSUC-BOCACCIO, tots de bona familia, que viuen de renda com el ric Ribó i tota aquesta colla d'¡intel.lectuals fills de papa

Carod, ja era hora, per fí em tornes a recordar el gran Carod del 2003, espero que no sigui un miratge, pel teu bé i pel de la nostre pàtria.

Espoli fiscal! Exacte!