DANIEL DURO. IMPULSOR DE REPTES SOLIDARIS
“Si el teu cap vol arribes a fer coses que semblaven impossibles”
21/06/2011
14:03
Purificació Outeiral.- Daniel Duro és l’impulsor de Reptes Solidaris, una iniciativa que dóna suport a l’Associació Selva Camerun. Aquest assessor fiscal de 29 anys, és un triatleta amateur, que, com tantíssima gent, practica esport perquè li agrada i el fa sentir bé.
Daniel, com va néixer i què és Reptes Solidaris?
Reptes Solidaris és un projecte que pretén que les hores que dedico a entrenar puguin ser profitoses per més gent que per mi mateix. Coneixia, de la mà del seu President, Miquel Fernández, que és un bon amic, l’activitat de l’Associació Selva Camerun, una ONG que treballa pel desenvolupament en aquest país i, veient el que fan, vaig pensar que calia fer alguna cosa per ajudar-los en la seva tasca. Si em sobressin els diners hagués fet un bon donatiu a la causa però, com que no és el cas, vaig intentar posar el millor de mi per aconseguir-los. Així va néixer Reptes Solidaris, que és una iniciativa per captar fons, no només apel·lant a la generositat de la gent, sinó estimulant-la, ja que el donatiu que demano va en funció del resultat del meu repte.
Afirmes a la teva web de Reptes solidaris que si tu compleixes, qui s’ha compromès ha seguir-te ha de col•laborar amb una causa justa. Aquest és el repte que li proposes a la gent?
Exacte. El repte és acceptar un compromís. Un compromís que suma per aconseguir un objectiu. Si tu et compromets a fer un donatiu en funció del resultat que jo faci, jo faré tot el que pugui per a que aquest donatiu sigui el més gran possible, dins els límits establerts. Son dos compromisos en un, que un alimenta a l’altre i, d’aquesta suma d’esforços, aconseguim un resultat més gran. Tu no fas el donatiu només perquè la causa és justa, sinó perquè jo estic disposat a fer que el teu donatiu creixi. I jo no m’esforço només perquè estiguis disposat a donar diners, sinó perquè com més gran sigui el meu esforç, més diners aconseguirem. Reptes Solidaris és un projecte que multiplica les nostres possibilitats, les dels que estan disposats a fer un donatiu i del que està disposat a suar la samarreta.
Parla’ns de quin va ser el teu primer repte i com va acabar?
El primer repte va ser el 6 de març passat, la Marató de Barcelona, 42 kilòmetres i 195 metres de carrera. El donatiu variava en funció del temps que jo trigués en fer la Marató, que és una prova que mai havia fet. Si aconseguia acabar la carrera, el donatiu seria de 5 euros. Si baixava de les 4 hores seria de 10 euros. Si ho feia en menys de 3 hores 30 minuts serien 15 euros. Si baixava de les 3 hores 15 minuts serien 20 euros i, finalment, si aconseguia fer la Marató en menys de 3 hores el donatiu seria de 30 euros. Vaig patir molt però vaig aconseguir acabar la prova en 3 hores 13 minuts i 45 segons, el donatiu va ser de 20 euros i, com que es van comprometre 179 persones, els diners recaptats sumen 3.580 euros.
Pel que me estàs dient, per tu, el cap sempre pot més que el cos?
Sens dubte. El cos té unes limitacions físiques que podem allargar amb l’entrenament. Evidentment, una persona entrenada rendeix més que una persona no entrenada. Però he vist a persones que les seves cames no responien i, en canvi, volien continuar corrents. I ho feien! He vist persones acabar un Ironman arrossegant-se pel terra perquè el seu cos no podia més però el seu cap volia creuar la meta. La ment és molt més poderosa que el cos i es tracta de que la ment lideri l’activitat del cos i no al revés. Si el teu cap diu prou no creuaràs la meta ni arrossegant-te perquè hauràs abandonat, sí el teu cap vol, arribes a fer coses que semblaven impossibles. Jo vaig entrenar durant 4 mesos i havia preparat el meu cos però em vaig dotar de 179 caps, les 179 persones que van creure en el projecte, i això va ser el que em va fer creuar la meta.
Vas comptar amb dues llebres de luxe per entrenar-te. Què és una llebre i com els vas convèncer per què t’ajudessin al teu repte solidari?
Una llebre és un corredor que t’ajuda a aconseguir la marca que vols. Corre davant teu i et marca el ritme que has de seguir per fer el temps que vols fer. En moltes de les carreres populars la organització col•loca llebres durant tot el recorregut per a que la gent que correm seguim a la que més ens convé.
Jo vaig tenir dues llebres per mi solet i sí, van ser de luxe. De luxe perquè estem parlant de dos triatletes d’alt nivell, el meu entrenador, l’Albert Parreño, i el Guillermo Samaniego. I de luxe perquè, a més de ser triatletes elit, son unes excel•lents persones i uns bons amics. No els vaig haver de convèncer, ni tan sols els hi vaig haver de demanar, van ser ells els que es van engrescar amb la iniciativa i un dia que parlàvem de la carrera van donar per fet que em farien de llebres. Ho van parlar entre ells i jo m’ho vaig trobar. Aquest va ser un dels gestos més macos que he viscut amb Reptes Solidaris perquè, tot i que tothom ha participat d’una forma completament espontània, sense que jo ho demanés, el que van fer l’Albert i el Guille posava en risc la seva preparació. M’explico. Els dos son atletes que preparen distancies curtes, proves explosives, i fer el que van fer no els hi anava gens bé. De fet, el Guille va estar arrossegant molèsties durant setmanes després de la carrera i això m’ha sabut molt greu. M’hagués quedat molt fotut si algun dels dos s’hagués lesionat per ajudar-me. Van ser molt generosos i sempre els hi estaré agraït.
Quina importància va tenir per tu el suport de la gent que t’envolta a l’hora d’aconseguir la fita que t’havies marcat?.
El suport era un ingredient imprescindible. Tinc claríssim que no hagués fet el temps que vaig fer si no hi hagués tingut tot el suport que vaig tenir. Els correus que m’han enviat, veure que cada dia s’apuntava gent, el interès dels mitjans de comunicació, els ànims dels companys que entrenen amb mi, els missatges des de Camerun, la dedicació de l’Albert Parreño, l’entrega de l’Associació Selva Camerun, l’empenta de les llebres... I veure la que van preparar pel dia de la Marató. Amics i família van preparar pancartes i dorsals i el dia de la prova es van repartir per tot el recorregut! El recolzament va ser total i això em va donar la fortalesa necessària per a donar-ho tot. Perquè tinc la sensació que vaig fer el millor temps possible. Crec que varem fer tot el que estava a les nostres mans i el resultat va ser fantàstic.
A on es destinen els fons aconseguits amb les teves fites esportives?
El 100% del recaptat, els 3.580 euros, es destinen al Projecte “Ensenyaments al Camerun”. Un projecte que consisteix en finançar els estudis de nenes i nens sense recursos en aquest país. L’educació al Camerun no és gratuïta i el cost d’un any de Primària, amb material inclòs, son 40 euros. Amb el que hem recaptat podrem finançar 89 cursos de primària. El destí és claríssim, doncs, i a ningú se li escapa que invertir en educació és invertir en futur. El fet que els fons es destinin a aquesta finalitat també és part de la filosofia del projecte. Des de Reptes Solidaris creiem en la gent i en les possibilitats que tenim sempre per sortir endavant.
Reptes Solidaris és l’instrument per captar fons però de tota la gestió s’encarrega l’Associació Selva Camerun. Jo no gestiono els diners en cap moment. L’Associació ho fa i cada any rendeix comptes amb l’Assemblea General de socis, que aprova la gestió i que és sempre oberta a tothom qui vulgui assistir.
Com et vas arribar a comprometre amb l’ Associació Selva Camerun?
Vaig conèixer l’Associació gràcies al seu President, el Miquel Fernandez. El Miquel és el pare d’un bon amic que vaig conèixer a la Universitat. L’any passat em vaig fer soci i he pogut conèixer de primera mà la tasca que fan. L’Associació selva Camerun és una ONG petita i la qualitat humana de les persones que la formen és enorme. Son persones que tenen la seva professió, les seves ocupacions, com tots nosaltres, però que dediquen tots els esforços que poden a millorar la vida de persones que ho necessiten. Treballen de valent i tot el que fan ho fan perquè s’ho creuen. És normal engrescar-se quan coneixes a persones així, se’t remou alguna cosa per dins.
I el compromís ha crescut com més els he conegut. En un principi vaig impulsar Reptes Solidaris com una plataforma que finançaria causes justes i vaig començar amb Selva Camerun per proximitat i perquè conec a les persones que hi treballen. Però en veure com s’han entregat amb el projecte, el recolzament que m’han donat... En veure de més a prop les coses que fan, ara ja no puc deslligar-me d’ells. No vull. I se que hi ha gent fantàstica que treballa per altres causes tant nobles com aquesta però jo em sento amb deute amb aquesta Associació i m’agradaria poder ajudar-los més. S’ho mereixen.
A més, el Projecte d’Ajuts a l’Ensenyament és un projecte que necessita continuïtat en el temps, ja que les nenes i nens que escolaritzem l’any vinent hauran de seguir estudiant al següent any, i al següent, i no els podem deixar tirats. Tenim aquesta responsabilitat. I, tant de bo, després de la primària vingui la secundària i potser també la universitat.
Què fan a Selva Camerun?
L’objectiu de l’Associació és promoure accions encaminades al desenvolupament i la millora de les condicions de vida a la zona de la Selva del Camerun.
Els projectes més recents o que s’estan executant son el d’Ajuts a l’Ensenyament, amb el que col•laborem des de Reptes Solidaris, la rehabilitació d’una escola, d’un centre d’atenció mèdica, la construcció de pous d’aigua, que esdevenen necessaris per evitar malalties com el còlera, que recentment ha experimentat un preocupant increment al país, la construcció de premses d’oli de palma (ingredient bàsic de la dieta camerunesa), facilitar finançament per la construcció de granges...
L’Associació dedica els recursos als projectes que demanden des d’allà, no als que algú se li acudeixin des d’aquí. L’Associació té un membre contractat, el Blaise Kebeto, que és de la zona, i que és qui identifica les necessitats que cal cobrir. Tots els projectes que es duen a terme es realitzen amb gent de la zona i es treballa amb els proveïdors del país, sempre amb la idea que cal fomentar el desenvolupament per ells mateixos.
Quin serà el teu proper objectiu?
Ja tinc decidit quin serà el proper repte però encara no us puc explicar en què consistirà. És un repte que requereix més logística que córrer una Marató i, fins que no tingui la certesa que la idea tira endavant no ho vull dir perquè no voldria haver-me de desdir.
El que si us diré és que la prova serà a l’agost del 2012, que serà força espectacular, que em caldrà entrenar de valent i que us necessitaré com fins ara. També us diré que és un repte escollit a consciència i que el repte en sí mateix simbolitza mot bé els principis amb els que neix Reptes Solidaris.
M’he proposat poder presentar el projecte amb cara i ulls el proper mes de setembre.
Què ha de fer qualsevol que vulgui donar-vos suport?
Hi ha moltes formes d’ajudar, totes son benvingudes. Reptes Solidaris és un projecte que vol sumar i la única condició és fer-ho de cor. Qualsevol tipus d’ ajuda o suport serà benvingut. Podeu trobar tota la informació a
http://reptessolidaris.blogspot.com i si voleu comentar qualsevol cosa o posar-vos en contacte amb mi ho podeu fer a reptessolidaris@gmail.com . Si esteu interessats en rebre informació sobre el que farem a partir d’ara no dubteu en escriure i us afegiré a la llista de distribució. Us necessitem a totes i a tots!
Per més informació podeu visitar :
Selva Camerun
