Necessito la vostra opinió. Sovint penso (i crec que no sóc l’única persona que pensa d’aquesta manera) que en zones més urbanes l’homosexualitat està més compresa i una gran majoria de la població l’ha inclosa dins la seva normalitat. Potser en zones més rurals això no passa. Què en penseu?

De fet, un estudi que va sortir publicat en diversos mitjans de comunicació fa ara justament un any informava que el 15% de la població encara considera l’homosexualitat una malaltia.

Ben cert és que l’homosexualitat va deixar d’estar catalogada com a malaltia pel DSM (manual de diagnòstic de patologies mentals que utilitzem metges i psicòlegs) l’any 1973, però sovint tinc la impressió que un nombre molt més elevat (que aquest 15% que deia l’estudi abans esmentat) de persones (siguin urbanes o rurals) consideren encara, a dia d’avui, que l’homosexualitat és quelcom estrany, viciós, anormal (i no m’atreveixo a pronunciar paraules que faltarien al respecte però que s’escolten sovint al referir-se als gais i a les lesbianes).

Us proposo una reflexió al voltant d’aquest tema. Que cadascú valori com veu l’homosexualitat i que intenti veure perquè ho veu així.

De sempre he sabut que l’homosexualitat no era cap malaltia ni res estrany. I no he necessitat cap estudi que m’ho confirmés. Una persona homosexual és això: una persona. Una persona heterosexual és això: una persona. I per sobre de qualsevol orientació sexual que existeixi hi ha d’haver el respecte envers a un altre ésser humà. I, moltes vegades, penso que aquest respecte no existeix.

Suposo que una persona que opini que l’homosexualitat és quelcom negatiu no podrà pensar en respectar a algú que tingui aquesta orientació sexual, però potser ens podem replantejar els motius pels quals hi ha persones que són incapaces de respectar les diverses orientacions que existeixen. Perquè això és un fet: hi ha persones heterosexuals, hi ha persones homosexuals i hi ha persones bisexuals.  Sincerament, jo em demano... què hi ha de dolent?

Sempre pensem en el sexe... però ens oblidem que heterosexuals, homosexuals i bisexuals ens ajuntem i formem parelles per amor. Els éssers humans vivim en societat i solem acostar-nos (o hauríem d’aprendre a acostar-nos) a aquelles persones que ens fan feliços, que ens estimen, que ens estimem, que ens aporten coses positives i que ens fan sumar.  I això és quelcom que fem (o hauríem de fer) tant els heterosexuals, homosexuals com les persones bisexuals.

I m’agradaria afegir, abans d’acabar, que no és homosexual aquell qui manté relacions sexuals amb algú del mateix sexe... sinó que és homosexual aquella persona que estima a algú del seu mateix sexe.