Pot semblar a la llum dels missatges que es llancen a l'uníson des del Govern dels millors i iniciats pel conseller Felip Puig, que l'única forma de gestionar els conflictes sigui la mà dura amb els qualificats "violents" del moviment 15-M.
És clar, que la tàctica de la repetició d'un missatge, amb una subtil i sibilina càrrega emocional, és la clara estratègia d'els que semblen desconèixer altres formes de resoldre els problemes, sense caure en la utilització de la força bruta.
Una força bruta que han materialitzat des del vergonyós panteix unilateral la divisió d'antidisturbis dels Mossos d'Esquadra. I no obstant això tal missatge ancorat en la premissa d'injúria "que alguna cosa sempre queda" segueix faltant a la veritat, en aquesta interpretació interessada de la realitat, per no afirmar amb rotunditat que és una basta burla a la intel·ligència dels ciutadans, estiguin aquests indignats o no.
La utilització de la força bruta no apaivaga en cap lloc del món, i repeteixo en cap lloc del globus terraqüi, a ningú. I si jo estigués ancorada en l'error, m'agradaria que em demostressin des de la Conselleria d'Interior un sol exemple, tan sol un, un només, que exemplifiqui que el que dic és incert.
El diàleg segueix sent, des del meu humil punt de vista, una arma poderosa. Ara bé per dur-ho a terme cal saber escoltar i tenir la disposició per voler la posició de Win to Win, que és la més encertada per arribar a qualsevol acord consensuat entre aquells que es troben en una situació de litigi cimentada en una evident ruptura de la comunicació.
La recepta proposada en aquest article és de difícil aplicació, sóc conscient, encara que dubte cap que del diàleg ningú sortirà amb blaus ni serà hospitalitzat, perquè senzillament no haurà estat copejat per tenir una opinió tan legítimament diferent a la resta d'interlocutors.
Els experts en mediació entendran en llegir-me del que els estic parlant perquè el restabliment del diàleg és la seva eina bàsica de treball. Mediador no era aquell negociador policial les imatges del qual van saltar als nostres televisors en el dia dels fets en que els Mossos van passar de ser cossos de seguretat de proximitat, propers als catalans, a ser rebatejats com Gossos, amb totes les connotacions pejoratives que a tots no ens són alienes. Mediador no era qui des d'una posició d'autoritat els indicava als membres del 15-M allò que s'esperava que fessin. Perquè benvolguts lectors, en mediació les solucions les aporten les pròpies persones confrontades i no el mediador.
La mediació és quelcom molt diferent al que va posar en pràctica aquest personatge de caricatura encorbatat i que es va exposar davant l'opinió pública. Aquest personatge va desdibuixar amb la seva acció una professió amb principis tan bàsics i vitals com la neutralitat, la voluntarietat de la participació de les parts, la neutralitat, la imparcialitat i el protagonisme de la parts. Alguna cosa francament injusta pels qui sentim un profund respecte i estimació per aquest sistema tan reeixit de resolució de conflictes anomenat mediació.
Conseller Puig, si en el seu moment li vaig demanar al conseller Nadal major capacitat per escoltar a la comunitat educativa, a vostè li demano ara major capacitat per al diàleg i la recerca del consens. En gens beneficia a Catalunya, la de tots i no la d'uns pocs, que posi en perill la integritat física d'un cos policial de proximitat com són els Mossos d'Esquadra i els col·loqui el Sant Benito continuu de brutalitat en les seves actuacions. En res ens beneficia als catalans la seva planificació dels operatius descurada i sense sentit, amb resultats altament insatisfactoris i dolosos.
En definitiva senyor conseller Puig el que li suggereixo és que amb els membres del 15-M, un moviment conformat íntegrament per ciutadans catalans, com vostè i com jo mateixa, encara que vostè és quelcom que tendeix a oblidar, que utilitzi la força més potent que existeix en l'univers que és la FORÇA DEL DIÀLEG. Almenys canviï el xip conseller, ja que això de dimitir ni se li ha passat pel cap.
