Opina sobre Catalunya, noticies de Catalunya i de la societat civil catalana

L’Estat espanyol es troba en un autèntic atzucac econòmic. Una economia intervinguda de facto per Europa que busca en les comunitats autònomes el seu boc expiatori. En el cas de Catalunya, l’Estat ha optat per anar un pas més enllà en l’estrangulament econòmic que significa l’espoli.

Campos de cultivo, economía y sector público

Fa pocs dies el sr. Francisco Camps, president electe de la Comunitat Valenciana, va menysprear les concentracions dels indignats i el moviment del 15-M al·ludint que el poble a través de les urnes i no les assemblees populars el va escollir com a president.

El maig del 2010, un jove de nacionalitat marroquina moria en circumstàncies mai esclarides del tot al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de Barcelona.

 I les línies vermelles de la nació?

Assisteixo amb certa perplexitat i preocupació a l'idil·li entre Convergència i Unió i el Partit Popular a Catalunya. La mateixa setmana que s'ha escenificat el pacte de la pepevergència per aprovar els pressupostos de la Generalitat, la dirigent del PP Alícia Sánchez Camacho, bona negociadora, s'ha alineat amb Francisco Caja i la seva Convivencia Cívica Catalana per llençar un altre torpede al model d'immersió lingüística a l'escola catalana.

Abans de res he de comentar que estic totalment d'acord amb la necessitat d'articular de manera pacífica i democràtica una resposta popular i unitària enfront de la mala situació laboral, econòmica, financera, social i política en què ens hi trobem tots. I quan escric "tots" em refereixo a tota persona que viu i treballa a Catalunya.

Veure aquest plafó amb l'imatge de Sant Jaume a l'entrada d'una casa del Barri de Can Cadena de VDX. Nº189

La Coral L'Harmonia de Valldoreix i els solistes en un concert memorable commemorant el 30è aniversari amb l'opereta La vídua alegre,celebrat el 18 de juny. La coral cantant la Vidua alegre amb uns solistes de luxeLa nostra estimada Trini Escrihuela interpretant el paper de Valencienne i el seu galant pretendent Camille de Rossillon interpretat per Ferran Traverso

És trist, molt trist, veure escridassats, pintats, escopits, insultats i perseguits els teus diputats encara que tu no hagis votat a aquell en concret, encara que hagis votat en blanc, encara que no hagis anat a votar. Amb totes les imperfeccions del món, els parlaments són el lloc on es sintetitza l'opinió del poble i no és fàcil imaginar alternatives que siguin igual de viables o que els puguin substituir amb èxit.