Les massives manifestacions dels 'indignats' del cap de setmana passat han deixat la classe política força estupefacta. Quan, des de les tertúlies, demanen als seguidors del 15-M concreció, coherència i propostes, em sembla senzillament sorprenent.

Som davant d'un fenomen sociològic sense precedents i davant d'unes mobilitzacions el denominador comú de les quals és la protesta contra greuges, injustícies i polítiques de retallada. És curiós que es reclami als ‘indignats’ el pedigrí de la coherència política contra la qual es manifesten, precisament. Se'ls demana aquesta coherència racional possibilista que converteix de vegades la realitat en alguna cosa tediosa quan no odiosa.

Penso que els 'indignats' estan aconseguint una cosa memorable: desbordar els governs i els partits polítics convencionals. Un creu en l'actual sistema polític precisament perquè és sempre millorable. Els 'indignats' i les seves manifestacions estan generant canvis palpables, tot i que ni ells mateixos ho creguin: la classe política, periodística i sindical està prenent nota al dictat dels esdeveniments.

La història és casualitat i causalitat. Un comerciant s'immola a Tunísia i provoca la major revolta social coneguda en el món àrab. L'espurna necessària. Aquí, uns joves acampen a Madrid i Barcelona i provoquen una protesta civil sense precedents en la nostra democràcia.

Ara els sindicats es plantegen convocar una altra vaga general; Iniciativa per Catalunya creu que cal fer referèndums vinculants davant les retallades del Govern de Mas; els partits catalans estudien, ara ja de debò, redactar una nova Llei electoral... I això és només el principi. Els 'indignats' canviaran les coses. Les estan canviant.