Hi ha dues menes de presoners: els que tenen l’ànima lliure i els que la tenen d’ocell engabiat. Els primers no tenen altre pensament que planejar la fuga. En canvi els segons estan preocupats simplement per millorar les seves condicions a la presó. La llibertat només la contemplen com una il•lusió, una quimera que comenten durant els àpats de diumenge, quan reben un llonguet extra per celebrar-ho. La sola idea de fugar-se de debò els neguiteja, segurs com se senten de viure entre barrots, talment un ocell a qui malgrat tenir la porta oberta no gosa, aterrit davant la llibertat, sortir de la gàbia. Bé, doncs el poble català, malgrat l’enfonsament evident a tots els nivells del país, ha decidit continuar sent menor d’edat amagant un cop més el cap sota l’ala. I ho fa en nom del seny, de la maduresa. És a dir, del contrari que demostra ser. “La prioritat és fer fora el tripartit”, deia pretextant l’espavilat votant de CiU. Assenyat, oi? Qui no es justifica és perquè no vol. Al capdavall, els infants en són experts.

Pel que fa a les dues alternatives independentistes extraparlamentàries, SI ha guanyat la partida a Reagrupament i, com que diuen que el poble és savi, cal creure que és perquè les seves sofisticades propostes deuen haver convençut més que les del Doctor. I és que no hi ha dubte que, com que el poble és savi, prefereix un Ferrari que surt per la tele a un tractor de la Cerdanya que coneixem quatre, tu diràs. Felicitats al torpede perquè ha fet diana, doncs. Però per a què serveix un torpede un cop ha tocat l’objectiu? Ho veurem de seguida, a partir de demà.

Fa uns dies el Doctor deia que “els altres partits estan fent una campanya per a cretins”. Naturalment, no li faltava raó. Però en allò amb què ha demostrat no tenir-ne és en no haver pres nota d’aquest estil de campanya que denunciava. Perquè, efectivament, la campanya dels altres partits ha estat per a cretins, i tenint en compte que les campanyes es fan per captar el vot de la màxima gent possible, queda clar que si han optat pel cretinisme és perquè consideren cretí el populatxo al qual s’han adreçat i que, efectivament, els ha votat. Punt final.

Comprenc que és políticament incorrecte afirmar que el poble és cretí, i que la hipocresia tan nostrada mana silenciar aquesta evidència o disfressar-la amb imaginatius i divertits eufemismes que sí m’he cansat de sentir aquests dies a tot de gent que practica l’esgotador i absurd eslàlom de no dir les coses pel seu nom. Ja s’ho faran. I és que per descomptat que el populatxo és cretí, ho ha estat sempre i sempre ho serà, això no és mai cap sorpresa i un cop més ha quedat meridianament clar per les raons exposades. Però val a dir que la raó de la victòria de CiU i l’èxit relatiu de SI només té a veure d’una banda amb la por a la llibertat, i de l’altra amb la tele, el futbol i el Ferrari. Res a veure, doncs, amb cap campanya, ja sigui cretina o intel•ligent. De tot se n’aprèn, i aquestes eleccions han deixat clar, entre altres coses, que la militància no decanta les eleccions. Por, tele, futbol i Ferrari és la fórmula triomfadora. En això es resumeix aquest país, Espanya —perquè així ho ha continuat volent la gent amb més autonomisme. Ja ho deia Einstein: “només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de l’univers, no n’estic segur”. Clavat, eh? Doncs això.