De biblioteques i jardins
Compulsió crònica
Anna Maria Villalonga
22/06/2011
20:16
Si tens una biblioteca amb jardí, ho tens tot.
Ciceró (106-43 aC)
Fa pocs dies es va donar a conèixer l’últim informe sobre l’estat de l’ensenyament a Catalunya. Les darreres proves fetes als alumnes de sisè han obtingut un resultat una mica més bo (només una mica) que la vegada anterior. Ni de bon tros assoleixen el nivell desitjable. Entre d’altres problemes, encara existeix un significatiu percentatge de nens que no posseeixen la necessària comprensió lectora. És a dir, que llegeixen com una mena de lloros sense que el sentit del text els entri al cervell. Evidentment, el fet resulta molt preocupant. Tots ens n’adonem (espero) que si no entenem correctament allò que llegim no podrem tirar endavant cap altre tipus de formació. El llenguatge (oral i escrit) és el nostre principal mitjà de comunicació, de manera que és imprescindible dominar-lo per poder funcionar en qualsevol àmbit de la vida.
No tinc la intenció d’escriure un article analitzant les causes (diverses i complicades) que ens han conduït a aquesta trista situació. Tanmateix, podem citar, sens dubte, algunes raons molt òbvies: el canvi de valors de la nostra societat, la baixada de nivell dels successius plans d’estudi, els pocs recursos dedicats a l’ensenyament, la pèrdua de prestigi de la tasca dels ensenyants, el descrèdit d’alguns mètodes considerats passats de moda (la potenciació de la memòria, per exemple) i l’excés de permissivitat (entre allò de “la letra con sangre entra” i la manca de disciplina actual, hi ha una àmplia gamma de possibilitats intermèdies en l’enfocament de la docència).
A propòsit de tot plegat, ahir vaig sentir a la tele (no recordo el programa en qüestió) una reflexió que, no per senzilla, em va semblar menys preclara. Comentava un tertulià: “Actualment, quan els nens surten de l’escola, els pares els pregunten: què tal, fill meu, t’ho has passat bé? Però, en realitat, la pregunta més adequada seria: què tal, fill meu, què has après avui? Mentre això no canviï, no podrem millorar de cap manera”.
I vaig pensar que una exposició tan didàctica i entenedora hauria de ser vàlida per a tothom que es preocupa pels seus fills. Perquè un dels entrebancs més greus el trobem a la llar, en l’actitud dels pares. La mentalitat ha canviat tant i volem protegir tant els nens (que no són de vidre ni de porcellana), que ens hem oblidat que l’escola és una institució d’ensenyament. Evidentment, no només de continguts, també d’hàbits i de valors. Però, fonamentalment, és on anem a formar-nos intel•lectualment per ser capaços de funcionar la resta de la vida. No vull posar a ningú la por al cos. Però ja teniu clar que aquests que avui no entenen la lectura seran els metges, enginyers, arquitectes, polítics, professors, advocats, etc. etc. del dia de demà?
En qualsevol cas, aquest matí he vist una altra notícia que, finalment, m’ha decidit a escriure aquest article. La tele deia que avui s’acabava el curs. Comencen les vacances i els pares es veuen abocats a cercar activitats per als seus fills, a mirar d’emplenar els dies de la canalla fins a les vacances familiars. Mentre ho explicava, la veu en off del presentador anava acompanyada d’un munt d’imatges de cases de colònies i casals d’estiu: nens nedant, nens muntant a cavall, nens fent curses i excursions, nens en bicicleta, nens jugant a futbol. Activitats a l’aire lliure. Perfecte. L’exercici físic, el cos en moviment: saníssim, necessari, imprescindible.
Tanmateix, m’ha cridat l’atenció que no s’hagi colat cap fotograma –ni un de sol– que reflectís un altre tipus de lleure. No he vist cap nen llegint o escoltant música. No he vist cap biblioteca, on, per si algú no ho sap, es pot posar en pràctica un exercici barat i molt rendible: potenciar la imaginació a través de la lectura. Viatjar a milers de mons desconeguts que atorgaran al nen una nova visió de la vida i de la condició humana. La ment en funcionament: saníssim, necessari, imprescindible.
Res més lluny de la meva intenció que caure en el parany de la perversa interpretació que certes ideologies han fet de la frase: Mens sana in corpore sano. Però aquesta és una citació de Juvenal que, en els seus inicis, estava lliure de tota sospita i que reflectia l’interès dels romans per aconseguir la formació d’un home equilibrat. Jo ni tan sols no pretenc anar per aquest camí. Que els nens es diverteixin, què carai! Que vagin en bici, facin tirolines, nedin com uns bojos i, fins i tot, que juguin a la play. Però no els fomentem la idea que aquesta és l’única manera de passar-s’ho bé. Perquè llegir pot ser moooooolt divertit. No es pot abandonar durant tot un estiu l’exercici de la lectura i, menys encara, quan tenim aquests problemes de comprensió. El cervell, com el cos, s’ha d’entrenar dia rere dia. Fer deures durant les vacances, repassar continguts amb els pares, anar al cinema i al teatre i, sobretot, potenciar en els nens el gust per la literatura han de ser tasques que s’han de vendre des del lleure i la diversió.
A més, qui ho ha dit que no es poden conjuminar totes les activitats? Llegir a l’aire lliure és una meravella. La brisa als cabells, l’ombreta d’un arbre i un llibre d’aventures entre les mans. Com deia Ciceró, fa també molts segles, si tens una biblioteca amb jardí, ho tens tot.
