El dia 20 de juny de 2011 podia haver començat una nova etapa política a Vic, però les retribucions dels càrrecs de confiança i de l’equip de govern aprovades al ple extraordinari del consistori vigatà no són precisament el paradigma de transparència i austeritat que el poble reclama.

Les retribucions aprovades continuen sent desproporcionades i abusives pel moment de crisi econòmica i austeritat en el que vivim. Per aquest motiu, la CUP hi hem votat en contra.

Qualsevol ciutadà podrà comprovar que hi ha hagut una reducció de la despesa pública destinada a les retribucions dels càrrecs de confiança i del govern municipal, però no pas perquè s’hagin rebaixat els sous sinó perquè s’ha reduït el nombre d’aquests considerablement. Aquest estalvi de personal em preocupa perquè o bé abans sobraven i ens han estat prenent el pèl durant quatre anys o bé ara no donaran l’abast i deixaran la feina a mig fer.

Qualsevol persona, amb tota la raó, em podrà dir que jo no tinc experiència en el món de la política institucional. Però no cal ser gat vell per conèixer quin és el sou que cobra la majoria de la població i saber que existeixen estratègies legals per inflar les retribucions dels càrrecs de confiança sense haver-les de justificar. Per exemple, una manera que ha utilitzat el govern vigatà és assignar complements específics de més de 2.000€ mensuals. No entenc quines qualitats poden tenir alguns càrrecs de confiança perquè se’ls hi apliqui aquest increment que, en alguns casos, fa triplicar el salari base que correspon a la seva categoria professional. I no ho entenc ni ho pot entendre ningú amb dos dits de front, a no ser que sigui l’amic contractat afortunat.

En quant a la tasca que desenvolupen els regidors, crec fermament que ha de ser retribuïda. En primer lloc, perquè representa una responsabilitat molt important que comporta esforç i dedicació constant i, en segon lloc, perquè només podrien ser electes els ciutadans amb rendes elevades i, per tant, la funció pública esdevindria un monopoli dels rics. Evidentment, altra cosa és que els regidors siguin lliures per destinar el seu sou al que vulguin.

L’Ajuntament de Vic és el primer que ha de dignificar els sous, que significa reivindicar un salari just contribuint, alhora, a disminuir la despesa pública per evitar retallar altres partides prioritàries. Per aquest motiu, no podem aprovar sous de 50.220€ anuals pel 90% de dedicació i, per això, com alternativa a la proposta presentada per l’equip de govern, la CUP hem proposat al ple que s’estableixi un sostre màxim retributiu de 2.000€ mensuals per dedicació completa. Però com era d’esperar, no ha prosperat.

La nostra disconformitat amb aquests sous no és una mesura populista ni demagògica, no és una rebequeria dels “idealistes” de la CUP. No ho és. Hem denunciat sempre els sous abusius i ho continuarem fent, per convicció i congruència. Des de l’oposició i des del govern. Un exemple d’aquesta congruència és el cas de Navàs. El primer decret promogut pel nou alcalde de la CUP ha estat rebaixar-se el sou, de 6.500€ que cobrava l’anterior alcalde de CIU a 1.600€ mensuals.

És ben curiós com han canviat les postures abans i després de les eleccions municipals del 22 de maig. A Vic, algunes formacions polítiques que denunciaven els sous elevats i defensaven aferrissadament la necessitat d’austeritat i esforç econòmic, ara es tornen a omplir les butxaques votant a favor d’aquesta proposta o esdevenen els seus còmplices, abstenint-se en la votació. Vés a saber per què...