Nou govern municipal

Aquest proper divendres 1 de juliol es constitueix l’Ajuntament de Barcelona, el primer que no és un govern d’esquerres ni un govern de coalició des de la democràcia. Cap de les dues coses havia passat fins ara. Sempre havia estat com a mínim el PSC i ICV EUiA (abans PSUC) i ocasionalment ERC i sempre havia estat un govern de coalició, fins i tot quan el PSC tenia força més presència municipal que ara té CIU. Crec que aquestes dues característiques marcaran el mandat. En un cas per l’orientació de la política que es farà, en un altre cas per la debilitat del govern.

Avui no parlaré de què representarà un govern conservador a la ciutat de Barcelona. Primera perquè cal deixar actuar, ni molt menys els 100 dies que alguns dies, i en segon lloc perquè farà gràcia veure si Xavier Trias vol mantenir aquesta imatge que insisteix a transmetre de socialdemòcrata o bé segueix les directrius polítiques del seu mateix partit a la Generalitat que ha decidit impulsar polítiques clarament de dretes.

Però sí que crec que ja podem començar a preveure un mandat gens senzill fruit de la debilitat del govern. Possiblement CIU comença a ser-ne conscient i per això sembla que està ratificant en el càrrec a bona part dels gerents municipals. Sap que ha de garantir una estructura professional cohesionada que li permeti fer front al dia a dia municipal, perquè és una màquina especialment complexa a Barcelona. Després ja vindran temps per dur a terme canvis en les persones. Pel que sembla CIU farà ara canvis d’estructura organitzativa però no canviarà radicalment les persones. Però igualment no serà senzill tirar endavant. En primer lloc un nombre baix de regidors i regidores, finalment sembla que catorze a més de l’alcalde, no permeten un treball intens a totes les àrees i districtes, ni tan sols sumant els quatre delegats que poden nomenar. I en política municipal la presència i el coneixement directe és molt important. Tenim una ciutat molt viva amb nombroses realitats i CIU haurà de fer un esforç enorme per estar a tot arreu.

Però tampoc serà fàcil políticament perquè els suports amb el PP li poden passar factura i en canvi buscar suports amb el PSC molt estables faria que ningú entengués res. Si el PP manté la seva actitud d’aprofitar la situació i el PSC no es tira enrere en la seva actitud d’oposició tindran greus dificultats. A Barcelona ha passat una cosa curiosa. La dreta de la ciutat ha aconseguit generar una imatge irreal de la ciutat, una degradació teòrica que ha portat, en part, a la derrota dels socialistes. Ara no serà tan senzill canviar el discurs, fer guanyar en autoestima a la ciutat i fer-ho en un moment econòmic que no permet inversions tan importants, en un moment social molt dur per la crisi econòmica i en un moment polític intens perquè molta gent comença a expressar la seva indignació. Davant d’això caldrà unir moltes energies per defensar un model de ciutat que des d’ICV-EUiA sentim molt nostre. Per primer cop també estarem a l’oposició. No serà senzill, però haurem de saber jugar un paper decisiu perquè molta gent, que ens ha votat i fins i tot que no ens ha votat ho espera. I per cert també tinc ganes de veure aquesta setmana si es confirma que ERC votarà a favor de la investidura de Xavier Trias, si és així segur que m’inspira algun article.