Avui em complau especialment escriure aquest article, ja que he tingut la sort de conèixer el projecte des de ben aviat. Un projecte que tots els afeccionats al gènere policíac celebrem amb il•lusió. Es tracta d’una bona notícia des de molts punts de vista, perquè tot allò que representa assolir la normalitat cultural (en els usos lingüístics, en les publicacions, en l’oferta editorial, etc.) significa també la normalització del país. Un país amb una cultura consolidada ha de tenir coberts tots els seus àmbits, sense excepció, en la llengua pròpia: teatre, cinema, música, literatura. I, quan parlem de literatura, ens estem referint des del còmic als contes infantils, passant pels llibres juvenils, la poesia, tot tipus de novel•la, la narrativa breu, l’assaig, els estudis científics, etc. etc. Ni més ni menys que tot allò que funciona de manera natural en els indrets on no pateixen la nostra anòmala situació sociolingüística.
El cas és que l’Editorial Al Revés ha decidit tirar endavant una iniciativa terriblement engrescadora: la creació d’una col•lecció de novel•la negra i policíaca en català, curosa i cuidada. Emplenar aquest buit, tasca que no s’havia assumit des de la desaparició de la històrica “Cua de palla”, resulta actualment indispensable, atès el boom del gènere a tot el món. La col•lecció portarà per nom Crims.cat, aprofitant el recull de relats negres catalans que, amb aquest títol, va publicar fa pocs mesos la mateixa editorial (a hores d’ara n’està preparant un segon volum).
La idea és que la col•lecció aconsegueixi un alt nivell de qualitat, amb títols d’autors catalans i traduccions d’obres europees no publicades en cap altra llengua de l’Estat. El projecte, ambiciós i engrescador, s’inicia amb dos noms de casa nostra i de solvència contrastada. El primer, si m’ho permeteu, me’l reservo encara. El segon, pertany a un autor magnífic pel qual sento una simpatia especial. Estic parlant d’Agustí Vehí, flamant guanyador del IV Premi “Crims de tinta” amb la novel•la ambientada a Figueres Quan la nit mata el dia.
Molt probablement es publicaran entre 4 i 6 títols anuals i la difusió es farà arreu del país amb força presentacions, gran presència a través de la xarxa, introducció potent a les llibreries de tot el territori, etc. El director de la col•lecció és el professor de la Universitat de Salamanca Àlex Martín Escribà, que no necessita cap presentació en l’ambient del gènere criminal, a l’estudi i difusió del qual s’hi dedica intensament des de fa força temps. El disseny de les cobertes ja us garanteixo que farà patxoca. Assumint el logo de Crims.cat, una falç, les portades jugaran amb els colors negre i groc, el negatiu de “La cua de palla”, que tan rendible pot resultar per la seva fàcil identificació.
De moment, aquesta és la notícia, estimats lectors. Els primers números no es faran esperar. En qualsevol cas, us prometo mantenir-vos convenientment informats. Realment, estic contenta. Per fi els escriptors que cultiven la narrativa negra en la nostra llengua podran disposar d’un espai propi on vessar sang sense restriccions, a tort i a dret.
Benvinguda, Crims.cat.
